Jorge Olcina, catedràtic de geografia regional: “Després de la DANA de València caldria paralitzar tots els plans urbanístics”

“No s’ha de reconstruir en els llocs on hi ha hagut crescudes i on ha mort gent. Cal sacrificar espais i les plantes baixes amb immobles no haurien de ser habitables. S’han de revisar les obres que s’han fet per a previndre inundacions, com les preses de contenció”. Jorge Olcina, catedràtic d’anàlisi geogràfica regional de la Universitat d’Alacant, va protagonitzar l’última sessió de la primera conferència d’experts sobre canvi climàtic i territori a la Mediterrània ibèrica organitzada per Ana Camarasa i Joan Romero, dos professors de la Universitat de València, en el Centre Cultural la Nau.

Durant l’inici de la seua ponència, l’expert va usar cinc titulars de premsa –un dels quals d’aquest mitjà– com a exemple d’enganxall per a desgranar fil per randa la necessitat d’una gestió integral i eficaç sobre els esdeveniments extrems i naturals que estan modelant les formes de convivència de la societat, com va ser la DANA passada que va assolar la província de València i que ha deixat ja 227 morts, o aquella gota freda del 2019 a la comarca del Baix Segura, a Alacant, i que va deixar tres morts i va suposar la pèrdua de més de 1.300 milions d’euros.

La raó és que, segons l’expert en geografia regional, el canvi climàtic està en un procés de “significació especial”, especialment en la zona de la Mediterrània, i les administracions públiques de la qual “no garanteixen la vida humana” amb la tramitació de plans que no s’adapten a zones inundables i en què es continua edificant: “Estem en un territori de risc des d’època històrica. Ara hi ha més complexitats que en els anys 60, com l’augment del risc del litoral en què els nivells de vulnerabilitat i exposició de calor s’han disparat pel desenvolupament econòmic i el boom turístic amb l’ocupació d’espais indeguts. A més, a partir dels 2000, s’hi suma un altre factor que és l’efecte del canvi climàtic. Hem anat empitjorant i l’única solució és aplicar mesures completes amb molta pedagogia, tirar avant legislacions i saber comunicar a la ciutadania”.

En aquest sentit, Olcina també va manifestar la seua preocupació per l’augment i la normalització dels discursos negacionistes, així com l’obligació de transformar la planificació territorial, econòmica i d’emergència juntament amb “la gestió del domini públic maritimoterrestre i hidràulic” pels efectes del canvi climàtic, com les societats més desiguals i el medi ambient “incert”, que contribueixen a l’augment del calfament.

El també investigador principal del Grup de la Universitat d’Alacant de Clima i Ordenació del Territori va puntualitzar que fenòmens com la riuada del 29 d’octubre passat aniran convertint-se en una realitat més habitual a causa de l’augment de temperatures en aigües mediterrànies: “S’ha calfat el doble en 40 anys que l’aire superficial, alterant les intensitats, perquè l’aigua de la mar és càlida la major part de l’any”, subratlla.

En referència a l’últim informe IPCC, les conclusions demostren que cal desenvolupar llocs resilients al clima, tal com va exposar el catedràtic. “Per a reduir la perillositat, cal una obra civil que ho mitigue, així com una planificació del territori amb antelació, en què Protecció Civil, tant d’Europa com d’Espanya treballen a hores d’ara”, assevera l’expert en geografia. Al seu torn, afig que, el sistema del Consorci de Compensació d’Assegurances és un dels “millors que hi ha al món”, i el model del qual serveix de guia en alguns països.

“Cal repensar els plans urbanístics”

Jorge Olcina va remarcar que els plans generals d’ordenació urbana (PGOU) anteriors al 2000 no ofereixen cap seguretat per a la societat davant la deriva que va prenent el canvi climàtic i en els models del qual no es preveia. El catedràtic advoca per “paralitzar tots els plans urbanístics”, un desig inconcebible a ulls del Govern de Mazón, tal com es va demostrar el mes de novembre passat amb els suports del PP i Vox de la possibilitat de construir a 200 metres de la costa mitjançant un decret de simplificació administrativa, o la seua insistència a continuar urbanitzant sòl en zones inundables, fent cas omís als advertiments dels experts. “Les institucions han de cuidar el benestar social. Només 1.231 tenen planejament urbanístic posterior a l’any 2000; 623 posterior al 2008; i solament 278 posterior al 2015”, manifesta.

En línies similars, Olcina puntualitza que els plans d’orientació urbana “presenten mapes de perillositat i inundació”, cosa que implica una “mala interpretació de la cartografia”: “En el mapa de riscos hi ha moltes perillositats i necessita tècnics i especialistes en aquesta qüestió”.

Així mateix, recorda que la Comunitat Valenciana se situa en un territori d’“alta exposició”, en què actualment hi ha 200.000 habitatges en zones inundables: “Cal que hi haja una cartografia en forma de síntesi en què es reflectisquen aquestes zones d’alt risc d’inundació. A més, falten plans d’adaptació al canvi climàtic per als diferents sectors econòmics, i paralitzar projectes urbanístics que preveuen edificació en aquests llocs”. A més, insisteix que l’avís meteorològic ha d’arribar a tota la població i tindre en compte la població estrangera enviant-los l’alerta “en el seu idioma d’origen”: “Hi ha espais que mai haurien d’haver-se ocupat i caldria desallotjar-los com més prompte millor. Corre alt risc la vida de les persones que hi viuen dins”.

Sobre el Decret llei 20/2024, del 30 de desembre, aprovat pel Consell per a la reconstrucció dels municipis afectats per la DANA, Olcina considera que caldria aplicar-hi una visió més holística, i no sols de “tipus urbanístic”. “Els plans estratègics estan molt bé, però, quan canvia el partit polític que governa, es queden sense efecte. Caldria incorporar en la llei valenciana d’ordenació del territori una figura per a la reconstrucció de zones danyades per grans sinistres, que tindrien força normativa per a poder desenvolupar-les, independentment del poder polític que governara”, ressalta.