L’aigua de l’Albufera de València s’ha tornat marró i ningú sap per què. El llac cada vegada és més salat, va perdent capacitat i està des de fa mesos per davall dels seus nivells indicats per a preservar l’ecosistema. L’absència de pluges i els vents de ponent continuats han suposat una greu amenaça per a l’ecosistema del Parc Natural, segons apunta la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que va reunir aquesta setmana d’urgència les administracions implicades per acordar un enviament extraordinari d’aigua a l’aiguamoll.
Dimarts es van reunir representants de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, de l’Ajuntament de València i representants dels usuaris de la Séquia Reial del Xúquer i de les séquies de Quart i Favara, amb l’objectiu de buscar solucions davant la situació d’emergència del llac de l’Albufera. En la trobada es va acordar l’enviament d’emergència de 6,5 hectòmetres cúbics de la concessió de la Séquia Reial del Xúquer, previstos per a la primavera, que han sigut avançats un trimestre per la falta de pluges. Aquesta quantitat, sumada als 8 hectòmetres cúbics enviats fins al moment, completarien l’aportació destinada al llac procedent dels estalvis de la modernització de la séquia esmentada.
Encara que aquesta entrada d’aigua al llac estava prevista per a la primavera, les necessitats de l’aiguamoll, atesa la situació meteorològica, amb una falta quasi total de precipitacions en els últims mesos, ha fet necessària la seua instrucció amb caràcter d’urgència, apunten des de la Confederació Hidrogràfica. A més, davant la impossibilitat de derivar cabals procedents de desembassaments, els usuaris de reg han accedit a aportar l’aigua sobrant de reg a canvi d’aigua regenerada procedent de la depuradora de Pinedo a través de les seues infraestructures. Després de la reunió, el Consell es va comprometre a la creació d’una taula de treball per a avaluar periòdicament la situació.
L’aiguamoll manté des de setembre les comportes a la mar tancades, malgrat que requereix una comunicació constant per a renovar l’aigua. A la baixada dels nivells se suma el color marró que des de fa dos mesos ha conquistat el llac, encara sense explicació. L’octubre, les aigües van començar a adquirir progressivament un to ataronjat, que de moment roman així. Un informe tècnic apunta que pot deure’s el canvi de color en les algues per reducció de clorofil·la, que els confereix el to verdós habitualment, a causa de la calor elevada i persistent d’aquest estiu i tardor.
Les organitzacions ambientals representades en la gestió del Parc Natural consideren “alarmant” la situació en l’Albufera. SEO-BirdLife, Acció Ecologista-Agró i Xúquer Viu es mostren preocupats per l’estat del llac els dos últims mesos, “en què els nivells s’han situat molt per davall dels adequats, i, alguns dies, per davall del nivell de la mar, cosa que ha propiciat l’entrada d’aigua salada”.
Les organitzacions ambientals recalquen que van advertir en les al·legacions presentades al Pla Hidrològic, que va entrar en vigor el gener del 2023, “que els cabals ambientals de l’Albufera no eren suficients i, sobretot, que no estaven garantits els requeriments hídrics fixats en 210 hectòmetres cúbics. Només els 14,5 hectòmetres cúbics procedents de la modernització de la Séquia Reial eren reals, un 7% del total que s’ha estimat necessari per la bona salut de l’Albufera”. A més, reclamen que els requeriments hídrics ambientals que necessita la llacuna s’incloguen en el pla de gestió d’aquest espai, necessari per a pertànyer en la Xarxa Natura 2000, un document obligatori des de fa anys que encara no té, “incomplint la normativa europea”.
Els efectes del canvi climàtic
El 24 de novembre passat, l’organització Acció Ecologista-Agró va organitzar unes jornades divulgatives sobre els efectes del canvi climàtic en la llacuna. Els experts van apuntar al marró de l’aigua com un d’aquests efectes fins a la data desconeguts, amb conseqüències encara per veure, i van recalcar que gestionar bé l’aigua del llac és la millor eina per a mitigar el canvi climàtic en el seu entorn. Una altra de les qüestions que preocupa els ecologistes és la crema de la palla de l’arròs, una activitat que es desenvolupa cada any i provoca una fumera considerable sobre l’entorn del Parc Natural i la ciutat.
Durant la seua intervenció, Paco Collado, tècnic del servei Devesa-Albufera, va posar l’accent en els projectes que s’han desenvolupat en la façana litoral com a resposta a la vulnerabilitat del Parc Natural a alteracions que ja són reals. Concretament en les faenes dutes a terme per a recuperar el cordó dunar i poder augmentar la protecció de la línia de costa davant l’efecte destructiu de la mar que, a causa del canvi climàtic, cada vegada serà més gran. Part d’aquests projectes ja s’han anat consumint pels efectes de les marees. “Des del 1948 al 2019 l’elevació anual del nivell de la mar s’ha estimat en 1,6 mil·límetres /any. No obstant això, tenint en compte l’efecte sinèrgic negatiu provocat per la dilatació de l’aigua, aquesta xifra s’ha duplicat. De manera que, del 1923 al 2020 aquesta elevació ha passat a ser de 3,3 mil·límetres /any”, va apuntar.
La tendència resulta alarmant pel fet d’amenaçar l’ecosistema a causa a la salinització de l’aigua. Lucia Moreno, tècnica de seguiment de zones humides del parc natural, va assenyalar que aquest constitueix un regulador climàtic a escala regional de primer ordre. “Els aiguamolls són uns dels ecosistemes que més CO2 poden segrestar. No obstant això, és cert que aquesta capacitat depén de l’estat de conservació d’aquests”. Ací entra en joc la gestió de l’ecosistema, que va més enllà de la preservació de la franja arenosa que el protegeix de la mar, i que implica regular la quantitat i la qualitat de les aportacions d’aigua que el llac requereix. A això se suma la necessitat d’estudiar i afrontar els efectes del canvi climàtic que assoten els recursos hídrics, i que “vindran en cascada”. El Parc Natural, que era una excepció a la degradació d’altres zones gràcies a les faenes de recuperació, torna a estar amenaçat.