LLEGIR EN CASTELLÀ
La secció quarta de l'Audiència Provincial de València ha reobert la causa contra l'exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra i els seus exalts càrrecs a la Conselleria d'Igualtat, pel presumpte encobriment dels abusos sexuals comesos pel seu exmarit a una menor tutelada. La interlocutòria, contra la qual no es pot interposar recurs, considera que ha de ser en el judici oral on es dilucideix si va haver-hi infracció penal a conseqüència de l'actuació d'Oltra i del seu departament.
L'Audiència, segons ha avançat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), ha estimat així parcialment els recursos de l'acusació particular, a les mans de l'advocat neofeixista José Luis Roberto, i les dues acusacions populars, que exerceixen Vox i l'agitadora ultra Cristina Seguí, perquè entén que “no es pot descartar clarament” l'existència d'infracció penal i concorren indicis suficients per encausar els investigats.
“Després d'examinar el resultat de la instrucció practicada, que s'exposa de forma detallada en la resolució impugnada, la Sala estima, discrepant del criteri de l'instructor, que no es pot descartar clarament la comissió d'infracció penal, i és possible identificar, en relació a determinades actuacions, una suficiència indiciària que justifica la continuació del procediment”, assenyala la interlocutòria.
La resolució, la ponent de la qual és la magistrada Macarena Mira Picó, sosté que els indicis justifiquen que, una vegada que es practiquen les diligències que s'estimen necessàries, “l'acomodació del procediment als tràmits del procediment abreujat i posterior obertura, si escau, de judici oral”.
Una “hipòtesi plausible”
La secció quarta de l'Audiència Provincial de València considera que és possible sostindre com una “hipòtesi plausible” el fet que les persones sota la tutela i protecció de les quals es trobava “haurien pretès ocultar l'abús sexual” de la menor tutelada. Per això, afegeix, “s'haurien valgut d'un informe fictici, ja que s'emet un pronunciament d'inexistència d'indicis d'abús sexual quan ni tan sols es va preguntar a la menor sobre els abusos que es coneixia que havia relatat terceres persones”, precisen els magistrats.
“Resulta indiciàriament de la instrucció que no es van denunciar uns fets greus ni es va protegir la menor tutelada per part de qui tenia l'obligació de fer-ho, col·locant-la per contra en una situació de risc, ja que l'educador que havia comès els abusos va ser reincorporat al seu lloc de treball al centre d'acollida”, afirma la interlocutòria.
L'Audiència recorda que no va ser fins tres mesos després, quan la xica va relatar el que havia passat a uns policies que eren al centre de forma circumstancial per altres motius quan aquests van informar la Fiscalia, que sí que va apreciar indicis de la comissió dels abusos sexuals i va interposar la corresponent denúncia.
Per a la secció quarta, “en aquest moment processal no es pot descartar, d'una manera clara, la comissió d'infracció penal derivada de l'incompliment del deure de denunciar i de protegir la menor tutelada per la Generalitat amb la finalitat d'amagar l'existència d'uns abusos sexuals ocorreguts al centre d'acolliment”.
Els magistrats tampoc no creuen que puga descartar-se el caràcter delictiu de la decisió de la Conselleria d'Igualtat d'obrir un expedient informatiu, una vegada que l'assumpte ja estava judicialitzat, “amb la finalitat de determinar la veracitat de les acusacions efectuades per la menor” .
Un expedient que “sembla dirigit a determinar la manca de credibilitat del testimoniatge de la menor, a la qual es fa passar, de manera indiciàriament il·legal, per una entrevista i una prova pericial, quan l'assumpte ja estava judicialitzat, amb la victimització secundària que això suposa i amb la finalitat indiciària de desacreditar-ne el testimoni o influir en el seu ànim acusador”, indica la resolució.
No es pot descartar la infracció penal
Per tot això, considera que tampoc no es pot descartar en aquest moment processal la comissió d'infracció penal, com a conseqüència d'haver-se dictat, de manera arbitrària i injustificada, una resolució amb la finalitat d'iniciar el referit expedient informatiu, utilitzant recursos públics, amb fins particulars“.
La interlocutòria notificada aquest dijous a les parts, contra la qual no hi cap recurs, considera que ha de ser en l'acte del judici oral “on es dilucideix, amb la major amplitud que proporcionen els principis processals que regeixen la prova en el judici, les qüestions relatives a les concretes circumstàncies en què van tindre lloc els fets i el judici de tipicitat que mereixen”.
La data prevista per a la deliberació i fallada sobre l'arxiu de la causa estava prevista per al pròxim 16 de juliol. Tot i això, els magistrats s'han avançat un mes “per raons del servei” per resoldre els recursos.
Criteri contrari al del fiscal i l'instructor
La causa havia estat sobreseguda provisionalment pel jutge instructor i el fiscal va donar suport a aquesta decisió, però la secció quarta de l'Audiència de València, presidida pel magistrat conservador Pedro Castellano, es pronuncia en sentit contrari.
El jutge Vicente Ríos, titular del Jutjat d'Instrucció número 15 de València, argumentava a la seva interlocutòria de sobreseïment provisional que encara que l'actuació del departament d'Oltra fora irregular, no necessàriament suposava un il·lícit penal. El fiscal Jaime Cussac va recolzar la decisió i va qüestionar la intenció de les acusacions populars de reobrir la causa amb tesis “confuses i fragmentàries”.
El procediment, dirigit contra Oltra i 15 persones més més, va ser arxivat pel jutge el mes d'abril passat en no veure cap delicte en la seua actuació. Mónica Oltra va dimitir el 21 de juny de 2022 dels seus càrrecs al Consell i a les Corts Valencianes després de la seua investigació judicial en aquest cas.