“Malgrat mantindre una àrea relativament estable entre el 1999 (el començament de la recuperació) i el 2013, hi ha hagut una forta disminució a causa de les obres en curs en el port amb finalitats econòmiques, com la seu del circuit urbà de Fórmula 1 i la Copa de l’Amèrica”.
L’estudi signat pels investigadors Juan Soria i Juan Víctor Molber, i per la investigadora Rebeca Pérez, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV) i publicat el 2 de gener passat en la revista Urban Science es pronuncia així pel que fa a l’afecció de les obres del dic nord de l’ampliació del port de València i la seua afecció a les platges del Parc Natural de l’Albufera. Tal com ha informat elDiario.es, la superfície de les platges de Pinedo, el Saler i la Garrofera ha passat de tindre 170 hectàrees d’arena en la dècada dels anys 90 a 43 el 2022, cosa que suposa la pèrdua d’un 70% en 30 anys.
Les imatges aèries en què es basa l’estudi mostren que des del 2013 fins al 2022, a conseqüència de l’efecte de l’ampliació nord del port i la reducció de les activitats de rehabilitació en l’àrea, es va produir una reducció de 90 hectàrees d’arena aproximadament, és a dir, en nou anys es va perdre quasi la meitat de la superfície d’aquestes platges, tot i que fins ara l’Autoritat Portuària de València (APV) sempre havia negat impactes addiciones causats pel dic de recer esmentat.
Però l’informe, una vegada consultat a fons per aquesta redacció, és molt més ampli i entra més a fons en altres impactes derivats de l’activitat portuària que no s’han tingut en compte en la declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2007, la validesa de la qual és qüestionada per sis informes oficials i pendent d’un recurs judicial.
Segons afirma, “les platges d’aquest estudi són hàbitat d’ocells i tortugues, espècies que es veuen greument afectades per un mal maneig” que pot portar “a la degradació dels hàbitats d’implantació dels ocells de platja i, en conseqüència, reduir l’èxit reproductiu d’aquestes espècies”.
Per a les tortugues, “la presència humana i els canvis a la platja les afecten negativament, ja que utilitzen l’arena com a lloc de nidació” i afig: “Un risc addicional és la contaminació lumínica dels passejos marítims, o com en el cas de la platja de Pinedo, la il·luminació del port de València, que té un impacte negatiu en les cries de tortuga, ja que pot desorientar les tortugues nounades, allunyar-les de la mar i reduir-ne la supervivència”.
Malgrat els esforços de reposició d’arena i rehabilitació fets fins hui, el procés no està complet: “Es pretén continuar revegetant les dunes mitjançant la reintroducció de vegetació dunar autòctona, estratègia implementada amb èxit en iniciatives anteriors. No obstant això, és important tindre en compte que, a mesura que actuen les marees i es produeixen tempestes, és probable que l’arena depositada vaja eliminant-se progressivament”.
Aquest escenari es veu exacerbat “pels efectes futurs previstos d’esdeveniments extrems a causa del canvi climàtic a la regió”. A més, a causa de l’elevada població en la zona, “sembla poc probable una recuperació total de l’ecosistema en les condicions actuals. Per tant, seria més exacte referir-se a aquest procés com a rehabilitació, ja que l’ecosistema no podrà regenerar-se en l’entorn actual”.
L’estudi afirma que, “per a una recuperació completa i efectiva, seria imprescindible plantejar-se un canvi integral en l’ordenació i la gestió territorial de la zona” i en aquest sentit “la proposta d’un Pla d’Acció Territorial Litoral serà crucial per a garantir una planificació territorial adequada”. Aquest pla ha de reduir significativament “la pressió humana sobre el territori, limitar l’impacte de la massificació turística i considerar no sols aspectes socioeconòmics, sinó també consideracions ambientals, com ara escenaris de canvi climàtic, biodiversitat i, sobretot, la participació activa de la comunitat local en el procés de presa de decisions”.