L’aeroport de Castelló: l’exemple perfecte de per què fracassen els països
L’aeroport de Castelló es va inaugurar el 2011 tot i que no va començar a operar fins el 2015, va costar 150 milions d’euros i funciona –només es vola a Londres i a Bristol– gràcies a les subvencions de la Generalitat a l’empresa que el gestiona (25 milions en 10 anys). La concessionària preveu 100.000 passatgers el 2016 i només pagarà a l’Administració valenciana quan moga 1.200.000 persones l’any. Fa temps que la infraestructura impulsada per Francisco Camps i Carlos Fabra és, pel seu fracàs, de les més conegudes d’Espanya.
La seua trista popularitat ha arribat a l’orella d’alguns d’experts en polítiques públiques de talla mundial. Aquest és el cas de James A. Robinson, l’exprofessor de Harvard (ara en la Universitat de Chicago) que va guanyar notorietat global per haver publicat el 2012, juntament amb Daron Acemoglu, Por qué fracasan los países : los orígenes del poder, la prosperidad y la pobreza, un supervendes en la seua categoria. En síntesi, l’obra defensa que el progrés o la riquesa dels països són determinats per la qualitat de les seues institucions i no pels recursos naturals, la posició geogràfica o els trets culturals.
Robinson, el dimarts durant una conferència a Madrid, va repassar la seua teoria amb un apartat dedicat a Espanya. En aquest país, la crisi es va desfermar pel col·lapse de la bambolla del crèdit i la construcció, que va portar a escometre projectes totalment fallits. En serien exemples, sempre segons l’economista britànic, l’aeroport de Castelló o el de Ciudad Real. Ambdós –i un pont a Cadis– serien producte, entre altres, d’una variant del capitalisme d’amiguets: les relacions com a mínim improductives o poc ètiques entre partits, constructores i banca a Espanya.
Segurament Robinson desconeix els amagatalls de l’Operació Taula, on la justícia investiga polítics del PP per haver adjudicat contractes a canvi de mossegades. I també la investigació oberta per la Comissió Europea al voltant de les ajudes concedides a Aerocas o que la Unió Europea va posar aquest aeroport com a “exemple de malbaratament”. Si haguera sabut aqueixos detalls, i altres –que Fabra està a la presó, per exemple–-, potser el seu diagnòstic hauria estat més dur encara.
