Mañueco arruga Vox, mentre Mazón es plega a la ultradreta

El president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, va menysprear el 26 de març passat les condicions de Vox per a arribar a un pacte pressupostari a la Comunitat. El portaveu parlamentari d’extrema dreta, David Hierro, li va deixar el document damunt el faristol de les Corts i el president posteriorment no va dubtar a arrugar-lo i tirar-lo a terra.

Un gest que no hauria passat de ser una mera escenificació pròpia dels debats parlamentaris si no haguera sigut perquè pocs dies abans, en concret el 17 de març, el president del Govern valencià, Carlos Mazón, va abraçar un per un tots els postulats de Vox en una compareixença en què va anunciar un acord pressupostari amb l’extrema dreta.

“Vostés no pinten res ací”, va recriminar Mañueco als procuradors de Vox, a qui va recordar que és la seua direcció nacional la que pren les decisions per ells, en referència a l’abandó del govern de coalició. “A aquest govern no li fa xantatge ningú, ni vosté ni ningú”, va etzibar el president castellanolleonés al portaveu ultra, unes paraules que de segur retrunyirien fins al punt de fer tremolar els fonaments de la sala de màquines del Palau de la Generalitat Valenciana.

Encara que és cert que el context a Castella i Lleó és preelectoral, cosa que fa que Mañueco li interesse accentuar les seues diferències amb els que fins fa poc eren els seus socis de Govern, no és menys cert que el control que té del partit i la seua posició com a lideratge davant Génova li permeten unes llicències amb què Mazón no pot ni somiar hui dia.

El president valencià està en una situació de debilitat extrema arran de la seua pèssima gestió el dia de la tràgica DANA que va deixar 228 morts a la província de València i no va tindre més remei que humiliar-se públicament assumint els postulats de Vox per a aprovar uns pressupostos que li atorguen una mica d’aire en plena respiració assistida.

Com si es tractara de Santiago Abascal mateix en qualsevol de les seues intervencions en el Congrés dels Diputats, el dirigent valencià del PP va carregar contra el “dogmatisme climàtic”, contra el Pacte Verd Europeu i contra les polítiques migratòries assegurant que la Comunitat Valenciana “ha depassat el límit de la seua capacitat” i “no admetrà més repartiments d’immigració il·legal que promociona el president Sánchez”, a més de buscar “fórmules legals” perquè els menors no acompanyats “puguen tornar amb les seues famílies”. També va anunciar retallades en les ajudes als sindicats, en matèria de memòria històrica, promoció del valencià o ajuda als refugiats de Palestina.

Punts tots aquests molt semblants als que va plasmar Vox en el document que Mañueco va arrugar, en un gest evident de menyspreu que després va voler matisar, afirmant que no s’ho va prendre “com una proposta formal i seriosa, escrita i negociada des de Castella i Lleó” i va insistir que no accepta “ni com a president ni com a Govern imposicions, amenaces i intents de xantatge”.

Preguntat pel fet que aquestes mateixes propostes de Vox han sigut acceptades pel president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón (PP), Mañueco va dir que ell parla des de la seua responsabilitat com a president de Castella i Lleó.

No obstant això, hi ha una contradicció evident que esguita la direcció de Génova, ja que Alberto Núñez Feijóo va validar l’acord entre Mazón i l’extrema dreta. Sobre això, el portaveu de la Junta de Castella i Lleó, Carlos Fernández Carriedo (PP), va confiar que el líder nacional del PP mantindrà el seu perfil “molt respectuós amb els presidents autonòmics”. Unes contradiccions que no fan sinó qüestionar el lideratge de Feijóo pel fet d’evidenciar que no hi ha una estratègia clara amb què tallar l’extrema dreta de Vox.