El Govern de Mazón va obviar l’allau de telefonades al 112 per la DANA mentre les tuitava en xarxes socials

El dia 29 d’octubre, la tecnològica sala de l’Eliana on s’atén el telèfon d’Emergències 112 i que gestiona el Govern de Mazón tenia en la centraleta el material necessari per a saber quina era la magnitud de la tragèdia. Al matí, telefonades desesperades per inundacions en pobles de la Ribera. Al migdia, la pantalla gran led que presideix l’espai marcava com a zona de catàstrofe Utiel. A partir de les 16, telefonades d’auxili i avisos de ciutadans aterrits en el mortal recorregut del barranc de Poio, començant per Xiva fins a acabar a Catarroja. Així, fins a arribar a més de 19.000 telefonades que no es van tindre en compte en el Cecopi que s’esdevenia, paral·lelament, a 100 metres de distància. De fet, els avisos telefònics i la riuada de Poio coincideixen temporalment en un macabre recorregut paral·lel. 

Què va passar amb tota aquesta informació? El Govern de Mazón i la consellera responsable, Salomé Pradas, han mantingut que aquestes telefonades mai es van posar damunt la taula del Cecopi, que ningú del 112 –un telèfon que gestiona una subcontracta de la Generalitat i que és responsabilitat autonòmica– els va informar del contingut ni de la quantitat d’avisos. Pradas ha lliurat a més a la jutgessa que investiga les 228 morts una foto de la sala que ella presidia per a demostrar-li que ací no hi havia cap pantalla amb informació i caragolar la seua versió de la falta de dades per a enviar abans l’alerta. Aquestes 19.000 telefonades són una clau política i judicial, perquè desmunta la tesi principal de Mazón, que es basa en el fet que no tenien informació sobre el barranc de Poio per la pretesa apagada informativa dels organismes que depenen de l’Estat, especialment de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que, tot i que no va informar d’aquest barranc en la reunió del Cecopi, enviava cada cinc minuts els mesuraments. L’existència d’aquests avisos telefònics en poder de la mateixa Generalitat invalida l’estratègia en què es basa la supervivència del president: des d’un organisme autonòmic sí que rebia informació d’alerta d’un barranc desbordat que arrasava, des de les 16 hores, gent, cotxes i cases i que la mateixa administració autonòmica tenia l’obligació de gestionar.

Malgrat que el Consell ha volgut mantindre que no se li va traslladar la informació de les telefonades del 112 o que no hi havia prou informació, el compte mateix de la Conselleria d’Emergències, la que dirigeix Pradas, va tuitar diverses vegades el nombre de telefonades que rebia i valorava la quantitat d’anòmala, mentre que la seua consellera ha negat conéixer aquestes telefonades. És plausible que un community manager tinga accés a una informació que és negada a la consellera del departament?

Des del matí, el compte d’Emergències de la Generalitat ja donava una informació rellevant de nombre de telefonades i avisos importants, uns avisos que Mazón va estar tot el dia minimitzant, amb una agenda immutable i en una compareixença passades la 11.30 en què va parlar d’un temporal sense grans incidències i que acabaria anant-se’n, pretesament, “a la Serrania de Conca”. No obstant això, a les 13.29, Emergències informa en X que el 112 ha rebut més de 200 telefonades i que “la major part dels incidents gestionats es deuen a cotxes atrapats o habitatges inundats en què cal fer buidatges”.

La segona i última vegada que el departament autonòmic informa els valencians sobre les telefonades al 112 a través de la xarxa social és a les 16.57 hores del dia 29, tres minuts abans que comencés el Cecopi i amb desenes de morts. “#temporaldeLevante #Dana ahir fins a aquesta vesprada s'han rebut mig miler de telefonades al telèfon d'emergències 112”. Pel sumari judicial se sap ara que, dins d'aquestes 500 telefonades –que es van disparar al llarg de la vesprada i la nit fins a les 19.000– una d'aquesta és des de Chiva, situada aigües amunt del barranc del Poyo, a les 16.41: “Se li està inundant la casa”. Poc després, a les 16.53, una casa de tres plantes de Chiva queda “inundada per la pluja”.

Com és possible que un compte d’una xarxa social d’una Conselleria informe en directe i en públic de telefonades al 112, penge vídeos de l’apocalipsi d’aquesta vesprada i done dades de vehicles atrapats, mentre la consellera i els comandaments responsables en el Cecopi no reben aquesta informació i parlen d’apagada informativa d’unes dades que ells mateixos custodiaven i feien públiques? 

La postura de l’exconsellera continua ferma, també en la seua declaració davant la jutgessa de Catarroja. Allí, a més d’admetre que no tenia coneixements per a gestionar catàstrofes, va insistir que no va arribar informació al Cecopi sobre els milers d’avisos: “Això corresponia als tècnics de la sala [del 112] i als tècnics d’Emergència”, va declarar. Unes setmanes abans s’havia desentés en una carta en les seues xarxes socials d’aquests avisos, adduint que no eren la seua competència tot i que el seu propi departament les va aportar a la jutgessa de Catarroja que investiga les 228 morts. 

El seu número dos durant la tragèdia, Emilio Argüeso, va coincidir en un primer moment amb la versió de Pradas i va dir per escrit a la jutgessa que ningú del 112 va donar aquesta informació al Cecopi, que es reunia en el mateix complex d’edificis: “El 112 no va enviar cap comunicació al Cecopi, i això malgrat que el director del Centre de Coordinació d’Emergències, de qui depén orgànicament, formava part del Cecopi”, deia el seu advocat en l’escrit enviat a la jutgessa el 18 de març. Divendres passat, quan va declarar en els jutjats com a investigat va canviar la versió i va assegurar que el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, li va dir que “no calia tindre en compte les telefonades al 112 perquè d’un únic accident de circulació poden avisar cinquanta persones”, donant a entendre que es coneixien les telefonades, però que no es van tindre en compte perquè el volum inusitat no tenia per què correspondre a la magnitud de la tragèdia, segons aquest subdirector. 

La teoria que aquestes telefonades que tenia la Generalitat no es van traslladar a la Generalitat va ser desmentida també per una treballadora del 112 que va comparéixer davant la jutgessa com a testimoni en la causa: “Li he explicat que és impossible que no es trasllade la informació que els treballadors del telèfon 112 recaptem, que no arribe als organismes que estan dins dels protocols, perquè tots utilitzem el mateix sistema de comunicacions”, deia als mitjans en eixir del jutjat. 

Saber què es va fer amb aquesta informació és clau, perquè abundaria en la tesi que la jutgessa va explicar en una de les seues actuacions: que la informació estava per diverses vies i que va haver-hi una absència de reacció incomprensible en els comandaments autonòmics, que van acabar enviant un SMS “tardà i erroni” que no va aconseguir salvar ningú ni va donar als afectats l’oportunitat de posar-se fora de perill.