La portada de mañana
Acceder
La declaración de Aldama: “el nexo” del caso Ábalos apunta más arriba aún sin pruebas
De despacho a habitaciones por 1.100 euros: los ‘coliving’ se escapan de la regulación
Opinión - ¿Misiles para qué? Por José Enrique de Ayala

L’excorresponsal de Canal 9 a Brussel·les presidirà la nova RTVV

La nova radiotelevisió valenciana, batejada com a Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, ja té president del seu Consell Rector, una mena de consell d’administració: Josep López, extreballador de Canal 9 per oposició que va adquirir una certa popularitat per ser corresponsal de la cadena a Brussel·les.

López, arraconat amb l’arribada del PP a la Generalitat en la secció d’internacional de la casa, va batallar contra la manipulació en la cadena com a membre del comité de redacció en la segona meitat dels 90. A partir d’ací, s’ha mantingut en un segon pla.

L’elecció de López s’ha produït en l’últim minut del temps reglamentari, en la matinada del dilluns al dimarts, gràcies a l’acord entre tots els grups (PSPV-PSOE, Compromís, Ciutadans i Podem) que han aprovat i impulsat la llei que llançarà una nova televisió autonòmica. El PP s’ha quedat al marge del pacte.

El primer candidat proposat pels socialistes, que també han portat al càrrec López, era Pilar Pérez Solano, una professional de prestigi en la indústria audiovisual. La seua candidatura era mal vista per la resta dels partits. Ara és assessora del president de la Generalitat, Ximo Puig, i va estar a punt de liderar una llista dels socialistes a Alacant. La seua estreta connexió amb el PSOE n’ha forçat el veto.

López, per contra, ha comptat amb el plàcet de tots els partits, excepte el PP. La resta del Consell Rector estarà compost pels membres de l’Alt Consell Consultiu, un organisme creat per a assessorar en la posada en marxa de la nova televisió, i els candidats proposats pels partits. Rosa Serrano (escriptora i editora, escollida per Compromís); Mar Iglesias (professora d’universitat, Podem) i José Martínez (professor d’universitat, Ciutadans).

El PP denuncia censura en la televisió pública

El PP s’ha despenjat a última hora de l’acord per a elegit el Consell Rector quan ha proposat dos candidats (Vicente Cutanda i Maite Fernández, directora general de relacions informatives en un govern del PP) en compte d’un, com estava previst inicialment.

La líder del PP valencià, Isabel Bonig, ha justificat el seu canvi de postura per la negociació contrarellotge –“ens han presentat les seues propostes a dos minuts de les 12”, quan finalitzava el termini– i el sectarisme de la resta dels partits. “Volen marginar el PP, que és el partit amb més diputats en les Corts Valencianes”. Bonig diu que no secundarà qualsevol pacte que no concedisca dos representants al seu partit, que en principi només tindria Cutanda.

A falta de resoldre la posició del PP, el Consell Rector seria ratificat el dijous en comissió parlamentària i el 27 de juliol en un ple de les Corts Valencianes. L’elecció d’aquest organisme és bàsica per a accelerar la posada en marxa de la nova televisió –que podria emetre en proves d’ací a pocs mesos, potser setmanes– i per a elegir el director general, el màxim executiu de la cadena. Aquest serà escollit per concurs públic el mes d’agost.

Responsable del govern i del control pressupostari

El Consell Rector serà el màxim òrgan de govern, direcció, representació i administració de la cadena pública i marcarà l’estratègia a executar pel director general i el seu equip.

Estarà compost per un màxim de deu persones: cinc de proposades per les Corts, una pel Consell de Ciutadania, dos pel Consell Audiovisual, una pels treballadors i una d’elegida per les Corts a proposta del Consell Audiovisual per a ocupar la presidència. La configuració actual, a falta de crear diversos d’aquests consells, és provisional.

Llevat del president, la resta dels membres no tindran salari, encara que tots seran destituïts automàticament si hi ha un dèficit igual o superior al 10 % del pressupost o una disminució de més del 25 % dels ingressos –bàsicament, publicitat o venda de programes i drets– previstos. La cadena tindrà per llei un pressupost entre el 0,3 i el 0,6% del pressupost de la Generalitat. A hores d’ara, de 50 a 100 milions d’euros.