“Les xeringues i l’heroïna comencen a córrer pels carrers del barri de Velluters com en els anys 80 i els veïns comencen a sentir-se insegurs a unes hores determinades, especialment si van amb xiquets”.
Així de contundent s’ha mostrat Trini Piquer, una de les portaveus de la Coordinadora de Ciutat Vella, entitat que agrupa diversos col·lectius veïnals i cívics de València, en referència a la situació que viu aquest barri tan castigat.
A la proliferació del tràfic de drogues, s’uneixen la de solars plens de fem i d’assentaments, plagues de rates, habitatges ocupats, a més de la coneguda i dramàtica explotació sexual de dones.
Un còctel Molotov ubicat, per increïble que semble, en ple cor de València, i que pot esclatar en qualsevol moment, en una zona flanquejada ni més ni menys que per edificis tan emblemàtics com les Torres de Quart, el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (Muvim), l’església de Sant Joan i el Mercat Central.
Les punyalades a un jove de 29 anys el 14 d’octubre passat van encendre la llum d’alarma sobre el problema del tràfic i consum de drogues en la zona.
“Va ser un ajust de comptes entre dos grups que volen controlar el mercat de l’heroïna al barri; l’agressió es va produir a la plaça de Joan de Vila-rasa i el xicot va anar caminant fins al carrer de Viana, on es va desplomar i va morir”, explica Ricardo Burguete, president de l’associació de veïns.
Davant d’aquesta situació, des de la Coordinadora han iniciat una campanya de pancartes que envaeixen la majoria dels balcons dels habitatges de la plaça esmentada amb l’objectiu de denunciar la situació (vegeu la foto).
La resposta de les màfies no s’ha fet esperar: “Han bloquejat els panys dels patis amb silicona a tall d’amenaça, de coacció, no sabem què serà el següent”, ha explicat Martín García, un altre portaveu de l’organització.
Els representants veïnals se senten abandonats i lamenten la sensació d’inseguretat i la falta de vigilància policial, a pesar d’assegurar que tenen constància d’aquestes situacions.
Entre aquests, esmenten, a més dels patis dels edificis i dels accessos a garatges, el carrer de Viana, el solar del carrer de la Boatella, el carrer dels Adreçadors amb el d’Escolano, un solar del carrer d’Eixarchs, i a les nits la plaça de Joan de Vila-rasa i l’avinguda de l’Oest amb el carrer de la Llanterna i el dels Adreçadors.
A més, afigen un edifici ocupat a la plaça de Viriat, un cas especialment flagrant per tal com és propietat de la Generalitat: “Un dels habitatges és un focus de distribució de droga”, diuen.
No obstant això, no és només un problema de vigilància policial: “Hi ha un problema global d’abandó que s’ha d’abordar de manera global, cal netejar més els carrers i els parcs, cal donar un ús ciutadà als més de 300 solars municipals on viuen persones sense sostre o on entren a drogar-se, i cal donar una resposta social a aquestes persones”, comenten.
En la mateixa línia es manifesta Pilar Ferrero, d’Escoltem Velluters: “Això no se soluciona només amb més policia, cal donar una atenció global a les persones sense sostre, als toxicòmans, a les dones explotades, una atenció encaminada a la seua reinserció social; no volem que els canvien de lloc, volem que els donen la resposta que necessiten”.
Per la seua banda, en el ple municipal de dijous passat, la regidora d’Acció Ciutadana Neus Fàbregas va reconéixer “la degradació del barri”, i va afirmar que aquesta situació és “una herència de la gestió de l’equip de govern anterior agreujada amb el problema que comporta el consum de l’heroïna al barri”.
L’edil va anunciar “accions coordinades dels distints serveis municipals, des dels que impulsen la rehabilitació d’edificis o la neteja de solars fins als que defensen la igualtat i la inserció sociolaboral del seu veïnat”.
Augment de xeringues
Hi ha, certament un increment del consum d’heroïna al centre de València, la droga que es va emportar per davant una part d’una generació dels anys 80 i que torna a fer estralls als Estats Units?
Les diferents fonts consultades coincideixen a assenyalar que hi ha un increment de consum de drogues injectades.
En aquest sentit, fonts de Metges del Món, entitat que té un centre d’atenció a Velluters i amb un programa d’intercanvi de xeringues per a persones sense sostre, confirma que han detectat “un increment de consum de drogues injectades”.
Han afegit que estan estudiant el fenomen i que pot tractar-se tant d’heroïna com de cocaïna injectada.
A més, han comentat que la majoria dels consumidors són persones sense sostre amb alguna malaltia mental que consumeixen també un altre tipus de droga o alcohol i que viuen al carrer: “L’Ajuntament es va comprometre a crear un centre de baixa exigència per a aquestes persones, però de moment no ens consten avanços”.
També des de Projecte Home han comentat que comencen a tractar pacients “per cocaïna injectada”.
Quant a l’heroïna, han comentat que en els últims anys els tractaments s’han mantingut estables, entre un 8% i el 9%: “solen ser persones que han acabat condemna i que han eixit de presó i que normalment combinen l’heroïna amb altres substàncies”. Així, la substància majoritària entre els pacients de l’entitat continua sent la cocaïna.
De la seua banda, el cap clínic de Psiquiatria de l’hospital Doctor Peset, José Martínez, sí que es mostra preocupat pel problema de l’heroïna que, tal com va afirmar a eldiariocv.es: “Torna a causar problemes greus als Estats Units i ací també comença a rebrotar una altra vegada, ja no dins d’aqueix perfil marginal, sinó d’un perfil més quotidià”.
Les 28 Unitats de Conductes Addictives (UCA) que hi ha repartides a la Comunitat Valenciana van atendre l’any passat 1.289 persones per heroïna (1.343 el 2015 i 1.224 el 2014).
Sense resposta davant de la prostitució
La prostitució, enquistada a Velluters des de fa anys, és un altre dels grans cavalls de batalla del barri. El carrer de Viana és l’epicentre d’aquesta activitat que té esclavitzades un gran nombre de dones i que ha convertit aquesta via en un vedat privat dels proxenetes.
Passar-hi a qualsevol hora del dia amb alguna cosa semblant a una càmera de fotos és jugar-se la pell: “Hi vam anar amb un càmera de televisió i se’ns van abalançar i ens van tirar pedres”, relaten els representants de la Coordinadora.
Encara que l’activitat es va atenuar amb l’aprovació de l’ordenança que regula la prostitució en la via pública, la veritat és que en els últims mesos torna a haver-hi activitat a qualsevol hora del dia.
“Hi ha dos bars al carrer de Viana que, juntament amb els habitatges veïns, concentren l’activitat en unes condicions higienicosanitàries pèssimes tant per a les dones com per als clients”, lamenten.
Des de Metges del Món, entitat que presta atenció sociosanitària a les dones víctimes de tracta, han criticat que l’entrada en vigor de l’ordenança municipal ha suposat un descens del 50% de la prostitució al carrer, però un increment en la mateixa proporció en pisos clandestins i clubs, on segons l’entitat, augmenta la desprotecció de les dones i la vulnerabilitat a la violència psicològica i física.
Del gener al juny d’enguany la Policia Local ha alçat 11 actes a clients de meretrius per oferir, sol·licitar o negociar serveis sexuals retribuïts en espais públics, i un més per dur-los a terme.
L’ordenança estableix sancions per aquestes infraccions entre 200 i 2.000 euros a clients i proxenetes en cas de reincidència.
L’ordenança va entrar en vigor al setembre del 2013 i des de llavors fins al gener del 2016 s’havia saldat amb 116 multes, segons fonts de la Policia Local.
D’aquestes sancions, 25 van ser contra clients, 19 de les quals en ser sorpresos requerint els serveis de les meretrius i 6 per practicar sexe en la via pública.