LLEGIR EN CASTELLÀ
La tragèdia de la DANA del 29 d'octubre del 2024, que ha acabat amb la vida de 217 persones i que ha deixat també 16 desapareguts, a més de centenars de ferits i milers de milions d'euros en danys materials, serà investigada judicialment. A les querelles que ja hi ha presentades i anunciades, se sumaran les de les víctimes i les seves famílies que exigiran les respostes que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, no va donar en la compareixença a les Corts Valencianes de divendres passat. De la presa de decisions del dia de la catàstrofe a la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), que va arrencar a les 17.00 del 29 d'octubre ia la qual Mazón va arribar tard en haver allargat un dinar, es coneix el que han explicat diferents fonts, però la reunió no va quedar registrada oficialment, segons confirmen a elDiario.es fonts d'Emergències. Curiosament, sí que s'han filtrat fragments de la reunió, com per exemple el que va demostrar que la consellera de Justícia, Salomé Pradas, va mentir quan va dir que fins poc abans de les 20.00 hores desconeixia el sistema Es-Alert d'avís massiu a tota la població.
El fet que no hi haja un enregistrament oficial d'aquesta reunió, en què es van prendre decisions transcendentals, podria dificultar futures investigacions judicials o comissions parlamentàries. La responsabilitat de gravar el Cecopi correspon a Emergències, que tampoc no sol aixecar acta del contingut de les reunions ni molt menys de les resolucions, en tractar-se de situacions d'urgència. Això no exclou que qualsevol de les institucions implicades en les reunions operatives confeccionen la seva pròpia documentació (va ser el cas de l'acta sobre el Cecopi del passat 1 de novembre elaborada pel departament de Bombers de l'Ajuntament de València a la qual va tenir accés elDiario.es).
“El Cecopi no és un òrgan col·legiat, i per això no es fan notes oficials del que passa ni tampoc es registra”, expliquen fonts coneixedores de la gestió valenciana d'Emergències.
De fet, en anteriors episodis de DANA no s'haurien gravat aquestes trobades, encara que amb la quantitat de víctimes que hi ha hagut el 2024 qualsevol documentació sobre la reunió clau del primer Cecopi es converteix en una prova fonamental. Altres fonts d'institucions assistents a les reunions expliquen que correspondria gravar a Emergències, encara que les persones que es connecten a distància van poder registrar-lo, com ja és conegut en haver-se produït filtracions.
Tot i no haver-hi enregistraments de les reunions, sí que hi ha un sistema de gestió de l'emergència anomenat 'Comcord', que registra les decisions operatives. De fet, es tracta d'una mena de 'caixa negra' en què tècnics especialitzats quan obren un cas, en situació d'emergència, van registrant pas a pas a quins organismes implicats en l'operatiu s'ha d'avisar o quines decisions es prenen.
Al 'Comcord' queden registrades totes les ordres que es donen als diferents equips per actuar en una catàstrofe, incloent bombers, a la Unitat Militar d'Emergències (UME) o les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, segons expliquen a aquest diari fonts coneixedores de la gestió de les Emergències. Gràcies al 'Comcord', a cada avís en situació de catàstrofe, salta una alarma a tots els centres implicats.
A aquest sistema de gestió de situacions com inundacions, incendis forestals o altres desastres hi tenen accés els tres principals centres de control del departament autonòmic d'Emergències, situats a l'Eliana —seu del Centre de Coordinació—, Alacant i Castelló.
Addicionalment, també existeixen els nombrosos correus electrònics i avisos que, per exemple, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) va enviar el dia de cotxes, així com el acta del departament de Bombers de l'Ajuntament de València al Cecopi del 31 de novembre. Ara com ara, la informació sobre la reunió decisiva del Cecopi del 29 d'octubre es coneix amb comptagotes.
Què diu la llei que regula les emergències?
La llei autonòmica de Protecció Civil i Gestió d'Emergències regula el registre en el sistema de gestió del '112 Comunitat Valenciana' de les actuacions i comunicacions amb els ciutadans, ja siguen telemàtiques, telefòniques o per ràdio. Constitueixen la font oficial d'informació sobre les dades relatives a la gestió dels incidents d'emergència, segons indica l'article 53 de la llei.
La informació relativa a la gestió d'un incident d'emergència gestionat el '112 Comunitat Valenciana' figura a disposició de tots els serveis essencials involucrats, “als fins estrictes de la seva gestió”, postil·la la norma. Només una vegada finalitzada la gestió de l'incident d'emergència, es facilita a l'autoritat judicial. A excepció que hi haja una ordre judicial, es custòdia durant un període màxim de dos anys.
Les converses també seran una de les claus per confirmar el col·lapse del telèfon d'Emergències davant l'allau de trucades de ciutadans atrapats per la DANA. I també les denúncies sobre les avaries al telèfon 112 que van impedir atendre trucades, segons van denunciar treballadors del servei datenció telefònica.
El següent article de la norma regula la gestió integral d'emergències i comunicacions per part dels diferents serveis essencials autonòmics. Això inclou el sistema de comunicacions normalitzat per als serveis essencials que intervinguin en una emergència o catàstrofe. És a dir, la xarxa de comunicacions digitals d'emergència i seguretat de la Generalitat, els protocols d'ús de la xarxa i l'organització de les comunicacions de les quals en situacions d'emergència i catàstrofe corresponen a la Conselleria de Justícia i Interior.
La “interconnexió” dels serveis essencials
La llei valenciana obliga tots els serveis essencials de la Comunitat Valenciana a “interconnectar-se” amb el sistema d'emergències del '112 Comunitat Valenciana' per a la “recepció d'incidències, comunicacions, gestió, mobilització i seguiment, i coordinació de la informació”.
La “interconnexió” dels serveis essencials es realitza a través d'un terminal del propi sistema de gestió d'emergències del '112 Comunitat Valenciana' o mitjançant una “interfície normalitzada” aprovada per ordre de la conselleria competent en matèria de protecció civil i gestió d'emergències (el departament de Justícia i Interior, que actualment dirigeix Salomé Pradas). “La Generalitat impulsarà i facilitarà la integració de tots els serveis essencials al sistema normalitzat de gestió integral d'emergències i comunicacions”, afegeix la llei autonòmica.