Mazón torna a modificar la legislació per a facilitar l’edificació en zones d’horta protegida

El Govern valencià, del PP, tornarà a modificar la legislació de transparència, bon govern i participació per a reduir els controls a l’acció de l’Administració pública. El ple del Consell ha aprovat dimarts l’avantprojecte de llei de mesures fiscals, també coneguda com a ‘llei d’acompanyament dels pressupostos’, que recull diversos apartats en què redueix els controls a l’acció de govern.

En la proposta normativa publicada –referida a la fase d’exposició pública– el Consell de Carlos Mazón proposa una reducció de la fiscalització a les empreses amb què contracte l’Administració pública, a més de menys control de les lleis en tramitació. L’avantprojecte de llei per al 2025 modifica la llei de participació per a evitar el procés de consulta pública prèvia si la norma que es tramita té caràcter urgent o regula “aspectes parcials” d’una matèria.

En concret, en el punt en què s’estableixen les excepcions a la participació en els tràmits, s’afig un apartat que diu: “Es podrà també prescindir de la consulta pública prèvia quan la proposta normativa no tinga un impacte significatiu en l’activitat econòmica, no impose obligacions rellevants a les persones destinatàries o regule aspectes parcials d’una matèria, així com en els procediments declarats d’urgència”. Es requerirà una justificació (un informe) per a saltar-se aquest tràmit. El Govern de Mazón ha tramitat per la via urgent la bonificació de l’impost de successions i donacions o el decret de simplificació administrativa, entre altres normes.

L’avantprojecte de llei modifica l’obligació de publicar els avantprojectes de llei, projectes de decrets legislatius i projectes de reglament que estiguen en tramitació, amb un canvi en la llei de transparència. La nova redacció proposada pel Consell –que pot modificar-se en la tramitació– diu que s’hauran de fer públiques “quan se sol·liciten els informes i els dictàmens preceptius als òrgans consultius corresponents. En el cas en què no siga preceptiu informe o el dictamen, la publicació es farà en el moment de l’aprovació”. Després, afig: es publicaran “les memòries, els informes i els dictàmens que conformen l’expedient d’elaboració de les normes que han sigut aprovades, una vegada finalitzada la tramitació del projecte normatiu”.

Quant a la contractació, s’elimina l’obligació de publicar la relació dels llocs de treball i la categoria professional del personal de les empreses adjudicatàries de contractes que facen una activitat, un servei o una obra amb caràcter permanent en una dependència o establiment públic, així com el règim de dedicació, el règim retributiu i les tasques dutes a terme.

En matèria de contractació pública, s’elimina l’obligació de “publicar el grau de compliment de les obligacions socials, mediambientals i laborals” dels adjudicataris, encara que s’afig un apartat relatiu a les clàusules de responsabilitat social i es preveu que, en les dades que han de fer-se públics en els contractes de concessió de servicis es publique “l’exigència de transparència continguda en aquest article ha de quedar expressament inclosa en els plecs de clàusules administratives particulars.

Unitat de “concòrdia”

L’avantprojecte preveu la creació d’una “Unitat valenciana de concòrdia”, que estarà adscrita a la Conselleria de Justícia. Aquest departament estava previst en la llei impulsada per Vox –que el Govern recorrerà al Constitucional– i, segons l’avantprojecte normatiu, “gaudirà d’autonomia funcional”. També es durà a terme un catàleg de vestigis amb persones expertes de les conselleries competents en protecció del patrimoni cultural i de concòrdia. Vox considera un “gest” que el Consell de Mazón aprovara la seua llei, que deroga la norma en matèria de memòria històrica, i manifesta que ho tindran en consideració a l’hora de decidir si donen suport als pressupostos.

Oberta la porta a desclassificar horta protegida

L’article 219 de la llei d’acompanyament va en la línia de deixar sense efecte la legislació proteccionista en matèria d’urbanisme aprovada pel Govern del Pacte del Botànic per a fomentar i facilitar els desenvolupament. En aquest sentit, introdueix excepcions en l’article 31 de la Llei 5/2018, de 6 de març, de la Generalitat, de l’horta de València, per les quals es podria desclassificar horta protegida per a alçar edificacions fins en un 50% de superfície dels terrenys.

En concret, fins ara l’article esmentat referit a l’ordenació dels enclavaments de recuperació de l’horta de València establia que “es podrà rehabilitar l’edificació preexistent o edificar, com a màxim, la mateixa superfície ocupada en planta per les edificacions ruïnoses i en mal estat preexistents, amb altura màxima de planta baixa més una planta. La superfície restant d’aquest terç que pot tindre ús residencial o terciari, que no siga ocupada per edificacions, podrà destinar-se a ús agrari o a usos complementaris de l’edificació, sempre que no comporte la realització d’obres sobre rasant i respecte el paisatge tradicional d’horta. En els enclavaments de recuperació d’horta que siguen sòls segellats sense edificacions o presència escassa d’aquestes, es podrà edificar com a màxim el 10% de la superfície de l’enclavament de recuperació d’horta amb les condicions esmentades. L’ús no agrari del sòl no podrà superar el 15% de la superfície de l’enclavament de recuperació d’horta. En tots dos casos, les edificacions s’adaptaran als paràmetres constructius determinats pel pla d’acció territorial”.

Amb la llei d’acompanyament s’afig que “en tot cas, per la conselleria competent en matèria d’urbanisme i ordenació del territori, podrà eximir-se, raonadament, de les limitacions d’ús i aprofitament imposades amb caràcter general pel pla d’acció territorial esmentat o per aquesta llei que impedisquen o dificulten greument la declaració d’enclavaments de recuperació, i ha de mantindre’s en tot cas destinat a ús agrari un percentatge de superfície de la parcel·la lliure d’ocupació del 50%, d’acord amb el que es preveu en la legislació urbanística per a les activitats terciàries o de serveis en sòl no urbanitzable”.

La diputada socialista María José Salvador i exconsellera d’aquesta matèria en el Pacte del Botànic considera que “la modificació de la Llei de l’horta suposa donar carta blanca per a construir en l’horta amb una reclassificació directa de sòl no urbanitzable protegit a urbà” i afig: “Aquesta modificació deixa en lletra morta la llei i el PAT de l’Horta. Entra en el marc de la contrareforma que està duent a terme Mazón en matèria d’ordenació del territori. Preparant un marc normatiu que facilite el negoci i l’ús especulatiu del sòl”.

Una llei de transició ecològica més laxa

La Llei 6/2022, de 5 de desembre, de la Generalitat, del canvi climàtic i la transició ecològica de la Comunitat Valenciana és una altra de les que més canvis experimenta en virtut de la llei d’acompanyament i no precisament per a augmentar els objectius previstos en matèria de reducció d’emissions. Per exemple, se suprimeixen i es buiden de contingut els articles referits al Comité de Persones Expertes en canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana i també s’elimina l’Assemblea de la Ciutadania Valenciana pel Clima.

En matèria d’emissions, mentre que amb la normativa actual s’estableix un objectiu de reducció almenys del 40% amb vista a l’any 2030, amb la modificació introduïda s’estableix que “per a l’any 2030, almenys, la reducció prevista d’acord amb els objectius vinculants i fixats en el marc nacional de referència i la Unió Europea”.