Generositat territorial

Que els ciutadans de la Comunitat Valenciana som generosos i estem pendents dels altres és una cosa que hem demostrat al llarg de la Història. El primer hospital del món per a malalts mentals el va fundar en València el pare Jofré en el segle XIV. La missió humanitària més important de tots els temps va ser la propagació de la vacuna de la pigota a Amèrica i Àsia i la va realitzar el metge alacantí Francisco Javier de Balmis en el segle XIX.

En el dia de la Comunitat Valenciana he volgut recordar estos dos exemples que demostren el caràcter altruista d’esta terra. Ningú pot posar en dubte la sensibilitat humana dels alacantins, castellonencs i valencians. Ni abans ni ara.

Hem sigut, som i serem solidaris.

Viure en la Comunitat Valenciana és una sort i formar part d’Espanya un orgull. No ens agraden els límits polítics, eixos que aïllen els territoris i produïxen diferències entre els ciutadans d’un mateix país.

Drets per a tots i respecte cap a tots perquè tots som iguals davant d’una Constitució que aixina ho reconeix per molt que alguns vullguen pervertir-la.

Ni pot ni deu un espanyol tindre més privilegis que un altre. Ni puc ni dec tolerar que els valencians no tinguen les mateixes oportunitats que la resta dels espanyols.

Este poble dona quan se li requerix i pel mateix motiu demana quan té necessitat. Tenim necessitat d’un finançament equitatiu per als nostres servicis públics. Massa temps arrossegant la indolència del Govern central, que, en els últims anys, damunt governa amb favoritismes incitant la discòrdia entre les comunitats autònomes.

Reivindiquem amb raó. Amb arguments i dades. En l’últim any hem aportat treball i riquesa. Som la regió que ha generat més treball amb la incorporació de 97.600 persones al mercat laboral, hem creat 7.053 noves empreses i suscitem confiança en els inversors estrangers.

A canvi, ens retornen menyspreu. Espanya deu a la Comunitat Valenciana 4.500 milions d’euros en polítiques socials i els valencians rebem 276 euros menys per habitant que la mitjana de la resta d’autonomies. Això no és just i exigim que la generositat territorial siga bidireccional entre l’Estat i la Comunitat Valenciana.

L’actual Consell trau el màxim rendiment dels recursos financers de què disposem i atenem de manera diligent totes les àrees de gestió. En el camí hem marcat els senyals pels quals han de transcórrer les polítiques que milloraran la qualitat de vida dels habitants. Ja hi ha més deduccions fiscals i menys impostos per a les rendes baixes i mitjanes; ja s’ha dotat els hospitals de més tecnologia per a previndre, detectar i curar malalties i s’han reduït les llistes d’espera sanitàries; ja existix llibertat educativa per a triar l’escola dels nostres fills i és una realitat la gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys; ja es tornen a fer les proves contra la prevenció del càncer de mama a totes les dones i hem tornat a pagar la renda valenciana d’inserció i a crear places en les residències de majors. La sanitat i l’educació són el que més importa a este govern.

No oblidem els nostres jóvens, amb la bonificació a l’adquisició de la seua primera vivenda perquè puguen iniciar el projecte de vida que desitgen, ni els emprenedors, als quals ajudem amb microcrèdits perquè posen en marxa les seues empreses.

Som una regió rica en talent i plena de creativitat, amb una ambició moderada que ens permet progressar en un país que ens fa més forts si sumem, i ens debilita si dividim.

Hi ha metes que només alcançarem si treballem en col·laboració: la redistribució hídrica, el Corredor Mediterrani, el finançament o l’atenció de la migració són alguns dels assumptes que requerixen consens.

Este és un poble pacient, dialogant i capaç d’arribar a acords sempre que es respecte el nostre autogovern, el nostre Estatut d’Autonomia i la Constitució Espanyola, que són normes perfectament compatibles i sincronitzades.

En el 9 d’Octubre, els valencians volem traslladar a la resta d’espanyols que volem avançar junts en un país unit, que no volem diferències en obligacions ni drets i que les úniques singularitats que admetem són les que ens atorga la nostra cultura i la nostra llengua.