El miracle d'Utiel, el poble que va renéixer del fang

El dia 29 d'octubre, Utiel –una localitat de 12.000 habitants culturalment més propera a La Manxa que a València– va patir no una, sinó dues riuades per la DANA que va assolar mitja ciutat. De les muntanyes els va vindre una tromba que va travessar la via principal del poble, que està pendent. De la part baixa, pel barranc del riu Magre, li va vindre una llengua de fang que va arrasar tot el barri riberenc, amb casetes d'un o dos pisos i habitada per molta gent gran. Van morir sis veïns i 300 cases van quedar arrasades.

Igual que a l'Horta Sud, es van quedar sense llum, sense aigua i sense telèfons durant hores. Però Utiel porta molt d'avantatge a la reconstrucció. Mentre a Paiporta o Catarroja segueixen els garatges negats i els cotxes i estris apilats a molts carrers, amb precaucions sanitàries i botes d'aigua, a Utiel ja es veuen sabatilles blanques i mitjos talons. Mercats de fruites. Bars. Carrets de xiquets i carrets de la compra.

El barri que es va inundar, al costat de l'albereda on se celebren les festes, és hui un assolellat poble fantasma. Els que hi van viure han marxat, encara que han deixat obertes portes i finestres per orejar una olor acre a humitat que es fica a les fosses i als ossos en minuts. “Ets del gas?”. María Rosa és septuagenària i ha anat hui a la que va ser casa seua per rebre la tècnica de la Generalitat, que està de casa a casa avaluant danys. A Utiel ja són a la fase de la paperassa i les ajudes. Ella i el seu home es van salvar perquè casa seva és paret amb paret amb la caserna de la Guàrdia Civil. “Ens vam pujar a aquest sostre amb aquesta escala i els vam cridar pel pati comú 'socors', i van vindre a per nosaltres. Ens van donar roba seca i vam passar la nit a la caserna”.

Hui repassa casa seua, on la poca cosa que queda està arrumbada. “A veure què ens donen”. De moment, i després d'uns dies a casa de la seua germana, se n'han anat a un hostal: “Tots ens volen ajudar i donar-nos allotjament, uns dies val, però cadascú ha de viure la seua vida”, explica aquesta mestra ja jubilada.

Ara hi ha una urgència habitacional, confirma l'alcalde, Ricardo Gabaldón (PP), per a tots els que han perdut casa seua, que de moment troben allotjament amb amics i familiars. Passejar amb Gabaldón pel poble és aturar-se a saludar a cada pas. “Sort que vau tancar l'institut, si no, quina desgràcia”, li diu un treballador que està netejant les jardineres que donen al barri arrasat.

Aquell dia no va passar més perquè a les set del matí, l'alcalde va ordenar tancar els centres educatius: “Vaig saber que hi havia carreteres amb problemes, molta pluja i vaig dir 'o tanquem ara o ja no podem'”. L'institut de secundària és a 20 pams del riu que es va desbordar. La planta baixa està acordonada i les taules i cadires s'apilen on van arribar les aigües. Una rotllana d'operaris i conductors de tractor substitueixen els alumnes i parlen sobre les tasques on abans hi havia crits i vida.

A més de la previsió de les autoritats, els utierans van tindre una carta a favor seu en la pitjor DANA del segle: a Utiel sí que va ploure, i amb força, tot el dia. Davant el xàfec persistent i sense col·legis, molts habitants van prendre precaucions, havien circulat molts menys cotxes. Els que van poder es van quedar a casa i no van eixir. Molts, grans amb mobilitat reduïda.

Utiel és també el primer poble on va arribar la Unitat Militar d'Emergències (UME), a la qual ja han substituït quadrilles de neteja, electricistes, camions cuba per netejar asfalts arribats de Madrid o desembussadors de clavegueres. “Vaig cridar al matí a la consellera Pradas i a la Delegació de Govern i els vaig demanar a la UME com a la una del migdia”, explica Gabaldón baixant la costa, assenyalant el bar on ell mateix es va haver de refugiar de la riuada que va vindre de les muntanyes. Quan van arribar els militars ja no van poder entrar al poble fins que van baixar les aigües. A partir d'aquí, baldeos, treure fang, bombers... L'àlbum de fotos dels gairebé 70 pobles escombrats pel fang.

Com és possible que al mateix temps l'Horta Sud o Chiva seguisquen amb problemes i Utiel estiga en camí de reconstrucció? A més de la mida de la inundació (no es va inundar sencer) o que en ploure molt hi va haver més precaució, la clau és que és un poble agrícola –té tractors i camions– i és prou xicotet perquè esclatés una enorme solidaritat entre els veïns. Carmen va ser una de les voluntàries que va cuinar al carrer 500 racions calentes i va fer cafè durant sis dies en una paradeta que van muntar a la vorera. “La gent jove que va vindre, que va portar de tot pagat amb els seus diners, em va fer plorar”, explica mentre no pot evitar tornar a plorar.

Però si en alguna cosa hi ha quòrum a Utiel és en el paper essencial que van tindre els tractoristes. Sense bombers ni exèrcit als primers moments, i amb els carrers de la zona del riu baix més d'un metre d'aigua, van aparèixer els tractors. “Treuen la gent a les pales”, explica Gabaldón, que calcula que entre ells i un helicòpter que van aconseguir, van salvar unes “60 o 70” persones fins a les set de la vesprada, quan es va fer de nit el fatídic dia 29. L'Horta Sud de València, a aquella hora, vivia el pitjor moment. A Utiel van contindre la respiració tota la nit, fins que van baixar les aigües i van anar, quan va clarejar, a avaluar els danys.

Els tractoristes van tornar a ser essencials, tant ells com els camions, per a la retirada de tota la ressaca que va deixar la riuada. Gent particular, autònoms o maquinàries d'empreses agrícoles i ramaderes que hi van desfilar, juntament amb els serveis públics quan van poder arribar, fins que va ser transitable. “Ací ens ho hem fet gairebé tot nosaltres”, coincideixen els veïns, que llancen un gràcies etern a les quadrilles de joves voluntaris, aquesta anomenada generació de vidre que ha resultat ser d'acer.

A la vista queda poca memòria d'aquell horror, afortunadament per als ulls i la salut mental. Només en eixir del poble, a la ribera contrària, hi ha una tètrica platja de fang amb vehicles panxa enlaire. Però al centre del poble la vida passa normal, amb pares, xiquets, avis al sol, forns oberts i cotxes circulant. Només delata el desastre una fina capa de sorra que ho cobreix tot i els pegats de fang sec que es queden escampats als esglaons de qualsevol edifici.

Manca per avaluar els danys al camp en aquesta economia rural. Utiel és productor de vi i la seua sort és que la verema va acabar a l'octubre i gran part del procés estava fet. L'enòleg de la seua cooperativa, Vicente Ramos, aventura que els danys seran importants: “Els nostres cooperativistes són agricultors que porten ací el raïm i sabem que la riuada ha arrasat molts camps”. Una hectàrea de vinya es valora en uns 10.000 euros, “i cal comptar que es triga tres anys en què es puga recol·lectar”. Vicente era al laboratori quan va veure que una riuada travessava el poble. Van haver de quedar-s'hi fins que va amainar. L'aigua va arrasar la botiga, eixien flotant els vins. “Van vindre a ajudar-nos a netejar de la Cooperativa d'Iniesta, que van enviar gent encara que som competència”, diu agraït i emocionat. Motors i màquines van quedar inutilitzats i ara hauran de netejar per dins totes les cubes, que han quedat malmeses pel fang.

Mentrestant, a l'Ajuntament d'Utiel hi ha tràfec de papers i s'hi apunten dades. “Et pose ací les de la Generalitat i les de l'Estat”, diu un funcionari a una senyora a qui se li ha inundat el baix. Un senyor pregunta per la Rosa, perquè encara que ell ha netejat la seua feina, li queda un dit de fang i necessita un camió. Tots es coneixen i s'animen. Internet és la paraula oral. Les ONG són els amics del col·legi. El xef José Andrés són les veïnes a qui no els va agafar l'aigua perquè vivien al capdamunt. La UME van ser al principi els tractoristes. A Utiel, quan no funcionava res, tot va funcionar a l'antiga. Hui, on hi havia fang, hi ha camions, tècnics, netejadors i quadrilles. “Utiel no se n'oblidarà”, diu un senyor a un altre a la plaça de la Porta del Sol, però ja està a la fase de buscar la porta d'eixida.