La portada de mañana
Acceder
Alemania toma el pulso a una extrema derecha envalentonada
La carpeta de Junts que atasca la mayoría de Sánchez
Opinión | Ya empezamos, por Antón Losada

Pedreguer rescata de l'oblit al presoner 6.279 de Mauthausen

elDiariocv

València —

0

El divendres 28 de gener de 2022 el veí de Pedreguer José Carrió Marzal, el presoner 6.279 del camp de concentració nazi de Mauthausen, va eixir de l'anonimat i va passar a ser recordat més de 80 anys després.

José Carrió Marzal va lluitar amb la 10 brigada mixta durant la Guerra Civil espanyola i amb la victòria de l'exèrcit franquista va haver d'exiliar-se a França passant per Portbou. Allí tampoc va trobar descans, es va trobar amb camps de concentració i les Companyies de Treballadors Estrangers. També va participar en la Segona Guerra Mundial, on va ser capturat i empresonat, passant per dues frontstalags i posteriorment va ser traslladat al camp d'extermini de Mauthausen i va ser assassinat a Gusen.

Aquesta història havia sigut silenciada durant prop de 80 anys, fins a la celebració del Dia Mundial de l'Holocaust de 2022. Emmarcat en aquesta celebració, l'Ajuntament de Pedreguer en comunió amb els familiars de José Carrió Marzal, va decidir retre-li homenatge i rescatar la seua memòria perquè no caiga mai més en l'oblit.

L'homenatge va tindre lloc a la Casa de la Cultura de Pedreguer, on es va col·locar, per a tindre la major visibilitat possible, el Tauler de la Memòria corresponent al projecte autonòmic Construint Memòria, que la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, i la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, van entregar el novembre passat a l'Ajuntament de Pedreguer.

A continuació es va donar pas a una conferència centrada en l'infern dels camps d'extermini d'Àustria, per on va passar Marzal, a càrrec d'Adrián Mínguez, delegat de l'Amical de Mauthausen al País Valencià i historiador que va formar part del comité científic de Mauthausen.

“Mai ens resignem”

A més, l'Ajuntament de Pedreguer també va instal·lar una placa commemorativa en la façana de la casa on va nàixer el represaliat, que se situa en el número 1 del carrer Estret.

Els familiars van afirmar que mai es van resignar. A poc a poc van anar recopilant informació per a poder reconstruir la seua vida i el seu viatge a l'infern nazi. Així mateix van reafirmar amb força que “aquest terrible holocaust no ha de caure en l'oblit i hem de tractar de lluitar en pau i tolerància per a construir un futur més just i més lliure”.