El curs 2014-2015, l’últim amb els governs del Partit Popular, hi havia repartits per tot el territori valencià més de 20.000 barracons o aules prefabricades, molts dels quals s’havien convertit ja en centres estructurals. Aquest curs, segons asseguren des de la Conselleria d’Educació, tan sols queden en mòduls prefabricats o barracons els alumnes de centres que estan en construcció o pendents de licitació, llevat d’una escola infantil a Elda, inclosa en el Pla Edificant i la tramitació de la qual s’ha retardat.
La Comunitat Valenciana té en aquest curs gairebé 804.000 alumnes entre Infantil, Primària, Educació Especial, Secundària, Batxillerat i Formació Professional (a penes 2.000 més que el curs anterior i 23.000 més que en l’últim curs de la legislatura passada, 2018-2019, en què es van comptabilitzar una mica més de 781.000 estudiants en totes aquestes etapes en la Comunitat Valenciana). La ràtio mitjana en Infantil i Primària aquest curs és de 19,4 alumnes per classe (1,3 inferior al curs 2021-2022), mentre que en ESO i Batxillerat és de 26,6 estudiants per aula (0,8 menys que el curs anterior).
Actualment, els centres educatius valencians tenen al voltant de 78.660 docents (uns 740 més que el curs anterior), cosa que suposa un mestre de mitjana per cada dotze alumnes en els col·legis i un professor de mitjana per cada deu estudiants en els instituts. Es tracta d’una xifra considerablement superior a la de fa quatre anys, quan el sistema educatiu valencià en Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, Educació Especial i Formació Professional tenia una mica més de 70.000 mestres i professors, i molt més gran que la que hi havia en el curs 2014-2015, l’últim sota el mandat del Partit Popular (63.820). En les dues últimes legislatures la plantilla docent s’ha incrementat en gairebé 15.000 mestres i professors, cosa que suposa un 23% més que fa huit cursos. El càlcul del departament que dirigeix Raquel Tamarit és que per al 2025, l’augment del nombre de docents siga de 17.000 respecte del 2015, amb la qual cosa aquest increment serà del 27% en una dècada.
Una de les iniciatives més destacades del Govern del Botànic en matèria educativa ha sigut el Pla Edificant, que tenia com a objectiu posar fi als barracons, construint nous col·legis i instituts i renovant les infraestructures que necessitaven una intervenció urgent. Així doncs, hi ha 508 centres les actuacions dels quals han finalitzat, estan en construcció o licitació. Aquest curs hi ha 158 escoles i instituts en construcció o amb una actuació important, la qual cosa es tradueix en una inversió pròxima a 400 milions d’euros, i està previst que acabe la construcció de 33 centres. Des que es va posar en marxa el programa Edificant, la Conselleria d’Educació ja ha destinat al voltant de 1.500 milions d’euros per a la millora d’infraestructures educatives.
Ajudes a l’alumnat
Uns 145.000 alumnes es beneficien aquest curs de beques de menjador, que suposen una inversió de 75,43 milions d’euros –el curs 2014-2015, hi havia 87.461 estudiants amb beca de menjador amb una inversió de 43,5 milions d’euros, mentre que l’últim curs de la legislatura passada (2018-2019) hi havia 128.556 alumnes becats amb una partida de 71,9 milions d’euros.
Una altra de les mesures impulsades pel Botànic, amb Vicent Marzà com a conseller d’Educació, va ser el programa Xarxa Llibres per a la posada en marxa de bancs gratuïts de llibres de text. Aquest curs hi ha 460.000 estudiants beneficiats amb una inversió de 60,3 milions d’euros.
Xarxa Llibres s’estendrà el pròxim curs (2023-2024) al Batxillerat, la qual cosa podrà beneficiar els gairebé 63.000 estudiants d’aquesta etapa educativa no obligatòria, que podran gaudir de material curricular i llibres de text de manera totalment gratuïta. Aquesta mesura suposarà un increment pressupostari del programa de 10 milions d’euros. Per a la posada en marxa del programa, es facilitarà un xec de 300 euros a cada alumne participant i els llibres adquirits passaran a formar part del banc de llibres dels seus centres educatius a partir del curs següent.
El Govern valencià també ha apostat per l’educació pública en Infantil de dos anys. El 2015-2016 hi havia 20.286 xiquets d’aquesta edat escolaritzats, mentre que el 2022-2023 en són 28.000. L’evolució també ha sigut destacada en Formació Professional, amb 28.788 estudiants més que el curs 2015-2016, que ha passat de 85.347 a 114.164 alumnes.