“No estan tots els que són”, advertia Francisco Correa en una comissió d'investigació en les Corts Valencianes. Els capitosts de la trama Gürtel, ja a la presó, han anat repetint aquesta premissa en els interrogatoris judicials i polítics. En el judici de la peça valenciana d'aquesta macrocausa de corrupció, nou empresaris van confessar haver finançat de forma contrària a la llei el Partit Popular mentre governava des del Palau de la Generalitat. Fins al responsable dels focs artificials ha dit que li pagava Orange Market actes del partit.
Les investigacions, avalades per les confessions, revelen una forma de fer política clientelar i nepotista -el “capitalisme d'amigutes”, com es coneix-, en la qual els empresaris finançaven al partit per a poder contractar amb l'administració pública valenciana. Contractes que avui segueixen vigents o que s'han renovat, ja que el creixement d'aquestes empreses durant els anys de les irregularitats del partit les posiciona com les capaces de prestar el servei més barat per a l'Administració. L'herència rebuda també és això.
Malgrat els intents de l'Executiu autonòmic per ser transparent i fomentar les bones pràctiques (amb l'Agència Antifrau, la Consellería de Transparència, i diverses lleis per mig) encara queden taques vinculades a l'Administració. Sense condemna ferma, no es pot rescindir el contracte sense risc de prevaricació. No obstant això, Podem considera que una mica més ha de poder-se fer per a netejar les institucions. La formació morada ha presentat, motivada per les declaracions en l'Audiència Nacional, una Proposició no de Llei (PNL) perquè el Consell realitze una inspecció per a conèixer quants empresaris vinculats a la corrupció tenen contractes amb la Generalitat i quants han sigut signats en aquesta legislatura. En segon lloc, demana una anàlisi d'aquests contractes per a cercar possibles irregularitats en el desenvolupament d'allò encomanat a les empreses i inspeccionar la seua labor.
Entén el síndic de Podem, Antonio Estañ, que la multa que han pactat els empresaris amb la Fiscalia (400.000 euros) és ínfima i que aquesta pràctica no es va bandejar en les urnes el 2015 i així ha defensat la seua proposta, que s'ha aprovat amb el suport de tots els grups excepte Ciutadans, que està en contra de crear un organisme que vigile les contractacions.