Adeu a la memòria democràtica i a altres lleis progressistes més: el PP i Vox inicien el desmantellament legislatiu del Botànic

Les Corts Valencianes inicien el desmantellament de les lleis del Pacte del Botànic. El parlament autonòmic, de majoria conservadora i d’ultradreta, debat dimecres la presa en consideració de les cinc lleis presentades pel PP i Vox, els grups que sustenten el Consell de Carlos Mazón. Els grups proponents ho consideren una accelerada en l’“agenda reformista”, mentre que l’oposició alerta de la “involució”. La majoria del PP i Vox propiciarà que les normes es tramiten per la via d’urgència, un camí que redueix a la meitat els terminis i també les possibilitats de participació ciutadana.

El paquet legislatiu a què el Consell ja ha donat el seu vistiplau inclou una llei que substitueix la memòria històrica per la “concòrdia”, diluint el contingut de la norma vigent actualment que reconeix les víctimes del franquisme, sota l’argument d’homenatjar “totes” les víctimes. El PP i Vox s’escuden en els assassinats per la banda terrorista ETA o per a investigar el període republicà per a aprovar una norma que qüestiona que la Segona República fora un període democràtic i que no al·ludeix al franquisme o la dictadura directament.

Aquesta llei és la més polèmica de totes. El Govern ha anunciat que hi recorrerà en contra davant el Tribunal Constitucional i tant el PSPV com Compromís exploren vies per a rebaixar les pretensions del PP i Vox, considerant que aquesta llei “blanqueja el franquisme”. Les associacions memorialistes han traslladat les seues protestes i la seua preocupació davant la norma. La portaveu del Consell, Ruth Merino, insisteix que “lluny d’ofensives i de confrontacions, nosaltres el que hem fet ha sigut ampliar i obrir els braços i obrir a totes les víctimes de qualsevol tipus de violència política, vinga d’on vinga, aquest reconeixement que crec que es mereixen tots”. Per part seua, Vicente Barrera, vicepresident primer i líder de Vox, puja el voltatge en el debat: “Que vagen a portar-ho, com diu Sánchez, fins a l’ONU... pot portar-ho fins al tribunal intergalàctic que vulga”.

Una altra de les normes que ha generat conflictivitat social és la que afecta el sistema educatiu i l’ensenyament en valencià. Batejada com a llei de “llibertat educativa”, redueix les possibilitats d’ensenyar la llengua cooficial en les zones castellanoparlants i donarà la certificació “automàtica” de titulacions de valencià en superar aquesta assignatura segons els nivells. En la pràctica, és un sistema similar al de les línies. “Són lleis que atempten directament contra el món educatiu”, afirmen des de Comissions Obreres. L’oposició també planteja portar-les a la justícia.

La tercera part del paquet legislatiu és la nova llei per a la radiotelevisió valenciana. Derogarà la llei del 2016, unificarà la Corporació i la Societat, canviarà els òrgans administratius –menys i controlats pel parlament–, reduirà el pressupost i augmentarà els continguts en castellà. Els processos de selecció del personal queden paralitzats, segons han apuntat els seus dirigents. L’oposició considera que és el primer pas per a controlar políticament els mitjans de comunicació públics i es remeten a l’etapa d’Eduardo Zaplana en la Presidència de la Generalitat i la seua relació amb Canal 9.

També es debatran la llei de transparència i la modificació de l’Agència Antifrau. La primera estableix una reducció de controls als poders públics i permetrà que els alts càrrecs continuen sent consellers en empreses, encara que no se’ls permetrà cobrar. La segona elimina la majoria qualificada per a l’elecció del director.

La intenció del PP i Vox és que les lleis puguen aprovar-se abans de l’estiu, esgotant els quasi quatre mesos hàbils que queden en el període de sessions. Així doncs, després de nou mesos de govern, l’aliança ultraconservadora pitja l’accelerador.