El batec immortal de Guillem Agulló: memòria i resistència

Guillem Agulló i Salvador no és només un nom, és un símbol de lluita, dignitat i resistència. Assassinat el 1993 per l’odi i la intolerància, la seua figura s’ha convertit en una icona per a les generacions que reivindiquen un País Valencià lliure de feixisme i injustícia.  

La seua mort va ser un colp dur per a la societat, però també va ser un punt d’inflexió que va despertar consciències. Enmig del dolor i la impotència, la seua família es va convertir en un exemple de dignitat i perseverança, mantenint viva la seua memòria contra els intents de silenci i manipulació.  

Guillem no era només un jove compromés amb la seua terra i amb els drets socials, era la veu de molts que hui continuen lluitant per la justícia. La seua història ens recorda que la impunitat i la banalització del feixisme són perills latents que no es poden ignorar.  

La societat valenciana ha fet seua la reivindicació d’Agulló, demostrant que la memòria és més forta que l’intent de fer-lo desaparéixer de la història. Cada any, la seua figura és recordada en actes, cançons, murals i manifestacions que no deixen que el seu llegat caiga en l’oblit.  

Enguany es compleixen 32 anys des que Guillem Agulló va ser assassinat, 32 anys d’una absència que pesa però que alhora ha estat el motor d’una reivindicació imparable. En aquests anys, la seua memòria no ha minvat, al contrari, ha crescut fins a esdevenir un pilar en la lluita antifeixista del País Valencià.  

El pròxim 11 d’abril, Burjassot acollirà un homenatge per a recordar Guillem i reafirmar el compromís amb els valors pels quals va lluitar. Un acte que no és només de record, sinó també de reivindicació, de fer palés que la seua lluita continua viva en cada persona que alça la veu contra la intolerància.  

Aquest homenatge no és només un gest, és una declaració que el feixisme no podrà esborrar la història de Guillem ni la de tants altres que han patit la violència per defensar un món més just. És la prova que la societat no oblida, que cada any el seu nom es pronuncia amb força perquè la seua absència no siga en va.  

La situació actual de l’extrema dreta al País Valencià és preocupant. La seua presència en institucions i carrers ha anat en augment, alimentada per discursos que normalitzen l’odi i la intolerància. La dretanització de la política valenciana, amb l’entrada de Vox en ajuntaments i el suport del PP a polítiques reaccionàries, ha radicalitzat el panorama polític.

Els grups d’extrema dreta continuen actuant amb impunitat, protagonitzant agressions i amenaces contra aquells que defensen la diversitat i els drets humans. La violència exercida per aquests grups, sovint tolerada per les autoritats, és un recordatori de la fragilitat de les garanties democràtiques.

A més, la impunitat judicial ha estat un problema recurrent. Casos com el de les agressions del 9 d’Octubre del 2017, on els responsables van evitar condemnes significatives, evidencien la dificultat de fer front a la ultradreta des del sistema legal. Aquesta impunitat alimenta la sensació de poder d’aquests grups i perpetua la seua presència en l’espai públic.  

La combinació de discursos polítics que legitimen l’odi i la falta de conseqüències per als actes violents crea un entorn perillós per a la societat valenciana. És imprescindible que la memòria de figures com Guillem Agulló inspire una resposta contundent contra l’extrema dreta, tant en l’àmbit institucional com en el social.  

Mantindre viu el seu llegat no és només recordar el seu nom, sinó actuar en conseqüència. És en les aules, en els carrers, en les institucions i en la cultura on es guanya la batalla contra l’oblit.  

Cada pancarta amb el seu nom, cada mural amb el seu rostre, cada manifestació que crida “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó” és un recordatori que la lluita continua.  

No es tracta només d’homenatjar-lo, sinó de comprendre el seu compromís i portar-lo avant. La justícia, la llibertat i la igualtat que ell defensava són valors que han de ser el motor d’una societat més justa.  

El País Valencià té la responsabilitat de fer que el seu nom no siga una nota a peu de pàgina de la història, sinó una llavor que germine en cada generació que es nega a normalitzar l’odi.  

Guillem Agulló és i serà una inspiració, una veu que ressona en el temps, un crit contra la intolerància.  

Perquè la seua mort no va ser el final, sinó el principi d’una lluita que no es rendirà.  

El batec immortal de milers de Guillems és la força col·lectiva que transforma la memòria en acció. És el crit de justícia que no es doblega, la llavor que germine en cada jove que es nega a callar davant la injustícia.  

Cada Guillem és una veu que es multiplica, un pas ferm en la lluita per la dignitat, un record viu que es manté intacte en cada mural, cada cançó, cada manifestació que clama que la seua lluita no va ser en va.  

La seua història, com la de tants altres que han caigut davall la intolerància, no és només una pàgina del passat, sinó un far que il·lumina el futur. Perquè mentre hi haja qui recorde, mentre hi haja qui lluit, Guillem Agulló no morirà mai.  

El batec continua. I amb ell, la resistència.