Pastora Filigrana: “La comunitat gitana desconfia de les institucions, perquè encara no hi ha hagut una reparació històrica”

En el marc del Dia del Poble Gitano, celebrat el 8 d’abril, Pastora Filigrana, advocada, feminista gitana i defensora dels drets humans, va assistir el 10 d’abril a la Facultat de Dret de la Universitat de València per a posar en relleu les realitats romanís i els problemes socioculturals pels quals continua passant de manera històrica aquesta ètnia, especialment en el territori nacional.

Natural de Sevilla i llicenciada en Dret per la Universitat de Sevilla, la seua vida com a dona gitana li ha marcat el periple de la seua visió del món i la idiosincràsia que defensa: el feminisme interseccional i el desafiament als models de resistència tradicional amb una mirada més inclusiva, la seua tesi principal en El pueblo gitano contra el sistema-mundo. La seua especialització en dret laboral i sindical l’ha situada en l’avantguarda de la defensa dels drets dels treballadors. Un dels casos en què va treballar i que va rebre una certa rellevància mediàtica va ser el de les temporeres marroquines de maduixes a Huelva el 2019. “Enguany es commemoren 600 anys de presència del poble gitano a Espanya, sovint invisibilitzat i estigmatitzat, i per això és fonamental reconéixer figures com Pastora, amb una veu potent en la lluita per la nostra llibertat”, va exposar la moderadora de l’esdeveniment i exalumna de la universitat que va participar en un informe que analitzava els obstacles a què s’enfronta l’estudiantat gitano a l’hora d’accedir a estudis superiors. 

L’activista va explicar que, quan va ingressar en la universitat, es va veure en la necessitat de participar en la creació d’Amuradi, una associació de dones gitanes universitàries d’Andalusia. Més tard, ja llicenciada, les pràctiques les va fer en un sindicat menut sobre el dret de les persones treballadores del camp. “El meu exercici del dret va estar vinculat des del principi amb les persones treballadores, sobretot en els sectors més precaris”, concreta. A més, la seua vinculació amb aspectes relacionats amb l’estrangeria es van presentar de manera espontània: “La racialització en treballs inestables és més alta i on els drets bàsics estan vulnerats, com el cas d’alguns àmbits de l’hostaleria o el sector de les cures”. Durant la seua intervenció, Filigrana va incidir també en la dimensió cultural del terme gitano, la connotació del qual en la resta dels països europeus es considera pejorativa i els quals, en substitució seua, prefereixen usar romaní. 

“Fins ara hi havia un discurs hegemònic dels drets humans, lamentablement el negacionisme cada vegada està més present i el missatge que es defensa és que hi ha humanitats de primera i de segona”, destaca. 

Així mateix, Filigrana va posar de manifest la necessitat d’enfocaments que pogueren corresponsabilitzar “les estructures de les decisions econòmiques, polítiques i econòmiques de la situació del poble gitano”, i especialment de les dones gitanes, ja que, “sense aquesta perspectiva”, les polítiques públiques seran insuficients, perquè es posarà el focus en el canvi del comportament, com el cas dels matrimonis primerencs d’algunes dones gitanes: “Si el paquet de mesures es basa en tallers destinats a canviar el pensament de les mares, probablement no tindrem resultats. Cal fer canvis estructurals i centrar-nos en on s’esdevenen aquestes situacions, com són els barris o les escoles segregades amb condicions de rendes mínimes, on moltes vegades es ven a aquestes joves que, a través de l’estudi, prosperaran en la vida, tot i que no tenen cap referència d’altres persones que l’haja acompanyada en una inserció professional.

En aquesta línia, l’advocada laboralista titla de “càncer” els col·legis guetos, perquè són centres en què s’encasellen els “fills de la migració i de les famílies més pobres”, situats en barris amb “realitats materials i violència física”. “L’amor romàntic es presenta quasi com l’única esperança de felicitat. Costa molt somiar de ser jutgessa i que la teua realitat és la d’aquests llocs tancats”. A això, insta les institucions que assumisquen la seua part de responsabilitat i a millorar la inserció de totes les capes poblacionals. 

El poble gitano ha patit sempre una persecució històrica, una de les més conegudes és la que va esdevindre el 1749 amb el nom de La Gran Batuda, un intent d’extermini que va acabar amb centenars de persones gitanes a la presó i la seua mort posterior per les condicions insalubres a què se sotmetien. Un fet que hauria de plasmar-se en els llibres d’història d’Espanya i que, “lamentablement, no es té en compte aquest episodi transcendental per a la memòria històrica”.

Lligat amb això, l’advocada natural de Sevilla va manifestar l’existència d’un “trauma col·lectiu” entre la comunitat gitana cap a la seua posició com a ciutadans dins de l’imaginari col·lectiu i en els espais de poder. “La desconfiança de la població gitana, sobretot en perifèries com ara zones rurals, cap a les institucions és perquè no s’ha donat una reparació històrica real quan les condicions materials continuen sent dures d’habitar. Sempre anime les persones gitanes que denuncien, i el que em trobe en el meu dia a dia és por de la policia, perquè aquestes [estructures] han vulnerat drets de manera històrica”, advoca.

Feminisme gitano i el mite de la meritocràcia

“Més del 80% dels romanís a Europa estan en risc de pobresa i/o exclusió. Hi ha dificultat d’accés en igualtat per al sosteniment bàsic de la vida com l’habitatge, la cultura o la igualtat”, subratlla aquestes xifres Filigrana, dades extretes de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA, pel nom en anglés). En aquest sentit, comparant amb els números del 2016, la condició de vulnerabilitat d’aquesta comunitat no ha variat.

En el cas espanyol, el 86% de les famílies gitanes viuen per davall el llindar de la pobresa, segons la Fundació Secretariat Gitano (FSG), i la pobresa infantil afecta el 89% dels xiquets (70,2% pobresa extrema). Al seu torn, el 86% de l’estudiantat gitano abandona els estudis en Secundària (13,3% població general), i només el 0,4% acaba l’educació superior. Juntament amb aquestes dades, el 63% no acaben l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) davant del 4% de taxa global. S’estima que en el territori nacional resideixen 725.000 persones romanís, sobre la base de les dades proporcionades per l’FSG.

“Ser visiblement una dona gitana o tindre un cognom que s’associa a una família gitana complica l’accés a un lloguer d’una casa, que et contracten en una faena o que estigues més exposada al fet que t’acomiaden. Ho tenen més complicat que la resta de les dones i que els mateixos homes gitanos”, exposa l’advocada. A més, en paraules de Filigrana, el moviment feminista gitano és “molt heterogeni” i hi ha “dones evangèliques, catòliques, atees”, etc. A qui les travessen diferents generacions i on es creen alhora “debats molt potents”.

Segons la jurista, el discurs hegemònic imposat i normalitzat és que la cultura de l’esforç “marca els béns bàsics de la vida”: “La mateixa manera de ser és la responsable de no poder accedir a les mateixes condicions d’igualtat o els itineraris de formació adequada que la resta de la societat. Aquest enfocament que els gitanos deixen de ser com són ha sigut durant molts anys un idea defensada en les polítiques públiques”, va subratllar. A preguntes dels participants sobre la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació aprovada el 2022, la jurista va denunciar que, a pesar que existisca aquest text legislatiu, falta una voluntat política sincera per a aplicar-la de manera efectiva contra el racisme estructural.