La llei trans valenciana ha suposat un avanç en el reconeixement de drets del col·lectiu LGTBI, especialment en l’àmbit sanitari i educatiu. Així ho considera l’informe d’aplicació de la norma en el cinqué any de vigència, un document que té el vistiplau i les aportacions d’entitats socials agrupades en el Consell Consultiu Trans.
Les entitats socials fan un balanç positiu dels cinc anys que la norma està en vigor, encara que alerten de les dificultats per a les persones més vulnerables d’accedir a la cartera de serveis desenvolupada. En aquesta categoria incorporen les persones trans migrants, en situació administrativa irregular, o en situació de prostitució que, apunten, requereixen més esforç de l’Administració per no quedar-se al marge. “Continuem detectant que queda molt de camí per recórrer per a atendre les persones trans que viuen en situació d’extrema vulnerabilitat, per falta d’accés a recursos bàsics, per patir violència, assetjament, problemes d’autoestima i intents de suïcidi. Per fer-ho cal continuar abordant actuacions més específiques que atenguen les persones trans amb més grau d’exclusió social”, recalquen en l’informe.
El document, ratificat en el ple del Consell de divendres passat, recopila informació estadística i observacions per a millorar en l’aplicació de la norma, una de les iniciatives autonòmiques pioneres en la despatologització de la transsexualitat i en els canvis en els documents administratius sense necessitat de cirurgia. La norma preveu el canvi de nom en la targeta SIP –no de sexe– que es permet a totes les persones que ho sol·liciten, sense aportar cap document. Des del 2017 més d’un miler de persones han recorregut a aquesta possibilitat, per a la qual n’hi ha prou d’anar al centre de salut de referència. Juntament amb aquestes, 88 persones han sol·licitat la rectificació de la identitat de gènere en altres documents administratius; persones que, indica el text, per diverses raons, no tenen accés al canvi registral segons la normativa estatal.
El 2017 es creen les unitats d’identitat de gènere en la sanitat valenciana, una estructura específica per a l’atenció a les persones trans, que es divideixen per nivells assistencials i incorporen atenció psicoterapèutica, teràpia hormonal i farmacològica i atenció quirúrgica per a l’atenció de xiquets i xiquetes, adolescents i persones adultes trans. Segons les dades de la conselleria, recollides en l’informe, entre el 2017 i el 2021 –tots dos inclusivament– es van fer 279 intervencions quirúrgiques, 454 persones trans van rebre atenció i es van dispensar 371 tractaments de teràpia hormonal i farmacològica.
5.000 atencions en els serveis d’orientació
La norma, un dels primers projectes legislatius aprovat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, incorpora la creació de les oficines Orienta LGTBI, un espai per a l’atenció social, acompanyament psicològic, assessorament legal i jurídic, orientació educativa i laboral, assistència en delictes d’odi i en casos de violència intragènere.
Aquestes oficines han fet més de 15.000 atencions des que es van posar en marxa, de les quals més de 5.000 –quasi el 30%– han sigut a persones trans, amb 522 usuaris. Gairebé la meitat d’atencions s’han fet amb persones menors de 30 anys, cosa que per a les entitats implica una necessitat d’acompanyament primerenc a les persones trans. L’atenció a la preadolescència i l’adolescència representa el 16,4% de les consultes, un percentatge que puja cinc punts respecte de les dades recollides en l’informe anterior. La major part d’aquestes consultes –el 46%– es refereix a l’acompanyament psicològic i als grups d’ajuda mútua, encara que l’informe destaca les atencions vinculades amb situacions de transfòbia i delictes d’odi. En concret, durant el 2021 les oficines Orienta van atendre un total de 17 persones trans.
Les dades de la Conselleria d’Educació avalen aquesta idea, sobre la base dels protocols activats en els centres, que es van activar 221 vegades entre els cursos 2018-2019 i 2020/2021, dels quals més de la meitat (130) corresponen només al 2020-21. Pel que fa a les incidències per assetjament relacionades amb el col·lectiu LGTBI, van representar un 4% dels casos d’assetjament en el curs 2018-2019, un 7% en el 2019-2020 i un 6,8% en el 2020-2021. Aquestes xifres “evidencien que és una realitat poc visibilitzada per por de més represàlies tant en el centre educatiu com l’entorn familiar”, apunta el text.