Després d’unes setmanes d’intensa negociació política, el Govern valencià ha aprovat dimecres el projecte de pressupostos per al 2022. Els comptes, ja en mans de les Corts Valencianes per al seu estudi, debat i esmena, preveuen una inversió rècord en polítiques socials per a blindar el reforç dels serveis públics incrementat durant la pandèmia. L’executiu del Pacte del Botànic invertirà 17.300 milions d’euros en Educació, Sanitat, Serveis Socials i Habitatge i mantindrà l’augment de personal de l’any 2021, en uns comptes que busquen consolidar la recuperació econòmica, social i anímica de la població després de la crisi sanitària, amb aparença a estabilitzar-se.
Les conselleries equivalents als pilars del model de l’estat del benestar registren augments en totes les partides. Sanitat és el departament amb més pressupost en termes absoluts, amb 7.837 milions d’euros, dels quals la meitat són despeses en personal del sistema de salut públic; el pla d’infraestructures duplica la inversió i es crea una línia de reforç per a la salut mental, i es crea una línia per al compliment del pla de salut mental. En Igualtat i Polítiques Inclusives el pressupost global creix fins a 2.198,9 milions d’euros, un 14% més, dels que quasi una quarta part (430 milions d’euros) es destinen a l’atenció al sistema de dependència i 207 milions d’euros per a personal que presta servei. En Educació, s’incrementa la dotació en un 7,6% fins a 5.202,7 milions d’euros, dels quals 425 milions d’euros aniran destinats a infraestructures i 61 al programa de llibres de text gratuïts. El 42% de la despesa en personal del Govern valencià es destina a Educació i el 46% a Sanitat.
La Conselleria d’Habitatge és la que més creix en termes percentuals gràcies al finançament europeu. El que fa dos anys era una direcció general en Infraestructures comptarà el 2022 amb 357,6 milions d’euros, un 72,5% més que l’últim any. Dels fons europeus, la també Vicepresidència Segona del Consell haurà de destinar 55 milions d’euros a la construcció d’habitatges de lloguer assequible i 100 més a actuacions de regeneració urbana per al foment de l’eficiència energètica.
Aquests seran els primers comptes públics que incorporen la participació pública, que ha distribuït 101 milions d’euros a projectes per votació popular. Són també les primeres que incorporen els fons europeus de recuperació –els Next Generation–, encara que durant aquest exercici el Govern ha gestionat més de 600 milions d’euros dels anomenats Fons React-EU. Les arques públiques comptaran amb 1.795,35 milions d’euros de fons europeus a través de diferents vies: 652,95 milions d’euros procediran de React-EU; 250,90 milions del marc financer pluriennal (MFP) i 891,5 milions del mecanisme de recuperació i resiliència, que distribueix el Govern central.
Els fons europeus permeten al Govern valencià alliberar recursos, però també suposen reordenar prioritats. Els recursos econòmics van lligats a projectes concrets amb una supervisió estricta, per la qual cosa els béns no poden destinar-se a qualsevol funció i no resolen l’infrafinançament autonòmic ni redueixen el deute públic. Però sí que compleixen una altra funció rellevant: comencen a pal·liar la falta d’inversió en política industrial, innovació i canvi de model productiu, el resultat d’un pressupost ajustat que a penes dona per a pagar les factures i el personal de l’administració. Així doncs, les anomenades “conselleries productives”, les destinades a impulsar el teixit productiu autonòmic, experimenten un creixement de 629 milions d’euros, i arriben a un total de 3.557,2 milions d’euros per a pitjar l’accelerador.
El capítol de personal de l’Administració pública registra un augment considerable. D’una banda, cal mantindre els contractes de reforç en centres de salut, hospitals, centres de serveis socials i dependència i els centres educatius. De l’altra, la gestió dels fons europeus requereix un reforç dels funcionaris per a tramitar els projectes, una qüestió que ja s’ha solucionat amb la normativa. Cada conselleria comptarà amb l’anomenat “servei 99”, una fórmula per a fer seguiment i control d’aquestes partides i retre comptes a Brussel·les.
L’executiu autonòmic ha fet créixer el total de la despesa any rere any per tractar d’equiparar-la a la mitjana espanyola. El model de repartiment dels recursos de l’Estat, caduc des del 2014, situa la Comunitat Valenciana a la cua de recursos per capita, cosa que portava de la mà estar a la cua de despesa social. És a dir, en Sanitat, Educació, Serveis Socials o Habitatge. Un dèficit que el Govern ha tractat de pal·liar i que en aquests comptes segueix la mateixa senda. “El Consell ha reorientat les seues prioritats per mantindre la despesa social reforçada i destinar gran part dels nous ingressos a polítiques de desenvolupament regional, econòmiques i d’inversió”, indica el comunicat distribuït als mitjans, una declaració d’intencions sobre els comptes públics. Alguns integrants del Consell resten importància a les trompetes de l’Apocalipsi que altres han sentit en algun moment de la discussió. Els pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2022 ja s’han lliurat al parlament autonòmic i, segons el calendari, s’aprovaran “dins del termini i en la forma escaient” el 22 de desembre.