Jordi Sebastià (Burjassot, 1966), professor de Periodisme a la Universitat de València, ha sigut el representant de Compromís en el Parlament Europeu durant la legislatura passada (la meitat del mandat com a eurodiputat) després d’haver sigut elegit el 2014 com a integrant de la candidatura Primavera Europea (integrada en el Grup dels Verds / Aliança Lliure Europea) i és el cap de llista de la candidatura Compromís per Europa, en què Compromís comparteix cartell amb En Marea, Nueva Canarias, Més per Mallorca, Izquierda Andalucista, Coalición por Melilla, Chunta Aragonista, Partido Castellano-Tierra Comunera, Caballas Ceuta i Equo-Iniciativa Andalucía.
Com ha anat l’experiència europea?
Molt bé. He de reconéixer que la política europea és apassionant i implacable, però he aprés que un eurodiputat sí que té capacitat d’influència, si es mou. Hi ha lobbies i corrons que cal saber esquivar i, fins i tot, domar. En aquests cinc anys, però, he vist que hi ha situacions, com el Brexit, que han representat un colp polític de primera magnitud per a Europa amb un gran impacte sobre milers de persones, o la crisi ètica dels qui demanen asil, a qui no se’ls està donant l’estatus de refugiat, que està esdevenint crònica. Les polítiques neoliberals de la gran coalició que formen liberals, populars i socialistes està derivant en euroescepticisme, fins i tot en països que jo considere ‘eurofanàtics’, com Espanya. Tenim un 23% de pobres en la zona més rica del món perquè s’està generant riquesa, però no benestar.
En l’àmbit personal, la meua experiència és molt positiva. M’he traslladat a Brussel·les, que és una ciutat que m’encanta per a viure, molt amable, no molt gran per a poder desplaçar-me amb bicicleta... encara que necessita un Grezzi (el regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de València, de Compromís).
I supose que espera continuar vivint a Brussel·les els pròxims anys.
Confiem a traure representació. Pensem que és molt probable que obtinguem un representant en el Parlament Europeu, fins i tot podríem arribar a tindre’n dos, depenent dels resultats que aconseguisquen els nostres socis més forts, sobretot els canaris, els mallorquins i En Marea.
Però en enquestes com el CIS, que es va publicar la setmana passada, no ixen.
És sorprenent que el CIS no pregunte per nosaltres, si tenim representació actualment. És més, en les enquestes del mateix Parlament Europeu figura com si el 2015 no haguérem eixit, i això és una vergonya. Altres mitjans, com el Politico, el mitjà de referència europeu, ens en dona un, amb possibilitat de dos eurodiputats en el sondeig que van publicar abans de les eleccions.
No es pregunta per vostés en el CIS i tampoc estava previst que participaren en el debat organitzat per RTVE...
No té sentit que nosaltres no hi poguérem participar, si estem presents en el Parlament Europeu, i sí que ho pogueren fer formacions que no hi tenen representació, com és el cas de l’extrema dreta extraparlamentària (Vox), que ha tingut una presència mediàtica exorbitada. Finalment, però, vam guanyar el recurs i participarem en el debat que organitza la televisió pública, que paguem tots. Ha guanyat la democràcia.
Tornant a la cita del 26 de maig, i tenint en compte el que va passar el 28 d’abril, tenen por que es puga tornar a produir un vot dual, com va ocórrer llavors, en què Compromís va obtindre deu punts més en les autonòmiques valencianes que en les generals?
Treballarem perquè no passe això. Si en les passades eleccions europees van caldre 300.000 vots per a obtindre un eurodiputat, ara aquest llistó es pot situar en als 400.000 depenent de la participació; per això la nostra campanya se centrarà a convéncer els nostres votants en les municipals perquè facen un esforç i depositen també la papereta de Compromís per Europa en l’urna de les eleccions europees. Hem de lligar les eleccions municipals i les europees, i hem de convéncer la gent que canvie el vot ‘de la por’ de les generals pel vot ‘de la confiança’ a Compromís.
Què li diria a un ciutadà del carrer perquè el 26M anara a votar per a elegir els seus representants a Europa?
Jo li diria que en el Parlament Europeu es decideixen coses que afecten dia a dia el nostre entorn: des de decidir si l’oli d’oliva s’ha de servir en una ampolleta o en un plàstic fins a decidir si poden entrar a la Unió Europea taronges de fora, passant pel pla europeu de pensions, que està guardat en un calaix, però que, si s’aprova i ets menor de 30 anys, probablement et tocarà subscriure un pla de pensions privat. I, a més, si consideres que Compromís, i la resta de les formacions de la coalició, ho estan fent bé al teu poble, el que farem és actuar de corretja de transmissió d’aquesta línia de pensament, per una Europa feminista, sostenible i social.
Com ha viscut la crisi dels cítrics des de Brussel·les?
La crisi citrícola és una mostra evident que el que es decideix a Europa ens afecta directament als valencians. Nosaltres hem sigut els únics que hem mantingut una posició coherent; que hem denunciat des del primer moment que aquest acord seria negatiu, que per desgràcia teníem raó; hem fet lobby i hem convençut el nostre grup parlamentari que hi votara en contra; i continuarem pressionant perquè es modifiquen aquestes relacions comercials que tant perjudiquen la nostra agricultura.
S’ha notat la falta d’un lobby agrícola valencià a Brussel·les pel que fa a tot aquest assumpte.lobby
No hi ha un lobby valencià i s’ha notat molt, perquè quan aquest tractat es discutia no hi havia ningú que pressionara des del principi contra el fet que s’augmentara l’entrada de cítrics a la Unió Europea, i ni tan sols es va sol·licitar un estudi de l’impacte que suposaria això. És clar, això demostra que molts dels nostres problemes europeus naixen a Madrid, ja que el lobby hauria d’haver sigut el Ministeri d’Agricultura, perquè som el productor principal de cítrics del món i el segon és Sud-àfrica. Si els hi deixem entrar, hi haurà un conflicte. Però ni tan sols han fet això, fet que demostra que els valencians estem molt abandonats. Nosaltres pressionàrem perquè González Pons (PP) o Rodríguez Piñero (PSOE) hi votaren en contra quan els seus grups no ho van fer.
Una altra gran batalla valenciana a Europa és el Corredor Mediterrani...
Ací tenim algunes qüestions que ens preocupen, com per exemple que s’haja gastat diners del Corredor Mediterrani en túnels passants a Madrid, i ací el problema no és Brussel·les. I passa el mateix amb la connexió cantabricomediterrània.
En aquests anys en el Parlament Europeu ha pogut comprovar de primera mà el creixement de l’extrema dreta en les institucions...
Jo faig una matisació, perquè el problema és més greu. Hi ha una extrema dreta declarada, la inclosa en el grup de Le Pen (el camp francés vota Front Nacional, perquè els dona una resposta, encara que és demagògica); també n’hi ha una altra que s’hi identifica com a tal i que s’inclou en el grup dels no adscrits, com Alba Daurada; i després hi ha una extrema dreta amagada i emparada pel Partit Popular Europeu, com per exemple Orban. Per tant, l’extrema dreta, que és euròfoba, està més present en el Parlament Europeu del que sembla. I el que em fa por no és només que va creixent aprofitant-se de les polítiques neoliberals que deixen molta gent sense recursos, sinó que, a més, està encoberta pel Partit Popular Europeu i pels conservadors, que no dubten a pactar amb ells.