La vicepresidenta de la Generalitat ha reconegut l’“error col·lectiu” de la Conselleria d’Economia que ha deixat sense efecte les restriccions a l’obertura de les grans superfícies a València i Alacant. Mónica Oltra, en roda de premsa després de l’habitual Consell del divendres, s’ha ocupat a fons per llevar importància a una cosa que és evident: la pèssima relació entre representants de Compromís i del PSPV-PSOE en la Conselleria d’Economia.
Sense fer sang –“fallem perquè som humans i moltes vegades ens deixem portar per l’entusiasme de fer coses”– i repartint responsabilitats –“és una errada de tot el Govern”–, la vicepresidenta no ha deixat en bon lloc el Conseller d’Economia, Rafa Climent, del seu mateix partit, Compromís: ha avalat explícitament la decisió d’un càrrec del PSOE, que ha deixat sense efecte les restriccions a les obertures en diumenge de les grans superfícies en contra del criteri del conseller.
Oltra ha explicat per terra, mar i aire que l’Acord del Botànic no està en perill. El Consell és sòlid, diu i el revés patit amb els horaris comercials es “resoldrà” com més prompte millor amb un doble objectiu: protegir els treballadors dels centres comercials forçats a treballar en diumenge i, en el marc d’un nou model productiu, promoure el petit comerç i de proximitat.
Història d’un desgavell
Un centre comercial de València (Arena, al costat de l’estadi del Llevant) i un altre d’Alacant (El Corte Inglés) van recórrer per via administrativa la decisió avalada per la Direcció General de Comerç, gestionada per Compromís, sobre l’obertura de grans superfícies en diumenges i festius. La resolució del recurs va correspondre a un altre departament de la Conselleria d’Economia, la Secretaria Autonòmica, dirigida per una independent escollida pel PSOE, María José Mira.
Les relacions entre ella i els seus companys de govern (el conseller, Rafa Climent, i el seu equip) són hostils des de fa mesos. En aqueix context, Mira va sol·licitar als advocats de la Generalitat un informe sobre el recurs de les grans superfícies. El dictamen va ser clar: no es justifica bastant la restricció horària i, sobretot, no es va escoltar els afectats per la decisió.
Comerç va exigir a Mira que tombara els recursos al·legant que l’informe no era vinculant. La secretària autonòmica en va demanar un de complementari als serveis jurídics de la Conselleria, que s’han expressat en termes semblants als dels seus col·legues de la Generalitat. Fonts del Consell expliquen que, amb aqueixos antecedents, no tenir en compte els recursos hauria estat temerari: aplanaria el camí per a una victòria ja en el jutjat d’Arena i El Corte Inglés i, en el pitjor dels casos, podria suposar un delicte de prevaricació.
Climent i el seu entorn tenen una visió diferent. Creuen que la decisió de Mira és una deslleialtat, que parcialment respon a criteris ideològics –tindria una visió menys restrictiva de la llibertat horària– que van contra el pacte del Botànic. Aquest acord, en el punt 4, parla de fomentar “un model de comerç equilibrat que done suport al comerç de proximitat”. Oltra no li dóna la raó.
I, ara, obrirà el gran comerç els diumenges?
Podria fer-ho. Oltra espera que no. Arena ja ha dit que ho farà. En tot cas, Comerç vol que l’Ajuntament de València comence de nou el procés per a esmenar les deficiències jurídiques destacades pels advocats de la Generalitat, que han truncat l’acord històric entre la ciutat i els centres comercials. Els tràmits podrien durar, segons fonts d’Economia, un parell de mesos. Estanyar les ferides entre Mira i l’equip de Compromís en Economia pot tardar bastant més.