Podem es dissol a la Comunitat Valenciana. Els resultats dels comicis municipals i autonòmics dibuixen un panorama molt poc encoratjador per a la formació, que ha perdut la representació en les Corts Valencianes i, com a conseqüència, les dues conselleries que gestionava en la Generalitat Valenciana gràcies al Pacte del Botànic. Els morats s’han convertit en una força residual i en el partit amb menys pes polític a l’esquerra del PSOE.
La formació que encapçala Pilar Lima ha quedat delmada en el territori valencià, on en l’àmbit municipal compta amb menys representació que altres agrupacions locals o partits d’implantació comarcal. Els morats a penes comptaven amb quadres municipals, però fins al 28 de maig passat havien aconseguit mantindre presència autonòmica. En la legislatura passada tenien 8 diputats, escons que han perdut per no haver arribat al 5% dels vots en l’autonomia (es van quedar amb el 3,5%, unes 85.500 paperetes).
Els morats no han aconseguit arribar a una desena de regidors dels prop de 5.700 que s’han elegit en els comicis en els 542 municipis valencians. Es mouen al voltant de sis representants, a falta de culminar el recompte oficial municipal. Són menys regidors que els que ha obtingut Ciutadans, que a escala autonòmica no ha arribat ni al 2% dels vots, però que en els municipis valencians manté 46 regidors, segons el web del Ministeri de l’Interior. Són també menys que els que ha obtingut el partit comarcal Ens Uneix, creat per l’expresident de la Diputació de València Jorge Rodríguez, que ha obtingut 38 regidors, arrasant a la comarca la Vall d’Albaida.
Segons les dades del Ministeri de l’Interior, la coalició Unides Podem-Esquerra Unida ha obtingut 23 regidors en el territori valencià, amb 51.670 vots, el 2,07% del total. No obstant això, el pes entre les dues formacions no és equilibrat: la major part dels representants de la coalició procedeixen d’Esquerra Unida. En els municipis en què la coalició ha mantingut representació, el cap de llista ha sigut un candidat de la formació que dirigeix Rosa Pérez Garijo, com és el cas d’Alacant, Sagunt, Elda o Alboraia. Entre els municipis en què Esquerra Unida ha concorregut en solitari i en coalició sumen 113 regidors a la Comunitat Valenciana, 84 d’ells representants de candidatures en què la papereta només portava les seues sigles.
Amb les dades del Ministeri de l’Interior, és Compromís el partit majoritari a l’esquerra dels socialistes en el territori valencià. La coalició que encapçala Joan Baldoví ha aconseguit 662 representants, davant dels 734 regidors que van obtindre el 2019. Compromís ha aconseguit el 13,3% dels vots municipals a la Comunitat Valenciana, Podem el 2%, comptant la seua coalició amb Esquerra Unida. Aquests últims, en solitari, tenen l’1,1% dels vots.
Segons el portal estadístic Argos, el 2019 Compromís liderava 72 ajuntaments, Esquerra Unida 11 i Podem cap. El 2015, quan es va encetar l’anomenat cicle del canvi, els valencianistes van aconseguir 70 alcaldies a l’inici del mandat, Esquerra Unida, 12; Podem, 2.
En aquesta tessitura, les formacions de l’espai polític de l’esquerra confederal s’enfronten aquesta setmana a les negociacions per a integrar una candidatura sota el paraigua de Sumar. Els valencianistes han plantejat les seues condicions a l’equip de Yolanda Díaz: identitat pròpia, agenda valenciana, liderar les candidatures a València, Alacant i Castelló. La formació que dirigeix Rosa Pérez Garijo, per part seua, advoca per la unitat en el projecte sense esperar contraprestació, forma part d’un acord estatal en què Esquerra Unida dona suport a la vicepresidenta.
Per part seua, Podem a la Comunitat Valenciana aposta per la “discreció” per facilitar la negociació amb Sumar que possibilite un “encaix” de totes les formacions. Serà la direcció estatal la que mantinga les reunions “bilaterals” amb el projecte de Yolanda Díaz per a la posada en marxa de la candidatura en el territori valencià. “No s’albiren” converses directes entre Compromís i Podem, segons han informat fonts de la formació a Europa Press. Els morats no volen provocar “interferències” en la negociació i han indicat que serà Sumar la que decidisca l’encaix de les seues llistes. Per això, han remarcat que la direcció estatal està centrada en aquestes converses.