Dels moviments societaris de la trama d’empreses que la investigació del cas Erial vincula a l’expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil li atribueix la compra de dos habitatges a Altea a través de la mercantil Medlevante per un import de 812.000 euros amb fons que hauria rebut d’una altra empresa, Imison International, des de Luxemburg. Així ho ha deduït la policia després de la intercepció de nombroses trucades entre membres de la trama vinculada al cas Erial.
Malgrat que la venda dels habitatges està declarada el 2006 per l’empresa Altea Costa Beach, de la qual l’empresari d’origen francés Roberto Edgar Batauche és un dels administradors, Medlevante no ha inscrit els immobles en el Registre de la Propietat; de fet, aquesta societat no hi figura com a titular de cap immoble.
La Guàrdia Civil, però, considera que “aquests podrien figurar, fins i tot, a nom d’Altea Costa Beach i que podria haver-hi algun tipus de contracte privat pel qual s’acreditara la propietat de Medlevante”.
Un informe de la UCO aportat al jutjat que investiga el cas afirma que Medlevante “no sembla tindre altres ingressos diferents dels provinents d’Imison International”, i, encara que no dona per provada la manera com s’hauria materialitzat el pagament, el fet de no haver inscrit els habitatges “es tractaria d’una maniobra que tindria com a finalitat velar la identitat del vertader titular dels immobles i, fins i tot, la forma d’adquisició”.
Comissió per l’ampliació de la Marina Greenwich
D’altra banda, la UCO va intervindre diverses comunicacions entre membres de la trama que demostrarien “l’existència d’un compromís per part dels administradors de la mercantil Marina Greenwich –condicionat al cobrament per part d’aquesta mercantil d’una indemnització relacionada amb el Port Esportiu d’Altea–, en què els destinataris d’aquest pagament serien, de manera indiciària, Joaquín Barceló, Francisco Grau i, possiblement, Eduardo Zaplana”.
Encara que la Guàrdia Civil no concreta res més, sembla evident que es tracta de la indemnització de 92,8 milions d’euros que va interposar Marina Greenwich contra la Generalitat pel lucre cessant i el perjudici ocasionats després de les sentències del TSJ valencià (2010) i del Tribunal Suprem (2013) que van declarar nul·la l’ampliació del port esportiu (primer conegut com a Campomanes i ara com a Marina Greenwich) per a doblar el nombre d’amarres, de 542 a 1.089.
El Consell va concedir el 2004 a Marina Greenwich per a 30 anys la gestió de 240.058 metres quadrats d’un entorn paradisíac del litoral d’Altea, que incloïa, a més de les amarres, 21.000 metres de locals comercials, encara que els inicis es remunten al 1999, quan Zaplana era president de la Generalitat. En l’origen i amb l’intent d’ampliació posterior, amb les obres que van ser paralitzades i sense haver-hi restaurat encara el paisatge, va obtindre sengles declaracions d’impacte ambiental molt polèmiques.
Agents de la UCO ja es van personar en les oficines de Marina Greenwich el mes de maig passat per sol·licitar informació sobre dos iots atracats en el port esportiu que se sospita que podrien ser de Zaplana, si bé estarien a nom de testaferros.