“La història es repeteix: els parlamentaris europeus del PP acaben de votar contra el Corredor Mediterrani a Brussel·les, com va fer Ana Pastor el 2012. No entenc el seu vot negatiu. I em fa mal com a coordinador del Corredor Mediterrani. Continuarem treballant per aquest projecte”. El coordinador del Corredor Mediterrani, el valencià Josep Vicent Boira, va expressar el seu disgust en xarxes socials després de la votació que va tindre lloc en el Parlament Europeu dimarts per a donar el vistiplau definitiu a la revisió del reglament de la Xarxa Transeuropea de Transport (XTE-T). Un text que, segons va explicar Boira a elDiario.es, s’ha negociat en els últims dos anys per a generar el màxim consens possible.
I la realitat és que l’ha obtingut, ja que ha acabat aprovant-se amb 565 vots a favor i 37 en contra, la major part d’eurodiputats del PP espanyol, un fet insòlit tenint en compte que la major part dels populars europeus sí que han donat suport al reglament en què s’integren el Corredor Mediterrani i l’Atlàntic. Entre els vots en contra destaquen els de José Manuel García Margallo o de l’exministre d’Interior Juan Ignacio Zoido Álvarez, que consideren l’acord nociu per als interessos d’Espanya. També s’hi han oposat eurodiputats de Vox adscrits al grup ECR com Jorge Buxadé o Hermann Tertsch, així com de Podem i Esquerra Unida.
L’acord es va tancar durant la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea i contribuirà “a una millora de la connectivitat entre territoris i persones, fent-la més sostenible i de més qualitat, i promovent el creixement i l’ocupació en tot Europa”, ha destacat l’eurodiputada Isabel García Muñoz, responsable de la negociació d’aquest informe per part del grup socialista en l’Eurocambra.
El text ha tirat avant malgrat el vot en contra del PP espanyol. “Una vegada més, el PP es posiciona en contra d’un acord que és positiu i prioritari per als interessos d’Espanya”, ha lamentat García. Amb el seu vot negatiu, els populars s’oposen a projectes d’infraestructura prioritaris que inclou l’acord final de l’XTE-T. Entre altres, la posició final preveu establir mesures obligatòries per a executar a temps els corredors de l’Atlàntic i del Mediterrani i les connexions transfrontereres amb França i Portugal. “Posar fi als retards en la banda francesa és imprescindible perquè la resta de la xarxa de transport espanyola funcione al màxim potencial, i, per tant, per a estimular el creixement socioeconòmic i el desenvolupament empresarial al nostre país”, destaca García. Per això, “no s’entén que el PP espanyol haja votat en contra dels interessos del nostre país”, sosté l’eurodiputada.
L’acord inclou altres punts prioritaris per a Espanya, com l’establiment de requisits obligatoris per a millorar el servei ferroviari, com tindre trens més llargs i amb més freqüència tant per a mercaderies com per a passatgers. “El text final reforça la mobilitat com a dret fonamental de la ciutadania europea i facilita que les empreses utilitzen més el ferrocarril per a la seua activitat econòmica”, explica García. A més, s’ha aconseguit reconéixer el nou paper dels ports com a eixos energètics i geopolítics. Així doncs, serà possible incloure ports com el de Santander en la xarxa principal de l’XTE-T, a més de donar suport a l’augment de les rutes marítimes de curta distància que incrementarà l’activitat entre les regions de costa espanyoles i les illes Balears i Canàries, i amb els països veïns.
Segons els socialistes europeus, el PP espanyol també ha votat en contra de connectar els grans aeroports amb ferrocarril, establir plans de mobilitat urbana sostenible, promoure el transport públic i millorar les condicions de treball i seguretat dels conductors professionals mitjançant la construcció d’aparcaments segurs al llarg de l’XTE-T.
Finalment, García recorda que l’acord inclou projectes d’infraestructures de transport prioritaris per a Espanya i als quals l’executiu comunitari sí que ha donat el vistiplau: “Alguns dels punts positius han sigut recuperar el traçat original del Corredor Mediterrani arribant a la frontera amb Ucraïna, així com la connexió de la Ruta de la Plata; també hi hem incorporat els enllaços de Saragossa-Tardienta i Saragossa-Lleida-Tarragona al Corredor Mediterrani de mercaderies, i els enllaços de Santiago-Orense en el Corredor Atlàntic de passatgers i el Santiago-Vigo-Orense en el Corredor Atlàntic de mercaderies”. Les esmenes que plantejaven els populars, explica l’eurodiputada, “no han passat l’examen de la Comissió Europea per no complir la metodologia, estricta i homogènia per als 27 estats membres i per la qual es regeix el Reglament XTE-T, que respon a criteris purament tècnics i no polítics”.
El PP considera l’acord “perjudicial per a Espanya”
Fonts del Partit Popular han explicat que els seus eurodiputats han votat “en contra de l’acord aconseguit per la Presidència espanyola el desembre del 2023 sobre la revisió dels mapes de la Xarxa Transeuropea de Transport”.
En la posició del Parlament prèvia a la negociació amb el Consell, la delegació espanyola del PP havia aconseguit introduir 25 esmenes sobre infraestructures de transport essencials per a la vertebració del territori espanyol. No obstant això, “la major part d’aquestes inclusions no han quedat incorporades en l’acord final; per això, el PP hi ha votat en contra, com ja va fer el representant del PP en la Comissió de Transport i Turisme, Pablo Arias”.
La Xarxa Transeuropea de Transport (XTE-T) és el mapa d’infraestructures de transport que vertebra el territori europeu. Es compon de línies i corredors ferroviaris, carreteres, vies navegables interiors, rutes marítimes, ports, aeroports i terminals ferroviàries. “Aquestes infraestructures són fonamentals per a vertebrar les nostres regions, enfortir la cohesió social i impulsar la competitivitat econòmica. Sense aquestes infraestructures sòlides, perdem oportunitats de creixement i desenvolupament” ha declarat Arias.
Segons les mateixes fonts, malgrat les 25 esmenes del PP, profitoses per a Espanya, que havien tingut el suport del Parlament Europeu, només en van prosperar 6 en l’acord final: “Tot això demostra que la Presidència espanyola tenia altres prioritats i no ha pogut assolir l’objectiu de mantindre la posició aconseguida pel Parlament Europeu tan important i necessària per a Espanya, tirant per terra la faena feta en el Parlament liderat pel PP. Per això, creiem que l’acord aconseguit pel Govern és un mal acord per a Espanya. Hui no es votava la inclusió del Corredor Mediterrani en les xarxes XTE-T. El Corredor Mediterrani ja hi està inclòs des del 2013 i sempre ha comptat amb el suport del PP”.
Amb tot, segons han explicat diverses fonts consultades per aquest diari, moltes de les esmenes presentades no es van admetre perquè no complien uns objectius mínims, per exemple un mínim de càrrega de tones o de contenidors en cas de ports. A més, han destacat que, hagueren obtingut majoria els vots en contra, hauria cobrat vigència el reglament del 2013 en què no estava inclòs el Corredor Mediterrani Europeu.