La investigació oberta pel titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València que ha acabat amb la imputació de 13 membres de l’extrema dreta per les agressions polítiques del 9 d’octubre passat poden implicar un abans i un després en la percepció social d’aquests moviments filofeixistes a la Comunitat Valenciana i a Espanya.

De fet, és la primera vegada que la justícia valenciana obri una causa d’aquesta magnitud contra un grup organitzat de persones per delictes contra els drets fonamentals (delicte d’odi) amb motivació discriminatòria per raons ideològiques. És a dir, per formar part d’una manifestació progressista i que, entre altres lemes, reivindicava el valencià.

És també la primera vegada que un jutjat investigarà membres d’Ultras Yomus, els aficionats radicals del València CF, vinculats a moviments filofeixistes i per delictes d’odi. Es tracta, sens dubte, d’un moment molt important, ja que la justícia passa de tractar les seues actuacions com a delictes comuns –faltes o desordres públics– a investigar la seua vinculació amb l’extrema dreta i les seues motivacions ideològiques i organitzades per a perseguir ciutadans que pensen d’una manera diferent.

El mateix atestat de la policia nacional ja fixa que la motivació dels ultres del València CF va ser política, la qual cosa agreujaria les responsabilitats penals a què s’enfronten. Nou de les persones detingudes estan, segons la policia, “relacionades amb l’entorn actiu d’ideologies pròximes a la dreta més radical d’aquesta Comunitat i província, particularment com a integrants o simpatitzants del Grupo Yomus”. A pesar de les denúncies i condemnes constants per agressions d’aquests individus –alguns d’ells, fins i tot, amb penes de presó– no s’havien vist mai implicats per delictes d’odi o ideològics.

D’aqueixa opinió és Anna López, experta en moviments d’extrema dreta i autora de la tesi doctoral España 2000, la evolución de la derecha radical valenciana (2003-2015). Per a aquesta periodista i doctora en ciències polítiques, el cas de les detencions dels membres dels Ultras Yomus “podria qualificar-se d’històrica, sobretot, perquè l’associació de la violència d’extrema dreta amb el futbol valencià, on s’han reclòs des dels anys 90”. “Mai abans s’havien produït detencions per un delicte tan específic, que manifesta, esperem, el principi de la fi de la seua violència. Un pas menut més que necessari”, assegura.

De fet, aqueixa vinculació política és la que sempre han volgut evitar aquests ultres. En l’assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló el 1993 a les mans de radicals de l’extrema dreta valenciana, els seus botxins sempre van intentar desvincular-se d’aquests moviments radicals perquè la condemna fóra menor. Una finalitat que van aconseguir, ja que van portar l’agressió al terreny d’una baralla entre joves. El temps i els fets van confirmar que el tribunal es va equivocar, ja que l’assassí condemnat d’Agulló, Pedro Cuevas, va acabar formant part de les llistes del partit d’extrema dreta Alianza Nacional i ha estat vinculat als Ultras Yomus.

L’experta Anna López també considera la decisió judicial d’obrir una macroinvestigació per delictes d’odi contra aquestes tretze persones perquè “suposa un pas molt important per a visibilitzar el problema que té Espanya amb la impunitat i la permissivitat política, social i judicial amb la violència i la ideologia de l’extrema dreta”.

En el cas valencià, apunta la periodista i doctora en ciències polítiques, “el treball que han de dur a terme des de les autoritats judicials és encara més gran respecte d’altres autonomies, i així ho demostren, per exemple, les estadístiques dels delictes d’odi o els recents esdeveniments del mes d’octubre passat”. “Mentre que a la resta d’Europa els delictes d’odi es registren, es comptabilitzen i es castiguen en l’àmbit penal, ací hem de celebrar (per ser una excepció) aquest tipus de detencions”, apunta.

D’altra banda, assenyala, en aquest procés ha estat molt important l’actuació –més o menys ràpida– de la Fiscalia, així com també els atestats i les denúncies i la modificació del discurs institucional d’alguns partits de la Comunitat Valenciana. “Algunes forces polítiques han deixat de banalitzar el problema amb l’extrema dreta (tant la política com la violenta), perquè fins al moment l’havien reduït a una qüestió de tribus urbanes i marginalitat, sense reconéixer el delicte d’odi i la violència neonazi”, afig.

De moment, actuaran com a acusacions en aquest procés, les víctimes que van denunciar –una desena–, la Xarxa Espanyola d’Immigració, Moviment contra la Intolerància i la mateixa Fiscalia de Delictes d’Odi. El jutge també ha obert la porta perquè s’hi presente l’Ajuntament de València per a reclamar els danys pel mobiliari urbà, invitació que previsiblement acceptarà.

I és que per a l’obertura de la investigació judicial de les agressions de l’extrema dreta del 9 d’octubre passat han estat fonamentals les denúncies d’organitzacions i víctimes i de l’aportació de documentació dels mitjans de comunicació o la Unió de Periodistes Valencians, que va lliurar abundant informació gràfica a la policia, que també ha actuat amb molta rapidesa. La unanimitat en les forces polítiques i la Delegació del Govern també ha permés que els fets del Dia de la Comunitat Valenciana estiguen ara judicialitzats.