El projecte per a ampliar el barranc de la Saleta, un exemple d’integració gràcies a la llei de l’horta que Mazón repudia

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va presentar dijous passat 3 d’abril l’estudi d’integració paisatgística del projecte de condicionament del barranc de la Saleta, un dels més letals de la DANA passada, en el tram entre Aldaia i el nou llit del riu Túria.

El document, a què ha tingut accés elDiario.es (complet al final de la informació) ha eixit a exposició pública perquè entitats i particulars puguen presentar-hi al·legacions. Com va informar elDiario.es, el projecte preveu el soterrament del barranc a l’altura d’Aldaia amb un augment de cabal que passaria de 80 a 100 metres cúbics per segon, i a l’altura de la rotonda on conflueixen els accessos a aquesta localitat, a Xirivella i a Alaquàs, eixiria a superfície per a empalmar amb el nou llit del *úria, amb una capacitat en aquest tram que pujarà de 100 a 130 metres cúbics per segon. La idea és que les obres puguen començar enguany mateix amb una inversió de 100 milions d’euros.

L’estudi, a més, tomba la faula airejada des del PP segons el qual la Llei de l’horta va paralitzar els projectes de canalització dels barrancs de Poio i de la Saleta. Una afirmació falsa que tant Mazón com el seu equip repeteixen insistentment des que es va produir la DANA, a pesar que, com demostra l’estudi, el que ha aconseguit aquesta normativa és que les necessàries obres hidràuliques siguen al més respectuoses possible amb l’entorn. Tot i això, amb l’excusa de la pretesa paràlisi dels projectes, el Govern de Mazón ha liquidat el Consell de l’Horta, òrgan que ha treballat braç a braç amb la CHX en l’elaboració d’aquest estudi, i ha derogat els articles més proteccionistes de la legislació. I això, malgrat que, com va informar aquest diari, no hi ha ni un sol informe contrari de la Generalitat ni del Consell de l’Horta a les obres esmentades.

De fet, l’informe posa de manifest que el projecte és un exemple d’integració d’una obra dura en un entorn d’horta protegit. En concret, té un primer tram que va des de l’autovia A-3 fins a la rotonda del centre comercial Bonaire en què es du a terme una actuació de renaturalització d’espècies arbòries autòctones, igual que el tram de via verda que discorre entre l’eixida a la superfície del barranc i el nou llit del Túria.

Segons l’estudi, la restauració ambiental té lloc “en una longitud aproximada de 770 metres, en el tram comprés entre el pont de l’A-3 i la glorieta que enllaça la CV-33 amb l’avinguda d’Ovidi Montllor. Inclou la demolició d’obres de fàbrica, la retirada d’enderrocs i l’eliminació d’espècies vegetals al·lòctones que seran substituïdes per noves plantacions com Tamarix gallica, Nerium oleander, Crataegus monogyna, Populus alba i Celtis australis”.

Quant a la via verda, tindrà 3 quilòmetres: “Per al seu desplegament en alçat s’ha tingut en compte l’impacte visual i funcional des del punt de vista de la connexió territorial. D’aquesta manera, s’ha reduït la profunditat de la secció tipus proposada inicialment en el projecte ”Via verda de connexió del barranc de la Saleta amb el riu Túria, eliminant els carrils motoritzats i configurant la secció per a reduir la seua profunditat total. L’amplària al capdavant de la secció és de 50 metres aproximadament. Es preveu el revestiment de la secció amb hidrosembra i plantacions autòctones de baix desenvolupament, compatibles amb l’entorn d’horta. El perfil longitudinal s’adapta al terreny existent i es protegirà mitjançant esculleres en els trams de transició entre la secció tancada i el lliurament al riu Túria“.

Risc d’inundació per desenvolupaments urbans en zones agrícoles

Segons l’informe, “la zona d’estudi presenta un risc elevat d’inundació a causa de l’important desenvolupament urbà” i detalla que “l’aprofitament de camps agrícoles i la transformació posterior per zones urbanes ha provocat un increment molt elevat de la vulnerabilitat en tot l’àmbit d’estudi”. Aquesta situació, “lligada a la desaparició del llit de la Saleta a causa de canvis d’usos que provoquen un increment significatiu de la perillositat en freqüències altes per insuficiència de drenatge, comporta la configuració actual de la zona d’estudi que es caracteritza per un risc elevat d’inundacions”.

Precisament, una de les modificacions legals que ha introduït el PP en la Llei de l’horta va encaminada a desprotegir zones per a permetre la seua urbanització, per exemple, “amb instal·lacions esportives singulars”.

Pla d’Acció Territorial de l’Horta

L’estudi dedica un apartat al paper d’aquesta normativa que evidencia que en cap cas es prohibeixen les obres hidràuliques com va airejant el PP, sinó que el que es demana és que s’integren en el paisatge.

En concret, afirma que part de les actuacions es localitzen en la zonificació de Protecció de l’Horta de València, regulada mitjançant el Decret 219/2018, del 30 de novembre del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’horta de València (Pathv).

Segons la Llei de l’horta (article 21), “es fomentarà i s’incentivarà, per part de les administracions públiques, la conservació i la recuperació funcional i estructural dels ecosistemes fluvials i les masses d’aigua que transcorren per l’horta de València, així com la seua interrelació amb la xarxa de regadius tradicionals i la seua funcionalitat de transport i drenatge d’aigua. Alhora, es promourà el manteniment i la regeneració de la biodiversitat pròpia vinculada als espais d’aigua, de manera que es garantisca la seua funcionalitat ecològica i hidràulica”, és a dir, en cap cas es parla de prohibicions.

De fet, reconeix l’estudi que, “tenint en compte això últim, queda patent que la finalitat d’aquest Projecte pot contribuir de manera molt positiva a l’hora de complir els objectius que planteja el Pla d’Acció Territorial” i afig: “Cal destacar que la permeabilitat i la connectivitat funcional entre les parcel·les agrícoles s’assegura pel fet de mantindre la continuïtat dels camins agrícoles sense necessitat de desviament, que també es manté la continuïtat dels camins, i es garanteix l’accessibilitat a les parcel·les”.