Ball de xifres del Govern valencià del PP i de Vox en la presentació del Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027 que van protagonitzar dilluns el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, i el president Carlos Mazón.
En la seua intervenció Mazón va anunciar “el pressupost més elevat de la història” de la Generalitat per a la prevenció, la detecció i el tractament en matèria de salut mental i addiccions, però no va especificar a quant ascendia la globalitat d’aquest pressupost entre el 2024 i el 2027.
En un primer moment, fonts autonòmiques van informar per mitjà d’un dossier informatiu que s’hi destinaria una quantitat de 283 milions d’euros. Al cap de poc de temps, el diputat valencià de Compromís, Carles Esteve, va criticar que això implicava una retallada de 12 milions respecte del pla de salut mental presentat el desembre del 2022 per l’expresident Ximo Puig,
Uns minuts més tard, es va reexpedir el dossier rectificat: la dotació econòmica de la nova estratègia ascendiria a 724 milions d’euros, cosa que implica, segons Sanitat, un increment de 283 milions d’euros respecte de la del Botànic.
Amb tot, per a Esteve les xifres no quadren: “El Botànic preveia un pressupost de 58,1 milions en el seu pla de la seua salut mental per al 2024 i el que ha presentat el PP ascendeix a 40 milions, 18 milions menys. Esperem que tot el que han presentat es complisca, però demanarem més informació, perquè les xifres no són clares”.
Contingut del pla
El Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-27 preveu destinar 40,8 milions d’euros addicionals en els pressupostos del 2024, a què se sumaran 71,3 milions d’euros addicionals el 2025; 80,8 milions d’euros extra el 2026 i prop de 90,9 milions d’euros addicionals el 2027. El pla s’estructura en nou línies estratègiques que es desglossen en un total de 80 accions concretes. Entre aquestes accions, el president de la Generalitat ha ressaltat la posada en marxa de programes d’educació socioemocional en tots els nivells de l’educació obligatòria (de 6 a 16 anys) i la creació d’Unitats de Detecció Precoç en el medi escolar.
Carlos Mazón també va destacar l’obertura de quatre hospitals de dia per al tractament de patologia dual greu i la creació de 8 unitats de Primers Episodis Psicòtics. Així mateix, ha remarcat que s’habilitaran almenys 43 places en hospitals de dia (23 per a infants i adolescents i 20 per a adults) per al tractament de trastorns de la salut mental, així com 22 Unitats de Prevenció per a adolescents consumidors de substàncies amb addiccions conductuals i que es crearà una Comunitat Terapèutica especialitzada en patologia dual greu.
Increment de personal i deduccions fiscals
Durant la seua intervenció, Mazón es va referir a l’increment en 13 milions d’euros del pressupost per a nous llocs professionals que tracten aquestes malalties, així com a la rebaixa fiscal aprovada pel Consell que permetrà a les persones que facen un tractament per un problema de salut mental deduir-se en l’IRPF fins a un 30% de les despeses en què incórrega.
Una mesura, segons el president, dirigida als “que més ho necessiten”, ja que s’aplica a les declaracions amb una base liquidable individual de fins a 32.000 euros i conjunta de fins a 48.000 euros. Aquesta rebaixa fiscal suposarà un estalvi per a les famílies de 9 milions d’euros anuals, 36 milions en el conjunt de la legislatura.
Finalment, el president va destacar la transversalitat del pla, en què també participen les conselleries de Serveis Socials i Educació, i a què se sumaran progressivament les àrees d’Esports, Cultura i Joventut.
En la presentació també van participar el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, i el responsable de l’Oficina de Salut Mental, Bartolomé Pérez; i hi van assistir la vicepresidenta segona i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero; el conseller d’Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira; els caps del Servei de Psiquiatria dels hospitals públics valencians, així com representants de les associacions i els col·legis professionals vinculats a la salut mental.
Previndre i promocionar
Per part seua, el conseller de Sanitat, Marciano Gómez va comentar “la importància de la salut mental en el Sistema Nacional de Salut”, i l’interés especial demostrat pel president Carlos Mazón i el seu Consell per “posar en marxa les mesures necessàries per a millorar-la”.
“L’objectiu és previndre i promocionar” ha explicat Marciano Gómez, que ha assegurat que “per a evitar la malaltia, es posarà l’accent en la prevenció, sobretot en edats primerenques, en edats infantojuvenils. En aquest sentit, va insistir en la necessitat de ”detectar d’una manera ràpida, precoç, dinàmica i rigorosa, l’aparició d’una malaltia de característiques de salut mental“.
Situació de la Comunitat Valenciana
Cal destacar l’actual situació epidemiològica de la Comunitat Valenciana, on es registra la prevalença més gran de trastorns mentals, un 25,1% segons les dades del Ministeri de Sanitat. A més, el risc de mala salut mental en dones ascendeix al 42,3% i a l’11% en xiquets i xiquetes menors de 15 anys.
Així mateix, es tracta de la segona autonomia amb la taxa més alta de casos atesos en Atenció Primària per ideació suïcida o intents autolítics, i la primera en el consum d’alcohol i cànnabis. A més, entre la població de 12 a 16 anys, la Comunitat Valenciana també lidera el consum de tranquil·litzants, ocupa la segona posició en consum de cànnabis i la tercera en ús compulsiu d’Internet.
Línies estratègiques i principis rectors
Amb la finalitat de revertir aquesta situació, el pla s’estructura en nou línies estratègiques: promoure una salut mental positiva, previndre la malaltia mental, els trastorns addictius i el suïcidi, establir un model assistencial equitatiu i basat en les necessitats reals de la població, l’atenció a la infància i l’adolescència, l’atenció al trastorn mental greu, l’avanç en drets i qualitat de serveis, la formació sanitària especialitzada, activitat investigadora i docent, l’accés a ajudes socials, ocupació i habitatge, establir estructures de coordinació i preveure la cooperació internacional.
A més, els principis rectors del pla seran: establir un equilibri realista entre les necessitats detectades i la disponibilitat i la capacitat de generació de recursos, l’equitat territorial en la distribució de recursos, accions basades en l’evidència científica, prioritzar la promoció i la prevenció, la igualtat assistencial en relació amb altres patologies, prestar atenció especial a la infància i a l’adolescència, així com al trastorn mental greu, aconseguir un model comunitari d’atenció als problemes de salut mental, la coordinació i la continuïtat de serveis assistencials, la desestigmatització i el respecte als drets humans, i el foment de l’autonomia de les persones amb trastorns mentals.