Bankia Habitat, l’antiga filial immobiliària de Bankia actualment propietat de CaixaBank, s’havia lliurat en un primer moment de la sanció d’1,5 milions d’euros imposada per l’Ajuntament de Bétera pels retards en un projecte urbanístic en la localitat valenciana. El Jutjat Contenciós Administratiu número 9 de València va estimar el recurs de la firma contra l’acord plenari del consistori pel qual es declarava mora en l’execució d’obres d’urbanització dels sectors R8 i R9 del pla general d’ordenació urbana (PGOU) de Bétera i se li imposava una penalitat de més d’1,5 milions d’euros. La sentència anul·lava els acords municipals per considerar-los no conformes a dret. No obstant això, l’Ajuntament de Bétera hi va recórrer i la secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) li ha donat la raó.
La sentència considera que el titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 9 de València va fer una interpretació que “no lliga amb el tenor de la norma” i la naturalesa de la figura de la penalitat, de la qual qüestionava la legitimitat de la seua aplicació.
L’Ajuntament de Bétera, recorda el TSJ-CV, “espera pacientment el compliment de les seues obligacions per l’urbanitzador i no pot confiar que l’Administració tolere indefinidament el seu incompliment, ja que ha quedat durant anys sense concloure la urbanització”. “No s’al·lega prescripció, però no hi ha dubte que mentre persistisca l’incompliment, l’Administració compta amb aquest instrument per a exigir les prestacions”, afig.
El consistori va aportar un informe de l’arquitecte municipal que ressenyava com a causa adduïda per Bankia Habitat per a justificar els retards una variació en la legislació elèctrica, imposada per la distribuïdora que exigiria una modificació del pla parcial i del projecte de reparcel·lació.
No obstant això, a data de presentació del programa d’urbanització estava vigent una normativa anterior sobre línies elèctriques aèries d’alta tensió i, a més, Bankia Habitat “no va calcular correctament la dimensió dels pals, ni les seues àrees d’influència, i va arrossegar l’error al llarg de tot el programa, cosa que va determinar modificar els projectes afectats”.
L’empresa, per part seua, al·legava que, quan es va imposar la penalitat d’1,5 milions d’euros, l’obra estava executada en un 97,57% i la resta estava pendent de les condicions imposades per Iberdrola. No obstant això, l’informe municipal indicava que la falta de subministrament elèctric afectava el 40% de la urbanització, que va quedar sense enllumenat elèctric, xarxes de baixa i mitjana tensió, centres de transformació i estacions de bombament de sanejament. “Durant la paralització s’ha deteriorat l’obra executada, que haurà de restaurar-se”, conclou el TSJ-CV.