Tot i que la crisi econòmica no està superada ni molt menys, el drama de la immigració i dels refugiats constitueix l'enèsima vergonya de l'Europa actual. La combinació de tanques, concertines i d'un control policial intens converteixen el vell continent en una fortalesa. Símptoma clar de la direcció dels temps actuals.
Per tal de reflexionar sobre aquesta problemàtica, arriba al Teatre Principal de València l'obra 'Panorma des del pont'. Es tracta d'una adaptació del llibre escrit pel nord-americà Arthur Miller, i que ha estat produïda pel Teatre Romea de Barcelona i LG Théâtre. Dirigida per Georges Ladaudant, narra la història d'uns immigrants italians als Estats Units que s'enfronten a una combinació letal de factors que esdevenen en tragèdia. No debades, el concurs del drama migratori, la misèria social i d'un amor prohibit i pervers anticipen el final d'una representació que “captiva al públic a poc a poc, deixant-lo totalment atrapat”, segons l'actor Jordi Martínez.
El protagonista és Eddie Carbone, un honrat treballador d'origen italià que es troba atrapat per la passió delirant que sent per la seua neboda, una xiqueta adolescent que van recollir Carbone i la seua dona quan aquesta va quedar òrfena. Un amor desbordat que el durà de forma tràgica a trencar amb tot. Inclús amb el silenci establert entre els treballadors del port de Nova York. “Una obra que convida poc al somriure i molt a la reflexió”, en paraules de Martínez.
Amb un escenari simple -“els actors estem despullats”, diu Martínez“-, l'obra està plena ”de silencis que capten l'atenció. I que permeten comprovar com els espectadors queden atrapats per aquesta història“, afirma Eduard Fernández. Junt amb ell i Martínez, Mercè Pons, Marina Salas, Bernat Quintana, Pep Ambròs, Rafa Cruz i Sergi Vallés són els actors que donen vida a la versió teatral.
Present durant tota la setmana al Teatre Principal, la versió dirigida per un dels referents europeus no compta amb una de les parts més humorístiques del llibre. “L'escena on es parla amb un llenguatge més popular, que amb la seua lectura pot provocar alguna rialla, no ha estat inclosa. En català era molt difícil adaptar-ho”, lamenta l'actriu Mercè Pons. Malgrat això, “la neboda de Miller va quedar encantada amb aquesta versió”, afirma. Una reflexió contra l'esquizofrènia de la societat actual.