La Conselleria d’Educació no pot reduir la ràtio màxima d’alumnes per aula perquè “la competència correspon al Consell de Ministres, autor d’una disposició administrativa de contingut bàsic, que no dona motiu a alteració del màxim d’alumnes per unitat escolar”. Així ho estima la ja famosa Secció Quarta Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en una resolució que ha deixat perplexa la comunitat educativa i els responsables de la Generalitat.
Una sensació que dijous va expressar en les Corts Valencianes el president de la Generalitat, Ximo Puig, en preguntar-se “com pot algú estar en contra que hi haja menys alumnes per aula?”.
Una perplexitat que augmenta si es compara amb el que passa en altres comunitats autònomes, com Galícia, Castella-la Manxa o Aragó, on els departaments d’educació respectius han reduït les ràtios establides pel decret estatal del 2010 que la Secció Quarta considera impossible de rebaixar.
El decret ministerial en qüestió estableix màxims per aula de 25 alumnes en infantil i primària, 30 en secundària i 35 en batxillerat. Un altre decret del 2012, la famosa norma de mesures urgents de racionalització o de retallades de la despesa pública en educació que va promulgar el Govern de Mariano Rajoy, va permetre augmentar el nombre màxim d’estudiants i la Generalitat Valenciana governada pel PP ho va fer fins un 20%, de manera que va quedar en 30 alumnes per aula en infantil i primària, 35 en secundària i 42 en batxillerat.
Amb l’arribada del Govern del Pacte del Botànic, que formen el PSPV-PSOE i Compromís amb suport parlamentari de Podem, la tendència es va revertir i es van rebaixar les ràtios d’infantil, primer d’ESO i primer de batxillerat a les establides en el decret del 2010, segons informa la conselleria que dirigeix Vicent Marzà.
Per al curs 2017-2018, assenyala la conselleria, “es van començar a baixar encara més les ràtios a partir d’infantil de tres anys, en aquelles localitats valencianes on hi havia baixat la natalitat i el context ho permetia, de 25 alumnes màxim a 23 alumnes per aula, la qual cosa implicava més atenció a l’alumnat, menys alumnes per aula i més professorat”.
No obstant això, la Secció Quarta del TSJCV afirma, en una resolució que la Generalitat ja ha anunciat que recorrerà en contra, que sense “qualificar si és encertat o no en pro de la qualitat de l’ensenyament que la ràtio màxima siga reduïda”, cosa que insinua que podria respondre-hi “afirmativament”, l’ordre de la Conselleria d’Educació és contrària a dret “per falta de competència autonòmica per a regular aquesta matèria i per extemporaneïtat”.
La Generalitat Valenciana apel·la al sentit comú per a defensar que el que marca el decret ministerial és “un màxim”, però no impedeix reduir el nombre d’alumnes. I recorda que la Generalitat Valenciana té competències en matèria d’educació i d’ordenació educativa.
Una mera comparació amb el que ocorre en altres comunitats autònomes revela que, una vegada més, els tres magistrats de la Secció Quarta Contenciosa Administrativa del TSJCV s’ha excedit en el “marcatge” a què sotmeten la política educativa del Consell.
Així, a Galícia, on governa el PP, la Xunta, en una ordre del 2013, va establir una ràtio de 33 alumnes per aula en batxillerat (davant dels 35 del decret estatal). A Castella-la Manxa, aquesta ràtio és de 32 alumnes per aula i, a Aragó, la ràtio màxima en infantil és de 22, en primària de 24, en secundària de 27 i en batxillerat de 30.
La resolució del TSJ valencià és conseqüència d’un recurs de la Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyament-Centres Catòlics de la Comunitat Valenciana. Les entitats que representen l’ensenyament religiós han guanyat altres casos davant el mateix òrgan judicial, procliu a sentenciar contra la Generalitat en resolucions com la que instava a concertar aules en zones on no cal i en trams educatius no obligatoris com el batxillerat, o a oferir l’assignatura de Religió com a optativa en segon de batxillerat, quan ni en l’època de govern del PP es feia una cosa així.
La Secció Quarta, integrada per tres jutges de posicions conservadores, va rebre dos correctius importants del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, al juliol i al setembre passats, respectivament, per pretendre anul·lar la normativa de plurilingüisme de la Generalitat, després de l’aprovació per les Corts Valencianes d’una llei centrada en aquesta matèria, amb l’argument que es mantenien vigents preceptes que havia anul·lat en un decret inicial de la conselleria, malgrat que, tal com van assenyalar els dos alts tribunals, aquest decret havia quedat derogat en promulgar-se el nou text legal.