Universitat Miguel Hernández ‘versus’ Universitat d’Alacant: la batalla pel grau de Medicina

El 1996, amb el popular Eduardo Zaplana al capdavant de la Generalitat Valenciana, la Universitat d’Alacant (UA) va perdre la carrera de Medicina, els estudis de la qual van passar a impartir-se únicament en la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx. El curs passat, 27 anys després i després de rebre el suport del Govern del Botànic, Alacant va recuperar el grau de Medicina, de manera que 86 alumnes van poder cursar els seus estudis en el campus alacantí.

La UMH va iniciar llavors un procés judicial davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) contra l’autorització a la UA perquè poguera impartir el grau de Medicina, una causa en què estava personada la Generalitat Valenciana, governada encara pel PSPV, Compromís i Unides Podem, que donava suport a la recuperació d’aquests estudis per part de la universitat alacantina. El criteri del Consell, amb el PP al capdavant de la Generalitat, ha variat i ha decidit retirar-se del procés judicial, deixant sola la Universitat d’Alacant i aplanant de facto el camí del recurs de la Miguel Hernández, que està previst que es resolga el mes vinent de setembre.

Aqusta decisió ha provocat una controvèrsia important, amb crítiques des de diversos sectors, com la mateixa rectora de la Universitat d’Alacant o els partits de l’oposició (PSPV i Compromís). El president Carlos Mazón va justificar llavors la decisió de retirar-se del procés judicial aprovada pel ple del Consell en la “neutralitat” i perquè les dues universitats puguen “sumar” capacitats.

El cap del Consell es posiciona en favor d’un “gran campus sanitari provincial” per a posar fi a la rivalitat entre les dues entitats i potenciar Alacant com un clúster en formació universitària i demana “altura de mires” per a la creació d’un campus sanitari entre la Universitat d’Alacant i la Miguel Hernández en compte de “lluitar” per Medicina.

“En compte de lluitar entre Alacant i Elx, juguem a sumar, a coordinar i a l’economia d’escala que mereixen els nostres pacients per a tindre la millor formació. Jo el que oferisc damunt la taula és un treball conjunt d’un campus provincial en què ningú perda la seua essència i en què, sobretot, els alumnes i els pacients que seran atesos per aquests alumnes tinguen el personal més ben format amb les millors eines. Des del prisma de la confrontació, crec que no s’avança, i nosaltres estem per avançar”, explicava Mazón. Aquesta proposta té el suport del sindicat mèdic Cesmcv.

Decisió “absolutament insòlita” del Consell

Les crítiques a la decisió del Govern de Mazón de retirar-se del procés van començar per la mateixa rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro, que lamentava aquest posicionament que va qualificar d’“absolutament insòlit”. Des del PSPV, l’expresident Ximo Puig censurava la decisió del Consell de Carlos Mazón, que qualificava de kafkiana en un article d’opinió publicat en el diari Información, mentre que l’actual secretària general dels socialistes valencians, Diana Morant, acusava el popular d’“atacar l’autonomia” de la Universitat d’Alacant amb Medicina mentre “plora” per la falta de metges, alhora que defensava com a “perfectament compatible” que s’impartisca el grau de Medicina en la UA i en la UMH. Així mateix, recordava que va ser un altre popular, Eduardo Zaplana, qui “va suprimir” aquests estudis a Alacant.

Per part seua, el portaveu de Compromís en les Corts, Joan Baldoví, reclamava de Mazón que no genere “inestabilitat” en el sistema universitari valencià: “El que hi ha és un nou atac a la universitat pública per a afavorir un clúster sanitari on colar per la porta de darrere les facultats privades”.

“No entrem a valorar la posició de la UA i la UMH en la demanda, però el Consell de Mazón, lluny de mostrar una posició de neutralitat, retirant-se es posa de part, actua en contra dels actes propis, torpedina una titulació que s’ha impartit amb normalitat el curs passat generant inestabilitat en el sistema universitari valencià i coartant greument la possibilitat d’oferir solucions a la dramàtica manca de professionals sanitaris del sistema públic valencià de salut”, denunciava Baldoví.