El tripartit municipal que governa València –format per Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú– ha canviat el prisma amb què dissenya la ciutat. Si el govern anterior encara estava ancorat als límits municipals, l’executiu actual local té una visió metropolitana en la presa de les seues decisions. O almenys, les seues intencions combreguen amb aqueixa filosofia.
El regidor d’urbanisme, Vicent Sarrià, del PSPV-PSOE, ha anunciat aquest divendres l’inici del procés per a l’elaboració del nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), document que traça com serà la futura València. Del nou planejament, destaca que es farà sense estar d’esquena a la realitat metropolitana. És a dir, tenint en compte l’opinió dels municipis que formen l’àrea d’influència de la capital.
L’instrument que utilitzarà per a aconseguir quadrar les prioritats serà un pla territorial metropolità, tot i que la posada en marxa no queda clara, ja que no s’ha fixat cap data per a crear cap organisme a l’estil del difunt Consell Metropolità de l’Horta per a quadrar les preferències de les distintes localitats de la comarca.
La negativa al fet que València cresca més enllà de les seues fronteres, i evitar, així, tenyir de ciment els reductes d’horta que van resistir el frenesí de la construcció, facilitarà aqueix PGOU amb visió metropolitana que planteja l’equip de govern liderat per Joan Ribó (Compromís). Un plantejament que ajudarà a impulsar el pla de protecció de l’horta, que necessita una mirada metropolitana per a posar-se en marxa. Les 24.000 al·legacions al pla anterior pel seu impacte sobre l’horta i el foment de la rajola s’han agrupat en 300.
De fet, frenar l’expansió urbanística és un altre dels components importants que tindrà el pla nou. “València té prou sòl i habitatge per a suportar l’augment d’habitants pronosticat”, ha assegurat Sarrià. Amb aqueixa premissa, el creixement de la ciutat només es produirà en el nucli antic i corregirà les directrius de sòl per a dotacions que indicava el PGOU anterior del 1988 i que “l’equip de govern anterior no va complir”. “Per a aconseguir aqueix sòl, només s’ha utilitzat el mecanisme de les expropiacions, que ha comportat una despesa de 600 milions d’euros”.
L’elaboració del PGOU nou tindrà en compte, a més, les necessitats dels barris amb condicions socioeconòmiques precàries, amb marginació històrica en inversions o amb una situació de degradació en els habitatges. Per a resoldre aqueixos problemes, es preveuen plans de reforma interior en el marc del nou disseny de València consensuats pels veïns per a frenar la dualització cap a la qual camina la ciutat. En aqueixa direcció, just, camina la moció aprovada perquè a través de l’empresa pública Aumsa s’escometa un pla de millora i rehabilitació del barri de Sant Marcel·lí, castigat especialment a la part sud.
Consens per a evitar una allau de demandes
Els plans del tripartit municipal per a posar límit a la llibertat d’horaris seran sotmesos al diàleg. El govern local traslladarà al Consell Local de Comerç la seua oferta de reduir de cinc a una les Zones de Gran Afluència Turística, i deixar només la situada al centre pels voltants de la Llotja. “És la nostra posició inicial, però la definitiva eixirà del consens entre tots els col·lectius implicats i l’Administració local”, ha assenyalat Joan Calabuig, primer tinent d’alcalde i regidor de Desenvolupament Econòmic Sostenible.
Encara que la decisió es prenga per l’actitud del nou govern de dialogar amb tots els actors afectats, també es fa per a evitar l’al·luvió de demandes que ja van anunciar les grans superfícies aquest estiu si es reduïen les zones on es permetia més llibertat d’horaris comercials. I que suposarien la paralització del projecte, a priori, per al que queda de mandat. “La intenció és que el dia 16 hàgem acordat una solució conjunta”, ha indicat el líder dels socialistes a València. “El regidor de comerç, [Carlos] Galiana, ens assegura que l’ambient és positiu”. A pesar d’això, tot indica que l’executiu local veurà reduït el seu plantejament inicial. El dia 10 començarà l’estira-i-amolla.