Ha deixat l’àrea de personal i la gestió de la maquinària administrativa de l’Ajuntament de València, en les quals es va caracteritzar per la seua discreció i eficàcia, i s’ha fet càrrec, amb la líder socialista Sandra Gómez, d’una de les dues vicealcaldies de què quals disposa l’equip de Joan Ribó en el segon mandat del govern d’esquerres a la ciutat, sorgit del denominat Pacte del Rialto entre Compromís i el PSPV-PSOE.
Sergi Campillo (València, 1978) emergeix com a figura rellevant de la coalició valencianista al capdavant d’una àrea d’Ecologia Urbana i de les regidories de Neteja i Jardins i Renaturalització, així com de la de la Devesa-l’Albufera, que ja exercia.
Les polítiques urbanes contra l’emergència climàtica són una prioritat en la seua agenda, mentre s’acostuma a una visibilitat política que no havia hagut d’afrontar abans en un consistori en què està considerat, no solament una persona de confiança de l’alcalde, sinó també de la líder de Compromís, la vicepresidenta de la Generalitat Mónica Oltra.
Del paper discret del mandat anterior ha passat a la primera línia de rellevància. És vosté la mà dreta de l’alcalde Joan Ribó?
Quan l’alcalde em va comunicar que seria vicealcalde i les responsabilitats que tindria com a coordinador de l’àrea d’Ecologia Urbana les regidories de Neteja de l’Espai Públic, Gestió de Residus, Jardineria Sostenible i Renaturalització de la Ciutat, a més de conservar la de la Devesa-l’Albufera, evidentment era un canvi important en les meues atribucions. Supose que durant aquests últims quatre anys en què vaig portar la responsabilitat de les polítiques de personal i del govern interior de l’Ajuntament va valorar positivament aquesta tasca, com també la d’altres companys i companyes.
Quin és el paper exacte dels vicealcaldes?
Tenim el paper de la coordinació del Govern, ens reunim amb l’alcalde de València setmanalment per discutir els temes del Govern i discutir els punts en què puga haver-hi visions diferents i, com en el mandat anterior, hi haurà un diàleg constant per a portar avant un Govern complex, perquè és de coalició. Aquest és el paper, perquè a més els vicealcaldes tenim regidories concretes.
S’ha parlat de si això indica una possibilitat que siga el successor de Ribó o el submarí de Mónica Oltra. Què hi ha d’això?
Entenc l’interés mediàtic d’aquests assumptes, és una realitat que hem d’afrontar i que està ací, aquesta morbositat, per dir-ho d’alguna manera. Però jo soc una persona molt formal i m’agrada mantindre molt ben separats els espais orgànics dels institucionals. Durant molts anys en aquest país hem viscut com l’espai de partit ha contaminat en gran manera l’institucional fins al punt que alguns confonen partit i institució. Ho hem vist i és un dels problemes que hem tingut els últims anys, que després ha derivat en casos de corrupció. Per tant, és molt important per a mi separar aquests àmbits i crec que el nomenament de la vicealcaldia és exclusivament aquest nomenament i no hi ha res més. A més, Compromís és una organització democràtica i, per tant, ja té els seus processos per a triar les seues candidatures quan toque, perquè estem en 2019 i queden quatre anys, i això en política és una eternitat.
Quins són els reptes principals d’aquest mandat respecte de l’anterior?
En el mandat passat es van reforçar molt els serveis socials, per tant, aquest era dels principals objectius. També en els últims quatre anys ens vam centrar a posar la decència en el centre de l’acció política després d’uns anys del PP amb molts casos de corrupció. Aquest segon mandat és en el que realment es poden desenvolupar molts dels projectes que teníem en marxa, perquè quatre anys per a una administració pública i per a desenvolupar un projecte de ciutat és poc de temps des del punt de vista de l’urbanisme sostenible, de la mobilitat, dels temes mediambientals, de com variarà també la gestió de residus de l’Ajuntament de València, que ara segueix amb el contenidor marró de la matèria orgànica. Tot això requereix un temps i aquest mandat és en el que hem de desenvolupar totes les polítiques que tenim en marxa.
Està en una àrea que anomenen Ecologia Urbana, és una cosa de què es parla molt ara i sembla que és de les que té més recorregut amb vista al futur. Quines són les primeres mesures que plantejaria?
És una àrea que està molt relacionada amb un concepte de sostenibilitat i, per tant, com a doctor en biologia, és un tema que m’apassiona. Crec que un dels grans reptes de la humanitat és fer de les ciutats espais sostenibles. Durant els últims temps les ciutats estan convertint-se en grans embornals d’energia, a més dels problemes que generen com l’efecte illa de calor per la gran quantitat d’asfalt i d’obra dura que té una ciutat. Tothom sap que València té uns pocs graus més que si te’n vas una mica més a l’interior, a una zona de l’àrea metropolitana més boscosa o que té més verd. Quan em van plantejar que em fera càrrec de l’àrea em vaig plantejar primer de tot seguir el full de ruta que havia dut a terme la meua companya Pilar Soriano pel que fa als residus. En el tema de jardineria volem capgirar aquest concepte de jardineria, que ha de ser més sostenible, més mediterrània que integre la biodiversitat urbana als nostres jardins i les nostres zones verdes.
A la Regidoria de Jardineria se li ha posat l’afegitó de Renaturalització. Què implica aquest concepte i en quines mesures es plasmarà?
És un concepte molt important per a mi. És una de les eines més importants per a mitigar el canvi climàtic que, d’altra banda, ja està ací i no podem veure’l com a futur. La ciutat ja pateix els efectes del canvi climàtic amb un augment progressiu de temperatures cada any, els estius cada vegada són més llargs, tenim cada vegada més onades de calor. Per tant, hem de preparar la ciutat per a aquest repte i per això una de les eines fonamentals és la jardineria. Hem de tindre més zones verdes, més massa arbòria a la ciutat, hem de recuperar tots els espais que puguen ser habitats per plantes i per altres animals, els hem d’afavorir, per això es van deixar d’usar herbicides a la ciutat per a controlar la vegetació herbàcia. Totes aquestes mesures ajuden a combatre el canvi climàtic, a abaixar la temperatura dels carrers, a ser refugis d’altres insectes i animals. És tot un concepte que la ciutat no siga una cosa antagònica del medi natural.
Ha comentat que variarà una mica la gestió de residus. En quin sentit?
En el tema de residus hi ha una qüestió importantíssima i crucial que volem desenvolupar en aquests quatre anys, que són les campanyes de comunicació i de conscienciació, tant en neteja de l’espai públic com en gestió de residus. També soc president de l’Entitat Metropolitana de Tractament de Residus (EMTRE), que és una entitat amb vocació metropolitana i ja estem parlant amb els municipis que la integren per fer accions conjuntes entre ajuntaments i EMTRE en gestió de residus. He estat en les plantes de tractament de Quart i Manises i t’adones de la quantitat de fem d’impropis que arriba a aquestes plantes, que només tracten els residus orgànics del contenidor marró i els que no es poden reciclar del contenidor gris. Per tant, volem fer campanyes informatives perquè la gent tinga clar en quin contenidor ha de tirar cada residu i de conscienciació, perquè tot el que no es recicla acaba en l’abocador de Dosaigües. Respecte a la neteja de l’espai públic, hem d’incidir en el civisme.
Malgrat al canvi de govern fa quatre anys, la cúpula de l’EMTRE continua sent la mateixa que hi havia quan estava el PP. Per què no s’ha renovat en quatre anys?
Cal diferenciar entre la representació política i la funcionarial. És veritat que pot cridar l’atenció que es mantinguen els equips directius d’altres governs, però jo, per exemple, quan vaig entrar fa quatre anys no vaig canviar cap cap de servei perquè em vaig entrevistar amb ells i de seguida van demostrar una actitud molt positiva. Jo crec que cal valorar les persones per la faena que fan i per la seua competència tècnica en aquests llocs. No soc partidari de fer taula rasa.
Aquest mandat acaben els contractes tant de neteja com de jardineria. Quines novetats i millores pot avançar-nos que s’inclouran en els nous plecs?
És una mica prompte per a parlar del nou contracte de neteja, perquè l’actual acaba l’any 2021, dins d’aquest mandat. Estem treballant ja perquè aquell any estiga llesta la nova licitació i no tinguem cap problema amb els terminis. Per descomptat, el que sí que és segur és que després de 15 anys del contracte que acaba hi ha un gran recorregut per a incorporar totes les millores tecnològiques que hi ha hagut, com ara temes de sensorització, de ciutat intel·ligent i, per descomptat, la possibilitat d’incloure vehicles no contaminants i silenciosos. Hi ha un món de possibilitats que cal estudiar bé, perquè és el contracte més quantiós de l’Ajuntament amb 70 milions d’euros anuals actualment.
I el de jardineria, que acaba aquest mes, inclourà millores?
Sí, acaba aquest mes i el prorrogarem un any per estudiar bé el nou contracte, que ha de tindre una millora econòmica substancial, perquè el que ens va deixar el PP signat just abans de perdre el Govern, que durava quatre anys, era un contracte lleoní quant a condicions econòmiques. Va eliminar la contracta de poda i la va incloure en el contracte general de jardineria amb un pressupost molt reduït. A més, en els últims quatre anys ha crescut molt el nombre de jardins amb un total de 80 i totes aquestes zones verdes cal mantindre-les. Només amb l’augment de superfície cal augmentar el pressupost de jardineria. També tenim problemes importants en la gestió de l’arbratge a la ciutat precisament per la deficiència en el manteniment.
Vosté manté les competències de la Devesa-l’Albufera. Quina és la seua posició respecte a l’ampliació del port de València i els possibles efectes al parc natural i sobre la costa i les platges com les del Saler?
La veritat és que ens va sorprendre la notícia del dragatge davant de la costa del Saler per a reblir el moll de l’ampliació. Ens va sorprendre molt, perquè fins ara pensàvem que totes les actuacions se cenyien a l’interior del perímetre del port. Com va dir l’alcalde, estem preocupats i per això s’ha sol·licitat tota la informació al port, perquè el Saler és una costa que està en regressió i, de fet, el ministeri té un projecte de regeneració de les platges del sud. Evidentment, el port és la primera empresa econòmica de la ciutat, és una institució pública que té una importància cabdal per a tota la Comunitat Valenciana i per a Espanya. Però una infraestructura d’aquestes característiques té externalitats negatives per a la ciutat que van des de la contaminació atmosfèrica dels grans vaixells fins a afeccions en la mobilitat. Per tant, la ciutat, i m’atreviria a dir l’àrea metropolitana, ha de tindre veu i vot i se l’ha d’escoltar. Jo crec que durant molts anys el port i la ciutat han viscut d’esquena. L’anterior Govern municipal del PP era com que no volia saber res d’establir una relació de tu a tu amb el port. És clar que el port és una entitat autònoma, però la ciutat ha de tindre una veu predominant i que se l’escolte per part del port de València. És cert que ara hi ha una voluntat de diàleg, però la ciutat vol tindre un paper predominant a l’hora de definir l’estratègia de desenvolupament del port. Perquè són evidents els impactes que ha tingut. El desenvolupament econòmic ha de ser també sostenible, sobretot, tenint en compte la ciutat.