La victòria pòstuma del poeta Miguel Hernández contra la censura i l'oblit

La jurisprudència, tant espanyola com europea, ha salvat els investigadors acadèmics de la tessitura de tornar a estar sota la censura prèvia en matèria d’estudis sobre la repressió franquista. La batalla jurídica entre la Universitat d’Alacant (UA) i el fill d’Antonio Luis Baena Tocón, relacionat amb el consell de guerra que va condemnar a mort el poeta Miguel Hernández, s’ha saldat amb un aval clar a la investigació científica i a la llibertat d’expressió. El titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 d’Alacant considera que la pretensió de desindexar un article acadèmic del reconegut catedràtic Juan Antonio Ríos Carratalá, autor d’una extensa bibliografia sobre el franquisme, seria poc menys que tornar als temps del general Francisco Franco. 

“És evident que no podem demanar a una universitat pública que exercisca una mena de censura prèvia sobre la producció científica del seu professorat, perquè això suposaria la reviviscència de les formes de censura anteriors a l’aprovació de la mateixa Constitució”, assenyala el magistrat en la sentència. Així doncs, l’article titulat “El caso Diego San José y el juez humorista”, publicat fa sis anys en la revista especialitzada Anales de la Literatura Española Contemporánea continua penjat en el repositori de la UA.

Això sí, el text assenyala després del nom de l’alferes jurídic Antonio Luis Baena Tocón la fórmula següent: “Nom esmentat per resolució del rector de la UA del 30-VII-2019”. L’autor de l’article assenyalava sobre el personatge i el seu paper en el procés que va portar a l’afusellament del poeta comunista: “L’eficàcia repressiva del jutge instructor requeria diversos col·laboradors. Igual que en altres casos, va comptar aquesta vegada amb l’ajuda de l’alferes Antonio Luis Baena Tocón [nom esmentat per resolució del rector de la UA del 30-VII-2019], que seria poc després ascendit a tinent fins a la seua desmobilització el 27 de gener de 1944, quan ja no es necessitava la seua tasca administrativa”. 

A més, també al·ludia a la faena específica del jurista: “L’alferes Antonio Luis Baena Tocón [nom esmentat per resolució del rector de la UA del 30-VII-2019], que tant podria haver contat als especialistes en la biografia de Miguel Hernández, feia durant la postguerra una tasca essencial a les ordres del jutge instructor: l’expurgació, buidatge i/o desaparició dels fons de la premsa republicana depositats en l’Hemeroteca Municipal de Madrid. El seu objectiu era la cerca de ‘delictes’, que agreujava amb comentaris les conseqüències dels quals podien ser una condemna a mort”. 

El personatge, un perfecte desconegut per al públic generalista, va saltar a la fama (pòstuma) arran de la demanda del seu fill. El magistrat mateix ho explica en la sentència: “La veritat és que la petició inicial va provocar allò conegut com a ‘efecte Streisand’, que el mateix recurrent assenyala en la seua demanda, i la multiplicació d’articles similars i de comentaris de tota mena en xarxes socials”. Així doncs, davant la fallida estratègia, el fill d’Antonio Luis Baena Tocón va tractar al llarg del procés d’“ampliar-ne l’objecte a altres publicacions localitzades on també s’esmenta son pare mort”. 

El magistrat adverteix que la pretesa lesió del dret a l’honor d’un familiar difunt no correspon a l’àmbit jurídic contenciós (concerneix l’ordre civil). A més, un informe del vicerectorat d’Investigació i Transferència de Coneixements de la UA va concloure que les publicacions de Ríos Carratalá són “treballs de recerca històrica”. La sentència repassa el dret a l’oblit, relacionat amb el habeas data i la protecció de dades personals: “Aquest concepte pot, a vegades, col·lidir amb altres drets com la llibertat d’expressió i informació”, explica. No així en el cas de Baena Tocón i els seus descendents. 

El dret a l’oblit “no és aplicable”, segons el reglament europeu de protecció de dades, quan el tractament siga necessari per a “fins d’arxivament en interés públic, fins i tot d’investigació científica o històrica o finalitats estadístiques”. L’autor de l’article “va utilitzar les fonts obtingudes en arxius d’accés públic a investigadors, i va fer servir a més les dades necessàries per a la investigació i va ometre dades familiars o personals irrellevants”, apunta el magistrat. 

El jutge Manuel Martínez Gargallo i el secretari Antonio Luis Baena Tocón “actuaven a més en l’exercici d’una activitat pública, les dades de la qual, com passa en el moment present, apareixen en les resolucions judicials”. Una activitat repressiva “en exercici de la legalitat [franquista] aplicable llavors”. 

El titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 d’Alacant repassa altres casos similars i aplica al cas el criteri de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades sobre el llibre Derecho penal franquista y represión de la homosexualidad como estado peligroso, del catedràtic de dret penal de la Universitat de Jaén Guillermo Portilla Contreras. 

També es refereix a una altra batalla jurídica sonada, en aquest cas contra una veterana periodista. El Tribunal Constitucional va resoldre la demanda civil sobre protecció del dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge que els descendents de l’advocat i falangista Carlos Trías Bertrán van interposar contra la periodista Dolors Genovès i la cadena pública catalana TV3 arran de l’emissió del documental Sumaríssim 477, sobre el consell de guerra franquista que va condemnar a mort el polític català Manuel Carrasco i Formiguera. 

Aquella resolució emmarcava –el 1999– el fons de l’assumpte: “La incertesa consubstancial al debat històric representa el que aquest té de més valuós, respectable i digne de protecció pel paper essencial que exerceix en la formació d’una consciència històrica adequada a la dignitat dels ciutadans d’una societat lliure i democràtica”. 

La sentència, en definitiva, avala la investigació de la repressió franquista i lleva la inquietud que va despertar l’intent de censura en cercles universitaris. El magistrat conclou: “Ha de prevaldre la llibertat científica en un treball de recerca històrica davant de la protecció de les dades personals, quan la informació que conté té rellevància o interés públic”.