Violador: Manual d’instruccions

Amiga, germana, et desitge sort. Espere que no et convertisques en una d'eixes xifres fredes que retraten les estadístiques. Que no sigues una de cada 20 dones europees que han patit o patiran agressions sexuals, violacions, al llarg de la seua vida. De veritat, espere que tingues un bon dia i no et creues amb algun d'eixos malnascuts que provoquen tres denuncies per agressions sexuals cada 24 hores a Espanya. Espere que no, però, si ho eres, amiga, germana, jo et creuré. Jo et crec.

Si ho eres, si ho pateixes, has de saber que som moltes les que estem al teu costat per a protegir-te, entendre't i donar-te tot el suport possible. Maleït siga el teu agressor i, tant de bo, pague fins l'últim dia la pena que li impose un sistema policial i judicial que, t'ho he de dir així, no et protegirà tant com deuria. És inacceptable, però les lleis, i qui les aplica, no estan preparades per a protegir el teu cos. Però ho estaran, tard o d'hora. Perquè amb tu, de la teua mà, i de la meua, i de les mans de totes, hem iniciat un camí que no té marxa enrere. Anem a per totes. Anem per totes.

Si tens eixa mala sort de topar amb la persona inadequada, que es creu amb poder per a doblegar la teua voluntat i convertir el teu 'no' en un 'sí', amb un violador, has de saber algunes coses: És possible que, quan ho contes, no et creguen. És probable que et qüestionen. Desconfiaran de la teua paraula. I amiga, germana, eixa segona agressió es multiplicarà si el violador és una persona notòria.

Si el monstre que t'ha violentat és una llegenda d'alguna disciplina artística, esportiva o cultural, un polític poderós, algú influent, tindràs davant un Everest social i mediàtic, un tsunami que t'intentarà arrossegar. Sigues forta. És el que et queda abans d'iniciar el camí cap a la justícia. És possible que aplaudisquen a eixa persona. És probable que t'insulten. Posaran en dubte la teua realitat i la negaran, encara que la tinguen davant dels seus ulls i la vegen amb una claredat cristal·lina.

Demana ajuda. El teu cercle te la prestarà. No tingues vergonya. No t'has d’avergonyir de res. Acudeix al sistema públic de suport, al teu Ajuntament. A la xarxa de suport mutu que, al llarg de dècades, hem anat teixint les dones, i que tant ens ha protegit i ens ha fet avançar. Estarem al teu costat.

I sobretot, molt important, que el soroll no et desvie del camí just i recte. Soroll com el de l'ovació a Plácido Domingo, el passat 2 de desembre, en la seua reaparició a València després que desenes de companyes de la seua llarga carrera denunciaren abusos i coaccions.

Quant duraria aquella ovació? Cinc, deu minuts? Quant es mereix Domingo? Ho pense i m'entren arcades. Arcades per ell. I arcades quan torne a llegir les cròniques: ‘El públic li va brindar una càlida ovació quan el tenor madrileny va eixir a saludar (…) Pareix doncs que el públic de Les Arts no creu, o no vol creure, ni tan sols pensar en estes dones que han assegurat que Domingo va utilitzar la seua posició de poder dins de la indústria operística per a sobrepassar-se amb elles’. Arcades i vergonya. M'estalviaré els noms il·lustres de l'economia i la cultura valenciana presents a la platea i referenciades en la crònica. Sabeu qui sou. I què sou: Còmplices.

*Isabel Martín Gómez, alcaldessa de Paiporta