La renda garantida de ciutadania (RGC) és la prestació social que permet assegurar els mínims d'una vida digna a les persones en situació de pobresa per tal de millorar la seva situació, i promoure la seva autonomia i participació activa en la societat. Es tracta d’una prestació social de naturalesa econòmica i percepció periòdica per tal que aquestes persones puguin fer-se càrrec de les seves despeses essencials o de la seva família. També és un coixí per a qui no té accés als drets bàsics com son una feina de qualitat i accés a l’habitatge.
Al llarg del primer any de la posada en marxa d’aquesta iniciativa, més de 113.000 persones han estat beneficiàries. D’aquestes, 26.958 són famílies -corresponents a uns 68.350 beneficiaris–, més 45.363 pensionistes i beneficiaris de prestacions estatals amb rendes més baixes que reben el complement.
Pot ser beneficiari qualsevol persona que, durant els sis mesos anteriors a la sol·licitud, tingui ingressos inferiors al 91% de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, i que compleixi una serie de requisits. Poden ser persones sense feina i sense recursos, pensionistes, perceptors de prestacions i altres subsidis i famílies monoparentals, entre altres casos. En aquest any 2018, el llindar d'ingressos se situa en 604 euros al mes en dotze pagues.
Amb l’aplicació d’aquest ajut, la Generalitat ha incrementat en 81 milions d’euros el pressupost destinat a les persones més vulnerables, passant dels 228 milions d’euros l’any 2016 amb la renta mínima d’inserció (RMI) als 309 d’aquest 2018 amb la renda garantida i els complements. De fet, preveu ampliar la prestació a persones sense llar, a dones víctimes de la violència masclista, a persones amb malaltia mental ateses en residència, i per millorar situacions d’emergència social.
Retorn al món laboral
Una conseqüència de la renda garantida és que afavoreix el món laboral. Des del setembre de 2017 fins a l’actualitat, unes 2.655 unitats familiars han aconseguit feina amb un contracte de treball i 1.138 han aconseguit sortir de la prestació de forma definitiva. D’altra banda, 11.000 persones s’han tornat a activar en la recerca de feina.
Tanmateix, la dotació de la prestació s’ha millorat en uns 200 euros de mitjana, que suposen un increment del 35%, i s’ha estès a més persones.
Des del passat 15 de setembre hi ha nous llindars -els ingressos sota els quals es pot demanar aquest ajut-, que van des dels 564 als 1.122 euros, en funció de la situació de la persona. Els motius més habituals de denegació són disposar d’ingressos superiors a aquest llindar i que el titular o beneficiari treballi a jornada completa.
1. Esser major de vint-i-tres anys
2. També tenen dret a l’RGC les persones majors de divuit anys si:
- Tenen menors o persones amb discapacitat a càrrec.
- Són òrfenes dels dos progenitors.
- Han estat víctimes de violència masclista en l'àmbit de la llar.
- Estan en qualsevol altra situació o circumstància que s'estableixi per reglament.
3. Estar empadronat en un municipi i residir legalment a Catalunya.
Aquest requisit no s'aplica a les dones que tenen permís de residència per reagrupament familiar i el perden com a conseqüència de divorci o separació, ni als catalans retornats.
4. Tenir residencia continuada i efectiva a Catalunya durant els vint-i-quatre mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.
5. No disposar d’una quantitat d’ingresos, rendes o recursos econòmics considerada mínima per a atendre les necessitats bàsiques d'una vida digna, d'acord amb el llindar d'ingressos fixat per l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, durant els sis mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.
6. No ser beneficiari d’una prestación pública o privada de servei residencial permanent de tipus social, sanitari o sociosanitari, sempre que l’internament no tingui una durada superior a 12 mesos i estigui prescrit en el pla de treball, ni estar ingressat en centre penitenciari en règim ordinari o tancat.
7. No treballar, excepte els sol·licitants monoparentals amb feina a temps parcial.
8. No disposar de patrimoni més enllà de l'habitatge habitual.