El verd de la sang menstrual

Aixecar-se a primera hora del matí, seure a la tassa del vàter i veure sang. Això molts dies, durant anys, de mitjana gairebé 40. Les dones i les persones menstruants consumeixen al llarg d’un any aproximadament 416 tampons o compreses, cosa que suposa 180 quilògrams de residus vinculats a la menstruació al llarg d’una vida. A Catalunya, cada any es consumeixen vora 752 milions de productes menstruals d’un sol ús, que s’han fabricat contaminant i que són molt difícils de reciclar.

Amb tantes dades, costa ser conscient de les dimensions del fenomen. Però si les comparem amb els 2,4 quilògrams de residus que generarà la menstruació d’una persona que utilitzi compreses de roba reutilitzables durant tota la seva vida, podem observar que la diferència és abismal. Un estalvi de 177,3 kg de residus.

Sumem-hi la variable econòmica. Aquests 416 tampons o compreses significaran, de mitjana, una despesa de 2.500 euros. En canvi, si s’opta per exemple per l’ús de la copa menstrual, el forat de la butxaca es redueix aproximadament fins als 144 euros.

Per tal de promoure la sostenibilitat ambiental i econòmica en la gestió de la regla, així com empoderar les dones i persones menstruants en el coneixement i decisió sobre el seu propi cos, la Conselleria d’Igualtat i Feminismes i vuit departaments més han impulsat l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius, que inclou el Pla d’equitat menstrual. Aquest últim s’engega aquest mes, amb l’acció “La meva regla, les meves regles”, que repartirà paquets menstruals amb copa, calces i compreses reutilitzables a alumnes de tercer d’ESO d’instituts d’arreu del territori. L’objectiu és facilitar l’accés a aquests productes, donar la possibilitat que els coneguin i els puguin provar.

El primer estudi sobre equitat menstrual d’abast estatal, impulsat per l’Institut Universitari per a la recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina —2022—, posa sobre la taula dades concretes de pobresa menstrual: quatre de cada 10 dones no es poden permetre el producte menstrual que voldrien, i fins a un 22,2% reporten no haver tingut accés a productes menstruals en algun moment de la seva vida per qüestions econòmiques. Aquest fet evidencia la manca d’accessibilitat a tots els productes menstruals, i no només als productes reutilitzables, que impliquen una despesa inicial més gran.

Garantir l’accés als productes menstruals reutilitzables

Garantir la disponibilitat i l’accés als productes menstruals reutilitzables, com ara les compreses de tela o les calces menstruals, ajudaria a reduir la pobresa menstrual que pateixen actualment gairebé una de cada cinc dones a la Unió Europea. Viure la menstruació amb recursos i salut condiciona molt més enllà del sagnat, ja que té afectacions socials pel que fa a la qualitat de vida de les dones i les persones menstruants, les quals durant els dies de regla poden veure’s forçades fins i tot a deixar d’anar a la feina o a l’escola, o a deixar de participar en activitats socials.

El projecte “La meva regla, les meves regles” també inclou l’acompanyament d’una llevadora i una infermera per a tota la classe. Juntament amb el Programa Coeduca’t, aquesta orientació contribueix a desenvolupar l’educació en sexualitats entre la joventut, que amb el nou decret d’Educació passarà a ser curricular en totes les fases de l’educació obligatòria a Catalunya. Parlem d’una actuació clau, si tenim en compte que el 57,8% de les enquestades reporta no haver tingut educació menstrual o que aquesta va ser parcial, insuficient per preparar-les per a la seva primera regla. A més, el 42% s’ha sentit discriminada o jutjada per tenir la menstruació en algun moment.

La manera com vivim la menstruació, i les decisions que se’n deriven, no s’han de limitar a quelcom personal, sinó que també han de respondre a una mirada més àmplia: menstruar és un fet polític, cultural i social. En aquest sentit, la secretària de Feminismes, Montse Pineda, apunta: “Si la menstruació no forma part de l’experiència vital de la majoria de representants, resulta molt més difícil que es proporcioni una resposta política a aquesta situació”. L’arribada de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes ha facilitat que quatre departaments —Educació, Salut i Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural— s’apleguin per donar una resposta governamental a un fet polític.

Es tracta d’un canvi de paradigma, com ara quan en la visita ginecològica deixen de dir-te que el dolor de regla és normal i et parlen de la influència del context en la salut menstrual. Només d’aquesta manera posarem sobre la taula la transició cap a les calces, copes i compreses reutilitzables com una decisió crucial pel que fa a l’equitat menstrual i l’accessibilitat, però també a la salut integral, l’autoconeixement, la consciència col·lectiva i la defensa del medi ambient. La transformació feminista és social, és justa i és verda.