Entendre el paper del Nord Global i lluitar per la sanitat pública per garantir els drets fonamentals
LLEGIR EN CASTELLÀ
Com es poden garantir els drets fonamentals al voltant del planeta? És la pregunta que s'ha posat sobre la taula d'un dels debats del Festival de les Idees i la Cultura (FIC) 2024, celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). A través de les mirades de quatre representants de diferents ONG a l'esdeveniment organitzat per elDiario.es, s'han exposat els principals inconvenients que enfronten diferents col·lectius a l'accés a drets bàsics i fonamentals.
A la taula, que ha moderat Sandra Vicente, periodista de l'edició de Catalunya d'elDiario.es, hi han participat Pilar Orenes Cabrera, Directora general d'Educo, Alba Linares, Directora d'Impacte de Fundació Anesvad, Raquel González Juárez, coordinadora de Metges Sense Fronteres a Espanya i Franc Cortada, Director general d'Oxfam Intermón.
La tercera taula de la tarda del divendres ha començat amb un debat sobre els reptes del món actual. “No havíem estat mai tan malament, és això cert?”, ha preguntat la moderadora, Sandra Vicente. El director d'Oxfam Intermón ha assenyalat que la desigualtat mundial no és fruit del destí, “sense opcions polítiques que s'han pres i han anat apuntant un sistema que premia l'acumulació de riquesa”. Per la seva banda, Raquel González ha apuntat que el món registra el nombre més gran de conflictes. “L'Organització Mundial de la Salut situa que una cambra de la població mundial està vivint en zones amb violència, conflictes oberts, desplaçaments o desastres naturals”, explica la coordinadora de Metges Sense Fronteres.
Per la seva banda, Alba Linares, directora d'Impacte de Fundació Anesvad assenyala que, i tendint a l'índex de Gini, la desigualtat augmenta des del 1980: “No és una cosa de l'última dècada, és una tendència del sistema”. Per part seva, des d'Educo, Pilar Orenes insisteix en la interconnectivitat de les desigualtats i en l'atenció a un percentatge de la població que està oblidat: els nens. “Qui posa aquesta mirada?”, pregunta Orenes.
El paper de l'educació i la sanitat pública com a ascensors socials
Al llarg de la xerrada també s'ha debatut sobre els elements de l'educació més importants per combatre les desigualtats socials. En línia amb l'àrea d'actuació de la Fundació Anesvad, Linares ha assenyalat que “l'educació també millorarà la salut de les persones”. Per la seva banda, Orenes insisteix que l'educació és un dret, no un servei. A més, també assenyala que per mitigar la desigualtat a través de l'educació s'haurà de fer de forma integral, com un dret inalienable i a través de l'escolta activa.
En relació amb la sanitat pública com a garantia dels drets fonamentals, la coordinadora de Metges sense Fronteres insisteix en que “els medicaments no poden ser un luxe” i si s'erosiona l'atenció sanitària gratuïta, “hi haurà una fallida dels sistemes de salut”. Al seu torn, Linares ha assenyalat els Estats com a responsables de l'efectivitat de les polítiques sanitàries: “Hi ha uns titulars d'obligacions i aquests titulars són els Estats. La salut ja és un dret reconegut pel nostre marc de drets humans. El quid és com fer efectiu aquest dret”, declara.
Crisi climàtica: responsables del Nord Global, víctimes al Sud
El 10% de la població més rica del món és la responsable de la meitat de les emissions de carboni. Amb aquesta dada ha inaugurat la periodista Sandra Vicente un altre dels blocs del debat. I el director general d'Oxfam Intermón ha anotat una dada més: “El Nord Global som responsables del 92% de les emissions històriques de CO2. El problema l'hem generat nosaltres”. Per això, el representant d'Oxfam insisteix en que una de les solucions està en dir adéu als combustibles fòssils, però “ens falta urgència i governs que entenguin que ens juguem el nostre futur”.
En els 40 minuts que ha durat el debat, s'estan succeint tragèdies climàtiques. S'han assenyalat les greus crisis alimentàries que les sequeres han generat a la banya d'Àfrica o la regió del Sahel, així com la desaparició d'illes i arxipèlags a la regió del Pacífic. “El conjunt de tot el continent africà amb prou feines ha generat el 4% de les emissions del CO2; el Pacífic, només el 0,03%”, afegeix Cortada.
Amb una mirada feminista
El debat ha reservat un espai a la reflexió sobre els moviments feministes i sobre com compartir els avenços del feminisme del Nord Global amb els països del Sud. “Hem de tenir tolerància zero i mà dura absoluta amb qualsevol tipus d'abús o discriminació”, insisteix González. A més, la representant de Metges Sense Fronteres ha fet una menció especial al cas de l'Afganistan, “on les dones estan estructuralment pitjor”; a les 50.000 dones embarassades a Gaza i a les condicions de les dones sudaneses embarassades que viuen als camps de refugiats al Txad.
Finalment, Cortada ha assenyalat la unió, expansió i sororitat de tots els moviments feministes arreu del món basant-se en la convergència de les dificultats. “Què potent veure les dones afganeses i les dones d'Indonèsia, sumant-se a la veu de les dones iranianes. Les dones iranianes fent seu el crit de les dones kurdes. Les dones mexicanes quan acompanyen les dones dels Estats Units perquè puguin tenir un avortament segur”. Per a Cortada, ens hem de sumar a totes aquestes lluites, obrir espais, exigir als governs i finançar aquestes organitzacions. “Les lluites de tots aquests moviments de dones no són les seves lluites, són les lluites de totes”, afegeix.
El nou esdeveniment d'elDiario.es se celebra el 28 i 29 de juny a Barcelona com a trobada entre la ciutadania i el medi, on se succeiran concerts, debats, entrevistes, monòlegs i múltiples activitats culturals gratuïtes. La cita ha arrencat amb una trobada exclusiva amb els socis de elDiario.es liderada per Ignacio Escolar, Neus Tomàs i Olga Rodríguez.
0