Els cinc pilars de la transició energètica a Balears

L'energia sempre ha estat una qüestió estratègica per a qualsevol societat moderna. En aquesta dècada, però, ha cobrat major importància per l'acceleració de la crisi climàtica i la guerra a Ucraïna que ha desembocat en una crisi energètica a Europa. Que arribem tard per a fer la transició energètica és un fet que ja han posat de manifest diversos estudis científics. Però són aquests mateixos els que ens encoratgen a accelerar en la implantació de renovables per a pal·liar el màxim possible la gravetat del canvi climàtic.

A Balears també feim tard, però tenim clar el que hem de fer, i lluny de fer cas a missatges retardistes o inclús negacionistes, ens hi hem posat a fer feina de valent. Sovint es critica la manca de pedagogia que es fa en una qüestió molt tècnica, alhora que molt comentada. Per això intentaré descriure breument quins són els cinc pilars fonamentals de la transició energètica a Balears. Aquests pilars funcionen com a vasos comunicants, on hi ha uns mínims i uns màxims a cada un d'ells i que sense un mínim de cadascun no es podrà arribar a un objectiu que si sembla bastant de consens, la descarbonització de Balears. Aquests i ordenats de major a menor importància són: estalvi i eficiència energètica, autoconsum, generació renovable, emmagatzematge i enllaços elèctrics.

Basant-nos en un escenari global on hi haurà un canvi de tendència en quin tipus d'energia emprarem, passant cap a una major electrificació i digitalització, el primer pilar d'estalvi i eficiència, s'aconseguirà gràcies a aquest escenari en bona part només amb la menor pèrdua d'energia i major eficiència que té l'energia elèctrica, envers la tèrmica. Aquest canvi d'electrificació vindrà sobretot en l'electrificació del transport i de la climatització. Podem viure millor amb menys energia i això passa en bona part per moure'ns menys i millor, més transport públic, més teletreball, més desplaçaments a peu o en bic, més consum de productes de km 0... i per regular d'una forma correcta els aparells de climatització, a les llars, però sobretot als grans consumidors d'energia, que fent un manteniment adequat reduirien molt el seu consum.

El segon pilar, l'autoconsum, està en una fase d'expansió brutal atès l'alt preu de l'energia. Però hem d'anar més enllà i enfortir una eina clau en aquesta transició com és l'Institut Balear de l'Energia (IBE) perquè es desenvolupin a tots els municipis molts autoconsums compartits i que garanteixin que l'energia renovable pública arriba a la gent que més ho necessita. A més, la societat ha de fer un canvi de xip i passar d'una competició en la qual ens ha educat el model capitalista a una col·laboració mitjançant la creació de comunitats energètiques, una forma cooperativa de produir i consumir energia que és clau per arribar al nombre més gran de persones. Però aquest pilar té un límit, cobrint totes les cobertes industrials i urbanes i espais com aparcaments, arribaríem a un 30% de l'energia que hem de menester, tot i baixar el nostre consum de forma considerable. És per això que necessitem el tercer pilar.

Aquest és la generació renovable, prioritzant espais degradats com poden ser pedreres, però també sòl rústic. Tots els actors de la transició energètica ja estem treballant en l’adequada integració de les renovables en el nostre paisatge, perquè no hi haurà res a preservar si no deixam d'emetre gasos d'efecte hivernacle. Però l'ús del sòl sí que és important, perquè l'agricultura juga un paper molt important també en la lluita contra el canvi climàtic. I és per això que des del Govern hem impulsat accions perquè això sigui així, i en els parcs que es tramiten de més de 4 hectàrees, s'ha desenvolupat una instrucció en la qual l'ús energètic d'un sòl, sempre durà aparellat un augment de la producció agrària i la necessitat de més pagesia. A més ja existeixen nous models de complementarietat agrària i energètica (Agrovoltaica) que hem d'anar desplegant, i aquí també l'IBE juga un paper fonamental per anar obrint camí. A més, per tal que no hi hagi un afany especulatiu, la majoria estan sotmesos a la participació local del 20% del seu negoci, on altres socialitzaven les pèrdues, aquí es socialitzen guanys i som exemple a la resta de l'Estat. Aquesta generació renovable a més ens permetrà anar reduint l'ús de les centrals tèrmiques i així deixar d'emetre CO2 a l'atmosfera, a la vegada que respirarem millor aire i per lo tant millorarà la nostra qualitat de vida.

Però les renovables no estan a disposició quan volem, sinó quan hi ha el recurs. És per això que necessitem emmagatzemar l'energia que es produeix de més quan hi ha el recurs (sobretot solar) i poder-la anar abocant a la xarxa en funció de les necessitats. Per això, el primer que hem de menester a Balears és un mercat regulat de l'emmagatzematge energètic, perquè aquestes infraestructures tinguin un marge de rendibilitat i es vagin implantant. De moment s'està incentivant aquest pilar amb fons públics per tal que cada kWh que es genera renovable no es malbarati, però necessitem mecanismes reguladors específics els territoris insulars, atès que serem els primers a tenir excedents de renovables en hores punta.

I finalment, per tenir seguretat en el sistema elèctric i també per no haver de generar tota l'energia en territoris tan fràgils, tenim el cinquè pilar, els enllaços. Actualment, totes les illes estan connectades entre si i Mallorca amb la península. D'ençà que està operatiu aquest darrer enllaç, el sistema no ha patit grans fallides (excepte la pana de 2018 a Menorca per un cap de fibló). Amb el nou enllaç entre Eivissa i Formentera, aquesta darrera no necessitarà grups auxiliars els mesos d'estiu. I amb el segon enllaç entre la península i Mallorca no serà necessària nova potència a les centrals tèrmiques per fer front a l'increment de la demanda elèctrica (que no només ve de possibles augments de consum energètic, sinó de la tendència a l'electrificació del consum com he explicat abans).

Aquests cinc pilars s'hauran de complir amb uns mínims cadascun i, per exemple, com més facem créixer el primer, manco haurem de menester els altres quatre, però sempre haurem de menester part d'ells. No hi ha un únic camí, ni un camí correcte, però el que no és negociable és fer el camí i ràpid, tots junts el farem per gaudir de les nostres illes i deixar-les en un estat digne per els nostres menuts i menudes.

L'energia sempre ha estat una qüestió estratègica per a qualsevol societat moderna. En aquesta dècada, però, ha cobrat major importància per l'acceleració de la crisi climàtica i la guerra a Ucraïna que ha desembocat en una crisi energètica a Europa. Que arribem tard per a fer la transició energètica és un fet que ja han posat de manifest diversos estudis científics. Però són aquests mateixos els que ens encoratgen a accelerar en la implantació de renovables per a pal·liar el màxim possible la gravetat del canvi climàtic.

A Balears també feim tard, però tenim clar el que hem de fer, i lluny de fer cas a missatges retardistes o inclús negacionistes, ens hi hem posat a fer feina de valent. Sovint es critica la manca de pedagogia que es fa en una qüestió molt tècnica, alhora que molt comentada. Per això intentaré descriure breument quins són els cinc pilars fonamentals de la transició energètica a Balears. Aquests pilars funcionen com a vasos comunicants, on hi ha uns mínims i uns màxims a cada un d'ells i que sense un mínim de cadascun no es podrà arribar a un objectiu que si sembla bastant de consens, la descarbonització de Balears. Aquests i ordenats de major a menor importància són: estalvi i eficiència energètica, autoconsum, generació renovable, emmagatzematge i enllaços elèctrics.