Protestes climàtiques i jets privats. Què ens amaguen?

Quasi tot el món s’ha assabentat de les accions climàtiques que s’han produït als museus aquests mesos. Com el pot de tomàtiga que van llançar al quadre de Els Girasols de Van Gogh o activistes que s’han aferrat amb Loctite als marcs de “Las Majas” de Goya. Però es desconeix qui ho va fer i els seus motius exactes. També són molts pocs aquells que s’han donat compte de les altres accions que s’han dut a terme durant aquesta tardor. O potser has sentit parlar del bloqueig de l’aeroport de jets privats d’Amsterdam, de l’ocupació del FMI (Fons Monetari Internacional), l’ocupació estudiantil d’algunes universitats o altres protestes (que resumeix Juventud x Clima a les seves xarxes).

Deixant per una altra ocasió el debat sobre la legitimitat d’aquestes accions, vull deixar a l’espectador la meva reflexió sobre el tema. Per què no t’has donat compte d’aquestes accions? S’estan cobrint parcialment les notícies per criminalitzar als activistes? Perquè no t’has enterat del seu missatge? A qui molesten aquestes accions? 

Els jets privats

De entre totes les accions que s’han produit, en vull destacar una de les més significatives i que ens apela a les Balears per ser-ne directament responsables: els jets privats.

Si no ho sabies aquest novembre s’han dut a terme una gran quantitats d’accions contra els jets privats. Només el 10 de novembre de 2022 es van produir 16 accions de protesta. La més coneguda fou el bloqueig de l’aeroport de Schiphol (Àmsterdam) el 5 de novembre. Acció que va acabar amb 200 persones detingudes. A Balears, Eivissa es va sumar a aquestes protestes. Però que està passant amb els jets privats i perquè aquestes accions?

Les dades publicades a l’estudi de Transport & Environment demostra aquesta injustícia social:

Aquest és un problemática que ja existia i que ho venia denunciant diversos col·lectius o moviments com Stay Grounded a nivell internacional o ZeroPort o NoMesAvions a Barcelona i Palma. També és ben conegut que activistes com Greta Thunberg no agafa avions. Però per què estan succeint ara aquestes accions? I per què en som responsables a les Illes Balears?

Amb la pandemia s’ha accentuat l'activitat de l'aviació, principalment la dels vols privats. A nivell internacional es parla d’un creixement d’un terç i a Balears les dades són superiors. L’aeroport d’Eivissa i de Palma són els dos primers de l’estat i es troben entre els 10 primers d'Europa en tràfic de vols privats (Eivissa 3.519 i Palma 2.772 només de gener a agost). 

El debat sobre els jets privats agafa força quan surten als mitjans les següents notícies:

A tots aquest fet hi he de sumar les ampliacions d'aeroports i les polítiques que estan afavorint al creixement de la indústria de l'aviació i que ve denunciant desde el 2019 la Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport de Palma. Tot i el negacionisme del president de l’aeroport de Palma i autoritats polítiques com la presidenta de les Illes Balears, les dades confirmen l’ampliació. Hem passat de 29’7 milions el 2019 a 31’1 milions que s’esperen aquest 2022. Amb la previsió final d’arribar el 2025 a 33’8 milions. Si això no fos suficient les polítiques han estat encaminades a obrir noves rutes comercials com la coneguda ruta Palma - Nova York que ve aplaudida per l’Ajuntament de Palma, el Consell i el Govern tot i que agreuja les problemàtiques d’habitatge, massificació així com ser totalment incoherent amb les polítiques de sostenibilitat i reducció de les emissions.  

Però quines solucions es plantegen a aquests problemes? No podem agafar avions?

Els negacionistes i el sector de l'aviació ens han fet creure amb “bulos” i fake news que els activistes estem en contra que s'agafin avions. Però en realitat el que ve reclamant i desde l'activisme és la reducció i l'ús racional de l'avió. 

És important l'esforç individual per reduir la nostra petjada de carboni de l'aviació (reduint els nostres viatges), però més important és la una normativa política i entendre que la solució passa per responsabilitzar l'1% que parlavem abans. Responsable de la meitat de les emissions. Doncs com diu Fernando Valladares “L’esforç humà global no pot veure afectat, ni tan sols en part, per aquestes persones que poden viatjar d’una altra forma o simplement viatjar menys”. 

A nivell polític, a Europa trobem diversos exemples, potser no molt ambiciosos, de polítiques que han apostat per la limitació, reducció i prohibició de l’activitat aeria comercial.

Una vegada coneixem tots els fets i les dades podem comprendre millor les protestes i la seva importancia, ja que sense elles tota inacció i injusticia continuen.