Adéu a Milà, el primer parc eòlic de Balears

El mes de juny passat, el parc eòlic de Milà, el primer de la seva classe a les Balears, va arribar al final de la seva vida útil. Després de dues dècades de funcionament, els quatre aerogeneradors de 50 metres d'altura que es retallen contra l'horitzó del llevant de Maó seran desmantellats els propers mesos. Queda lluny aquell 2004 en què la discussió sobre les renovables com a “alternativa” obria un debat públic sobre la idoneïtat d'apostar per aquest tipus d'energies que avui són un imperatiu categòric per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 impulsada per l'ONU. Ja -gairebé- ningú dubta de la importància i necessitat de transitar un canvi de paradigma en matèria de producció, distribució i generació d'energia i, tanmateix, la fi del Parc de Milà tal com ho hem conegut fins avui obre un dubte sobre com serà el futur de les renovables a Menorca.

El parc eòlic de Milà està format per quatre aerogeneradors model MADE AE-59 de 800 kW de potència, dels quals només tres funcionen, encara que estan fora de servei. En total, aquests molins de vent sumaven una potència de 3,2 MW i el cost de construcció va ser de 3.288.466 euros, finançat per l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) sota la fórmula de finançament per tercers amb participació en beneficis. El parc va entrar en servei el 28 de febrer del 2004 sota un règim retributiu regulat que consta de dos components: d'una banda, un esquema de Retribució a la Inversió (RI) i un altre de Retribució a l'Operació (RO). La RO deriva de la venda directa de l'energia generada pel parc eòlic al mercat lliure d'energia elèctrica, un mercat energètic on operen les principals companyies privades com ara Repsol, Endesa, Iberdrola o Naturgy. D'altra banda, la Retribució a la Inversió (RI), que consta d'una prima o retribució addicional que es gestiona des de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, segons uns paràmetres fixats cada dos anys.

“Per rebre la RI cal justificar un mínim d'hores de producció a l'any, de manera que s'obliga a un rendiment mínim de la instal·lació. En el cas concret del parc de Milà, calia superar 629 hores equivalents (HE). Per rebre el 100% d'aquest complement calia arribar a les 1.048 hores”, explica el conseller de Medi Ambient, Simón Gornés Hachero, en diàleg amb elDiario.es. Segons assenyala, aquest objectiu no es va poder aconseguir per una conjunció de factors que van des de la ruptura d'un dels aerogeneradors fins a un error de càlcul a la velocitat mitjana del vent. “A finals del 2022, a conseqüència d'una fallida estructural, es va procedir al desballestament de l'aerogenerador número 4, des de llavors només hi ha 3 aerogeneradors operatius i la potència del parc ha quedat reduïda a 2,4 MW en lloc dels 3,2 MW originals”, detalla Gornés.

En termes concrets, el parc eòlic de Milà clou les dues dècades de servei havent injectat en total 92.242.008 kWh d'energia renovable a la xarxa elèctrica i acumulant un estalvi d'emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEI) de 84.678 tones de CO2. Segons dades del Consell Insular de Menorca, aquestes xifres són equivalents al consum d'energia elèctrica de 1.387 famílies durant 19 anys. Un estalvi de les emissions similar al de 2.078 vehicles fent una mitjana de 15.000 km/any durant vint anys. Un total de 32.850 trajectes d'anada i tornada entre Ciutadella i Maó realitzats amb un autobús de línia, o l'equivalent de traslladar 4.770 persones amb autobús d'anada i tornada entre Maó i Ciutadella, cada dia, durant 19 anys.

El parc eòlic de Milà clausura les seves dues dècades de servei havent injectat en total 92.242.008 kWh d'energia renovable en la xarxa elèctrica i acumulant un estalvi d'emissions de Gasos d'Efecte d'hivernacle de 84.678 tones de CO₂. Aquestes xifres són equivalents al consum d'energia elèctrica de 1.387 famílies durant 19 anys

Tot i l'innegable estalvi energètic i d'obrir el camí per a nous projectes sostenibles, el que fos el primer parc eòlic de la comunitat autònoma va quedar lluny dels objectius que inicialment es va proposar, segons afirmen des del Consell Insular. “En el projecte inicial es va preveure que el parc funcionaria unes 2.200 Hores Equivalents anuals amb una disponibilitat del 96% i considerant una velocitat mitjana del vent a l'emplaçament de 6 m/s, fet que suposaria una generació aproximada de 7.040 MWh/any, però la realitat ha estat molt diferent. La mitjana d'Hores Equivalents ha estat de 1.441, la disponibilitat mitjana del 76,3%, la velocitat mitjana del vent ha estat de 5,46 m/s, cosa que ha redundat en una producció mitjana de 4.611 MWh/any”, ha explicat a elDiario.es el conseller de Medi Ambient.

Gornés també ha assenyalat que, entre els factors que han motivat aquest baix rendiment energètic, destaca “la limitació de l'alçada de torre a 50 m, quan l'estudi original considerava 70 m d'alçada”. “Això fa que el règim de vents no sigui prou continu, i per tant més turbulent, provocant aturades per vibracions al sistema”, comenta. En aquest mateix sentit, el conseller ha assenyalat que l'obsolescència dels molins també va passar factura al parc. “Els models d'aerogeneradors instal·lats eren de les primeres versions comercials d'una tecnologia incipient, encara poc testada”, ha subratllat Gornés.

Repotenciació o Plataforma Marina

El 2016 Menorca va fer els primers passos cap a un model energètic lliure de combustibles fòssils, basats en carbó i/o contaminants. El full de ruta expressat a l'Estratègia Menorca 2030 preveu que els propers sis anys l'illa s'haurà d'abastir amb energia 100% neta i renovable. És per això que la fi de la vida útil del parc de Milà no implica necessàriament la fi de la producció d'energia eòlica a l'illa i des del Consell Insular ja preparen un projecte de repotenciació. “El projecte per repotenciar el parc preveu desinstal·lar els aerogeneradors actuals per instal·lar-ne d'altres de més potència. Tot i que el projecte que ens hem trobat presentat pel govern anterior no contempla la instal·lació d'una antena amb anemòmetres, element bàsic per tenir mesures d'intensitat i freqüència del vent en aquesta zona de l'illa. Abans d'instal·lar els nous aerogeneradors, haurem de redactar i instal·lar primer aquesta antena, per saber quina alçada ideal han de tenir els aerogeneradors”, ha assenyalat Simón Gornés.

Segons els càlculs de la Conselleria de Medi Ambient, amb la instal·lació de tres nous aerogeneradors de 3 MW de potència cadascun permetria assolir els objectius traçats a l'Estratègia Menorca 2030. “Som optimistes i esperem que el pla d'acció de la Reserva de Biosfera per al 2030 es pugui assolir totalment i que el 100% de l'energia que es consumeixi a l'illa pugui ser energia neta”, han assenyalat fonts del Consell.

No obstant això, la repotenciació del parc eòlic no és l'única alternativa a Milà que hi ha sobre la taula. Segons es pot veure a l'agenda pública del president del Consell Insular, el 13 de juny passat Adolfo Vilafranca va mantenir una reunió amb representants de l'empresa promotora d'energies renovables Menorca Renovables WTF, una societat amb seu a Madrid que ja ha invertit en emprenedories de plaques fotovoltaiques a l'illa. Segons ha pogut saber elDiario.es, aquesta firma està interessada a desenvolupar un projecte de parc eòlic a la zona nord de la costa insular que se situaria sobre el mar. “Encara no hi ha res concret, però seria un projecte petit en comparació als que solen projectar-se al medi marí. Seria un parc que produiria uns 220 MW en total, cosa que permetria proveir Menorca i fins i tot destinar l'energia sobrant a Mallorca per exemple”, ha assenyalat una font de l'empresa en diàleg amb aquest mitjà, que ha afegit de moment “només hi ha intencions” i que si es concretés “el projecte obriria el diàleg a tota la societat menorquina”.

Amb tot, les competències per a un projecte d'aquestes característiques són del Govern Central, concretament del Ministeri de Transició Energètica i Canvi Climàtic, per la qual cosa qualsevol emprenedoria a desenvolupar-se al medi marí, depèn directament de la cartera que condueix Teresa Ribera Rodríguez. “De moment, no s'han iniciat prospeccions. El Govern espanyol va marcar algunes àrees marines per a la futura implantació de parcs solars i algunes empreses s'han interessat en la futura subhasta que el Govern traurà per a la seva gestió. Des de Menorca hem demanat que se'ns informi amb detall sobre aquests possibles futurs projectes”, han assenyalat des del Consell Insular.

La necessitat d'afrontar el desafiament de la transició energètica a Menorca, com la resta del món, es debat entre un projecte que tindria un impacte ambiental les conseqüències del qual encara s'han de conèixer o l'endarrerida i contaminant dependència dels combustibles fòssils. “Aquest tipus de parcs eòlics se solen emplaçar sobre una plataforma flotant ancorada al terra marí. Generalment consten de molts molins de gran producció. Per aquestes característiques, en el supòsit que aparegui un projecte concret, sembla difícil que Menorca pugui absorbir tanta energia, de manera que caldria evacuar-la cap a Mallorca i potser cap a la península. Això es tradueix en importants pèrdues d'energia pel desplaçament, de manera que no sembla fàcil que arribi a materialitzar-se”, assenyala Miquel Camps, coordinador del GOB de Menorca, que a més reconeix que els impactes ambientals concrets encara es desconeixen, però n'assenyala dues possibles afectacions. “Caldria conèixer bé les interferències que pugui causar un projecte d'aquestes característiques a les rutes migratòries d'aus o d'espècies marines com els cetacis. Un dels impactes probables és la transmissió de grans vibracions permanents al fons marí”, ha subratllat Camps.

Finalment, el conseller de Medi Ambient subscriu la teoria que, si s'impulsa un parc d'aquestes característiques, l'energia generada s'hauria de bolcar cap a altres territoris o fins i tot a altres comunitats autònomes, encara que per això seria imprescindible una inversió en infraestructura que Menorca encara no en té. “Es generaria prou energia per a abastir l'illa de Menorca i abocar-hi també cap a Mallorca, però per això caldria comptar amb un segon i un tercer cable submarí entre Menorca i Mallorca, cosa no prevista fins al 2026 o 2027, perquè el Ministeri de Transició Ecològica no el va posar al seu dia com a prioritat en el pla d'inversions”, ha explicat Simón Gornés.