L'Efecte Hidra complica la lluita contra la major espècie invasora de la Mediterrània
LLEGIR EN CASTELLÀ
Des de fa poc més de deu anys, les costes i badies de Menorca tenen un visitant que sembla que ha arribat per quedar-se i que obre un nou desafiament per a la conservació de la flora i fauna locals. Es tracta del cranc blau (callinectes sapidus), un crustaci gegant originari de les costes de l'Atlàntic occidental, que fa anys que fascina els biòlegs de tot el globus per la seva capacitat d'adaptació i voracitat. Aquest depredador combina un comportament agressiu amb una alta fecunditat: una sola femella pot alliberar fins a dos milions de larves en una temporada reproductiva -que sol passar durant els mesos més càlids-, per la qual cosa és capaç de colonitzar ràpidament nous entorns, com ha passat a la Mediterrània, on ha trobat aigües càlides i hàbitats adequats per establir-se com a espècie invasora.
El cranc blau té un cicle de vida que inclou migracions entre aigües dolces i salades, per la qual cosa zones de Menorca com l'albufera des Grau, Mongofre o les aigües salobres del torrent de Son Bou són idònies per a la reproducció. Segons els experts, aquest crustaci és un ferotge depredador i carronyer que competeix per aliment i refugi amb les espècies autòctones, cosa que el converteix en “un desafiament ambiental” que altera els equilibris ecològics i demanda estratègies basades en el coneixement científic.
“L'arribada i la proliferació del cranc blau a Espanya, i particularment a Menorca, s'explica per una combinació de factors naturals i antropogènics. Va ser documentat per primera vegada a la Mediterrània a les costes turques entre 1935 i 1945 i, des de llavors, va començar la seva expansió cap al nord-oest i es va intensificar molt en l'última dècada”, explica en diàleg amb elDiario.es la científica Aina Blanco Magadán, qui juntament amb el doctor Raul Triay Portella desenvolupen des de fa uns quants anys el projecte de recerca “Idoneïtat d'hàbitats i explotació de recursos del Cranc Blau a Menorca”.
Segons Blanco, a Espanya, la presència d'aquest crustaci d'extremitats blaves i dimensions considerables es va registrar a partir del 2012, especialment al Delta de l'Ebre, on ha mostrat un creixement ràpid. En el cas de Menorca, “té el potencial d'esdevenir un punt clau per a l'expansió del cranc blau a la Mediterrània, ja que els corrents marins que connecten àrees com el Mar de Ligúria, Còrsega i Sardenya, juntament amb zones d'acumulació larval com el Golf de Lleó, podrien facilitar la dispersió d'aquesta espècie des de l'illa cap a altres territoris”.
Però, com és possible que un crustaci originari del Golf de Mèxic arribi a la Mediterrània i s'instal·li a les seves costes, arrasant les espècies locals? Per als investigadors Aina Blanco i Triay les claus podrien ser dues: d'una banda, les característiques de reproducció d'aquest animal i, de l'altra, els corrents marins. “Cal pensar que el període larval d'aquesta espècie és de 6-8 setmanes, període en el qual recorren grans distàncies dins la conca de la mar Mediterrània transportades per corrents marins, guiades per diferencials de salinitat a l'aigua, assentant-se després d'aquest període a zones humides com deltes, albuferes, llacunes i torrents”.
En aquest mateix sentit, els experts consideren que entendre com i, sobretot, on es reprodueixen aquests crustacis és clau per controlar-ne la reproducció. En el cas de Menorca, la investigació està en curs. “Encara estem en etapes inicials per entendre plenament la seva dinàmica a Menorca, però sens dubte controlar les àrees on les femelles podrien dipositar els seus ous es presenta com una possibilitat clau per limitar-ne la reproducció i evitar que l'illa actuï com un centre de propagació cap a altres parts del Mediterrani”, assenyalen.
“Ho devora tot, no deixa res i es reprodueix amb molta rapidesa”
Mentre científics i investigadors de tota la conca de la Mediterrània calibren l'impacte i l'abast que pot tenir aquesta espècie invasora als ecosistemes marins, costaners, i insulars, alguns territoris ja n'acusen les greus conseqüències. Des de fa uns quants anys, grups de pescadors tunisians de Djerba, Gabés i de l'illa de Kerkennah denuncien davant l'Organització de Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) el grau de devastació que el cranc blau genera a les seves xarxes. “Ho devora tot, no deixa res i es reprodueix amb molta rapidesa”, assenyalen associacions de pescadors artesanals de la costa nord-africana en un reportatge publicat per The Guardian el 2019.
No obstant això, alguns pescadors han aconseguit convertir la catàstrofe en oportunitat. Segons apunta el medi britànic, una de les maneres de controlar la plaga que ha adoptat Tunísia en els darrers anys ha estat fomentar la captura massiva d'aquesta espècie i transformar el mercat local orientant-lo a l'exportació d'aquest crustaci, molt valorat a Amèrica del Nord i alguns països asiàtics.
“Aquestes criatures van aparèixer per primera vegada el 2014 i van causar estralls entre les espècies locals i van destruir les xarxes de pesca. Els pescadors van demanar ajuda al Govern i es va introduir un pla per proporcionar-los gàbies i subsidiar el valor de la captura fins que poguessin desenvolupar un mercat. Segons el Ministeri d'Agricultura, els primers set mesos de l'any passat Tunísia va produir 1.450 tones de cranc blau per valor de prop de 3 milions d'euros. Gran part de la captura es congela i s'envia a l'Àsia, i ara és tan valuosa que els pescadors tenen cura de no pescar gaire el cranc i esgotar l'estoc”, comenta el rotatiu britànic.
Impacte a Menorca
Independentment de les possibilitats de mercat i fora de la qüestió econòmica, tots els experts coincideixen que l'arribada d'aquest crustaci representa una amenaça significativa per als ecosistemes de Menorca, tot i que el coneixement específic sobre el seu impacte a l'illa continua sent limitat. “Tot i que encara no disposem de dades detallades sobre l'abundància de les seves poblacions ni sobre la seva dieta específica als hàbitats menorquins, el nostre projecte, entre altres objectius, busca determinar la dieta específica del cranc blau a Menorca, ja que aquesta manca d'informació dificulta avaluar amb precisió com està afectant la flora i la fauna local, encara que experiències en altres punts del Mediterrani ens alerten sobre el seu potencial destructiu”, explica Aina Blanco.
L'experta reconeix que, malgrat l'incipient de la investigació, algunes espècies emblemàtiques de Menorca com el cranc verd (carcinus aestuarii), ja en declivi, i l'anguila europea (anguilla anguilla), en perill crític, podrien estar especialment en risc davant del nou artròpode invasor. “El cranc blau podria desplaçar el cranc verd per competència directa i depredar sobre etapes juvenils de l'anguila, tot alterant encara més el delicat equilibri ecològic. A més, la qualitat dels hàbitats costaners de Menorca, rics en aiguamolls i badies succintes, podria oferir les condicions ideals per mantenir poblacions estables de cranc blau. Tot i això, aquest aspecte requereix una anàlisi més detallada”, subratlla la científica.
“El cranc blau podria desplaçar el cranc verd per competència directa i depredar sobre etapes juvenils de l'anguila, tot alterant encara més el delicat equilibri ecològic
Tot i el relatiu èxit de l'estratègia de la captura massiva del cranc blau i la seva eventual contribució a algunes economies locals, no hi ha evidència científica que recolzi la idea que només pescant més cranc es reduirà la població i, per tant, es podrà mantenir l'equilibri ambiental i protegir les espècies autòctones. Aquesta és, parcialment, una de la tesi plantejada per Paula Tummon FLynn, integrant de la investigació sobre el cranc blau “Biological Invasions” publicat aquest any per la Universitat de Harvard. Segons Flynn i el seu equip, aquesta pràctica podria generar el que es coneix com a “Efecte Hidra”, és a dir, que la resposta de l'espècie invasora a la sobrepesca sigui alliberar encara més larves. “L'extracció intensiva d'individus pot desencadenar una resposta compensatòria a l'espècie. Per exemple, la reducció de la densitat poblacional podria disminuir la competència per recursos, afavorint la supervivència i el creixement de juvenils”, assenyala l'estudi.
En aquest mateix sentit es plantegen els investigadors Blanco i Triay el desafiament del cranc blau a Menorca. “És fonamental reflexionar sobre aquests antecedents abans d'implementar la pesca intensiva com a mesura de maneig. Qualsevol estratègia ha d'anar acompanyada d'una monitorització sistemàtica de les poblacions i d'una anàlisi dels efectes a llarg termini. Sense aquesta avaluació correm el risc d'aplicar mesures que puguin ser contraproduents, exacerbant la proliferació del cranc blau en lloc de controlar-la”, expliquen. I afegeixen: “El context de l'illa ofereix una oportunitat única per abordar-ho com a laboratori a l'aire lliure. Les zones humides de Menorca, on el cranc pot proliferar, són poques, de petites dimensions i accessibles, cosa que les converteix en llocs idonis per fer experiments que ens permetin destriar quina estratègia de maneig s'adapta millor a la nostra realitat local”.
0