Amnistia urbanística, xalets més grans i menys tràmits: la recepta del PP a Balears

El Partit Popular ha sorprès propis i estranys després d'anunciar una sèrie de mesures encaminades a reduir la massificació turística a Balears, com la disminució de les places turístiques a Mallorca o la prohibició de nous lloguers turístics a Palma. Tot i això, en paral·lel, ha aprovat el Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administrativa de les administracions públiques de les Illes Balears, que modifica més de 50 lleis i que va en un sentit contrari al que va anunciar el PP en altres institucions.

El decret entra en vigor per mitjà de la urgència, encara que haurà de ser convalidat pel Parlament. Segons el grup ecologista GOB, amb l'aprovació d'aquesta llei “hi haurà conseqüències greus per a la protecció dels recursos naturals i del sòl” a les Illes, els ciutadans dels quals s'han mobilitzat massivament els últims dies per exigir canvis en una política econòmica basada en el monocultiu turístic. D'altra banda, el GOB considera que la fórmula utilitzada (el Decret llei) no justifica gens la urgència “més enllà d'evitar el debat social i polític d'un canvi sense precedents en la regulació del marc normatiu”.

L'aprovació del Decret llei tindrà conseqüències directes sobre la protecció del territori balear. Per exemple, s'ha eliminat la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA), un òrgan col·legiat que estava format per representants de diferents administracions públiques, així com de la societat civil, i el treball del qual se circumscrivia a fer avaluacions d'impacte ambiental o avaluacions ambientals estratègiques en relació amb determinats projectes, plans o programes.

D'altra banda, en matèria de recursos hídrics, es redueixen els supòsits que requereixen de forma obligatòria d'un informe de la Direcció General corresponent. Les funcions de la CBMA s'integren a la Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, cosa que a la pràctica suposa que els projectes que requereixin avaluació d'impacte ambiental o estratègica hauran de passar per menys tràmits. Així, el PP ha fet seu el posicionament de la patronal immobiliària. “Cal cremar-la i tornar-la a fer”, va afirmar Luis Martín, president de l'Associació de Promotors Immobiliaris de Balears (PROINBA).

Els projectes que requereixin d'avaluació d'impacte ambiental o estratègica hauran de passar per menys tràmits. Així, el PP ha fet seu el posicionament de la patronal immobiliària

Tant la patronal immobiliària com els conservadors opinen que els informes de la Comissió Balear de Medi Ambient estaven ideològicament condicionats. “No hi haurà un ens que condicioni els informes”, va assegurar Antoni Costa, vicepresident primer i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, a la roda de premsa en què va donar alguns detalls sobre l'esborrany que definiria el decret llei. Així, el portaveu del Govern va afirmar que, amb l'eliminació de l'organisme de control, els informes d'impacte ambiental s'avaluaran des d'una perspectiva estrictament tècnica.

Amnistia urbanística a sòl protegit

Pel que fa a la protecció del territori, cal destacar també que el Decret llei inclou una amnistia urbanística que permet la legalització de construccions il·legals en sòl rústic (és a dir, reformes sense llicència o de forma irregular executades a cases de camp). La disposició addicional setena de la norma especifica que, quan ja no sigui possible adoptar les mesures de restabliment de la legalitat urbanística, “es poden legalitzar amb caràcter extraordinari en el termini màxim de tres anys sense que siguin aplicables les condicions i els paràmetres urbanístics aplicables amb caràcter general a les edificacions en sòl rústic, amb tots els drets i deures inherents a les obres realitzades amb llicència”. Això inclou també aquelles edificacions irregulars que es trobin a Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI), és a dir, a espais protegits.

Per a justificar aquesta amnistia urbanística, el Govern obliga als propietaris que es vulguin acollir a ella a presentar davant l'ajuntament corresponent un projecte tècnic de legalització que incorpori mesures ambientals (reducció de la contaminació lumínica; increment de l'eficiència energètica o hídrica de l'edificació; la utilització de materials, tècniques i sistemes constructius; generació d'energia renovable; instal·lacions de dipòsits d'aigua o “qualsevol altre sistema de reducció de consum energètic o hídric de la xarxa, i també sistemes de depuració d'aigua adequats en cada cas al Pla Hidrològic de les Illes Balears”).

El projecte de legalització només es podrà presentar previ pagament d'una sanció econòmica, les quantitats de les quals s'hauran de destinar a “l'adquisició, recuperació, protecció i gestió sostenible dels espais i recursos naturals, o a la dotació del patrimoni municipal del sòl”. El preu de la sanció es fixarà en funció del cost que tingui el projecte de legalització (un 10% del total si se sol·licita durant el primer any; un 12,5% si se sol·licita durant el segon i un 15% si se sol·licita durant el tercer). Així mateix, inclou la prohibició que les cases de camp que s'acullin a l'amnistia es puguin destinar al lloguer turístic.

Costa va justificar la necessitat d'aprovar el decret llei que permet l'amnistia urbanística a sòl rústic -un extrem que el Govern del PP nega rotundament- en el fet que els habitatges fora d'ordenació són “una realitat que afecta moltes famílies” a les Balears. Una realitat que impedeix la possibilitat de fer obres de millora, ni d'un altre tipus. La regularització dels habitatges també permetrà la inclusió d'altres parts, com ara les piscines.

D'altra banda, el Decret llei augmenta l'edificabilitat de la construcció a sòl rústic. És a dir, es podran construir xalets i mansions més grans. De la mateixa manera, permet la construcció de cases a Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'inundació. En aquest sentit, el GOB ha lamentat les conseqüències que va tenir la 'torrentada' al municipi de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca) i el que implica la construcció de cases en zones amb aquestes afectacions.

A més a més, Govern progressista de Francina Armengol, mitjançant la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries de l'activitat i la simplificació administrativa, va fixar la capacitat de càrrega de visitants per dia a l'illa de Cabrera a 300 persones a l'àmbit terrestre i 150 persones a les aigües adjacents. “Establir un límit màxim diari (...) és important tant per a la gestió dels recursos ambientals del Parc Nacional com per a la qualitat de la visita”, afirma el GOB. Amb la modificació del Govern de Prohens es recuperen els límits de l'època del president Jaume Matas (PP), quan la capacitat de càrrega màxima a l'àmbit terrestre de l'illa se situava en 300 persones de manera simultània, i no al dia, com passava fins ara.

Amb la modificació del Govern de Marga Prohens es recuperen els límits de l'època del president Jaume Matas (PP) al Parc Nacional de Cabrera, quan la capacitat de càrrega màxima en l'àmbit terrestre de l'illa se situava en 300 persones de manera simultània, i no al dia, com ocorria fins ara

“Considerem que aquesta mesura clarament clientelista (...) rema en la direcció contrària a la contenció de l'impacte de l'ús públic del Parc Nacional (incrementant el consum de recursos i la producció de residus i contaminants) i impedeix una millora de la qualitat de la visita perquè les persones que arribin al Parc Nacional (...) puguin aprofitar la seva estada i ser atesos adequadament per part del personal de Cabrera. Preval l'interès privat empresarial per sobre de l'interès públic general que hauria de regir la gestió del Parc Nacional”, critica el GOB.

El PP retalla la Llei Reserva de la Biosfera de Menorca

El Govern de Prohens també ha retallat les competències del Consell Insular que regulen Menorca com a reserva de la biosfera. El segon punt de l'article tres, que estableix els objectius, reconeixia anteriorment més capacitat d'intervenció i decisió de l'administració menorquina en les matèries que afecten l'illa com a reserva de la biosfera. Aquest punt ha estat substituït per un altre que només reconeix la “coordinació, eficàcia i participació” del Consell de Menorca en aquest àmbit.

Al punt set, mentre que la llei anterior considerava “vinculants” els objectius de descarbonització de l'Estratègia Menorca 2023, amb el canvi normatiu, només es “promouen” aquests objectius. El mateix passa al punt vuit, els objectius de l'Agenda Urbana de Menorca només es promouran, però deixen de ser vinculants. A més, mentre abans calia garantir “la dotació de recursos econòmics suficients per al finançament d'actuacions públiques i l'establiment d'incentius a l'activitat privada”, amb el canvi només es procurarà “un esforç inversor de les administracions públiques afectades tendint a aconseguir els objectius previstos a la declaració de reserva de biosfera”.

El punt dos, de l'article 5, referent als principis inspiradors, ha estat eliminat. “Aquests principis seran respectats tant en l'aplicació de la present llei com en l'aprovació i l'aplicació de normes reglamentàries, disposicions, instruments, plans i programes que afectin l'àmbit de la reserva de biosfera”, destacava la norma.

L'article 23 de la norma esmentada també es veu afectada per una retallada de les competències del Consell Insular. Anteriorment, la llei dictava que les actuacions -públiques o privades- que puguin afectar el patrimoni natural, la biodiversitat o el paisatge, s'havien de sotmetre a la normativa en matèria de paisatge, a les Directrius de paisatge o a l'Estratègia de Paisatge de Menorca (que elabora el Consell Insular). El canvi legislatiu elimina les competències del Consell Insular i determina que qualsevol projecte haurà de sotmetre's “a les disposicions legals en matèria de paisatge”, és a dir, a la normativa autonòmica.

“És un Decret llei que té afectacions importants sobre el sòl rústic. Des del punt de vista menorquí ens imposa un model que no és el nostre: ens imposa un model de 'balearització', contra un model de sostenibilitat”, ha lamentat Josep Pons, diputat autonòmic de Més per Menorca, que ha opinat que, almenys des de l'any 2003, Menorca compta amb un model mediambiental i urbanístic diferenciat, quan es va aprovar el primer Pla Territorial Insular (PTI).

“Ho vivim com una imposició mallorquina, de la política balear”, en contra d'un altre model que, segons Pons, genera “un gran consens” a Menorca. “Un exemple d'això, molt particularment, és la modificació, amb nocturnitat i traïdoria, de la Llei Menorca Reserva de la Biosfera. Una llei que va proposar-la el Consell de Menorca”, ha lamentat Pons i ha afegit que va ser “fruit d'un debat de dos anys amb tots els agents de la societat civil”.

En campanya electoral, abans d'esdevenir presidenta del Govern, Marga Prohens va criticar que la Llei Reserva de la Biosfera estava condicionada a causa de “les polítiques d'esquerres intervencionistes, que legislen en contra dels menorquins” i es va comprometre a canviar-la. “Una norma que va impulsar el PP per garantir inversions i recursos econòmics per a la conservació de l'illa i que, al final, s'ha convertit en una llei intervencionista, de prohibicions i imposicions”, va assegurar i va afegir que la reformaria per “garantir els recursos suficients per invertir i conservar l'entorn natural”. “Eliminarem els punts més intervencionistes i prohibicionistes perquè massa vegades es comet l'error des de Mallorca de dir als menorquins com ha de ser Menorca i com s'ha de conservar. Jo no vull cometre aquest error”, va defensar.