Una ballarina venç als jutjats el milionari belga que no volia reconèixer el seu fill: “Vaig arribar a passar por”

Durant un estiu a Eivissa, Maria (nom fictici), de 31 anys, va conèixer un home d'origen belga, d'alt poder adquisitiu. Ella, resident a Alcalá de Henares, havia viatjat aquell 2017 per fer la temporada a l'illa, on va començar a treballar de gogó. Allà, en un d'aquells clubs nocturns, la casualitat va fer coincidir la parella, que va iniciar una relació sentimental durant tres anys que acabaria de manera inesperada per a tots dos: es va quedar embarassada.

Es va assabentar durant una visita ginecològica, quan ja estava de tres mesos. Va decidir, en aquell moment, explicar-ho a ell, que no va reaccionar bé. L'home es va oposar a l'embaràs, però no volia avortar. Això va provocar que ell trenqués la relació i marxés a Bèlgica. Conta la història explica l'advocat d'ella, Fernando Osuna, després que hagin passat gairebé cinc anys des que la ballarina va decidir denunciar la seva exparella. També, després que ell no acceptés la seva decisió i intentés, segons la versió de la dona, que no tingués el fill de tots dos, fins i tot amb coaccions i mentides.

L'advocat explica a elDiario.es que el 7 de març passat el jutjat d'Instància número 4 d'Eivissa va reconèixer el belga com el pare del menor després d'analitzar les proves d'ADN que ell va acabar lliurant voluntàriament, encara que des del principi del judici havia negat la seva relació filial amb el nen. María va decidir presentar una demanda de paternitat, que es va entregar al deganat de la seu judicial d'Eivissa, per reclamar a la seva ja exparella part de la manutenció que li tocava assumir per mantenir el fill que tots dos havien tingut.

Coaccions i mentides per avortar

“Es va treure del mig des del minut u i va començar a coaccionar-me perquè no el tingués”, explica la mare del menor, d'ara cinc anys. En aquell moment -continua comptant- havia complert 32 anys i se sentia madura. “No era com quan ets massa jove i et preocupes molt més perquè et passi”, expressa. A més, estava en un bon moment professional, en què les coses li anaven bé econòmicament. D'altra banda, compara: no va ser la mateixa sensació acudir al ginecòleg i que l'informés que estava embarassada de tres mesos que si s'hagués fet un test d'embaràs i ho hagués esbrinat.

“La meva família em va recolzar i vaig decidir seguir endavant”, diu la ballarina mirant enrere. En aquell moment, també va pensar en sa mare, a qui li va passar el mateix que a ella: es va quedar embarassada sense buscar-ho voluntàriament quan era fins i tot “més joveneta”. “Penso que si la meva mare no hagués pres la decisió de tenir-me, jo no hi seria aquí”, apunta la va jugar.

Al comunicar-ho a la seva parella, després de tres anys de relació estable, com va demostrar l'advocat de la demandant davant del jutge a través de fotos i WhatsApps intercanviats entre ells, va esbrinar que ell no tenia els mateixos plans. I que, a més, no canviaria de semblar. Així que la relació sentimental que tenien va arribar al final i va ser llavors quan ell va marxar d'Eivissa a l'estranger. La defensa d'ell no ha volgut atendre elDiario.es.

La situació va provocar que ella se sumís en un estat de depressió que s'accentuava en no estar a prop de la seva família, que viu a Madrid, quan es van produir els fets. Aleshores, segons la versió de la dona, ell va començar a convèncer-la de manera insistent perquè anés a una clínica a avortar. “Es va portar fatal amb mi i vaig arribar a passar por. Em va arribar a dir que tenia una malaltia genètica, però no em volia dir quina”, va explicar la ballarina quan el judici encara estava en marxa. Maria ha assenyalat que li va demanar perquè des del primer moment va voler lluitar “pels drets del seu fill”.

Es va portar fatal amb mi i vaig arribar a passar por. Em va arribar a dir que tenia una malaltia genètica, però no volia dir-me quina', va explicar la ballarina al judici

El procediment judicial: una odissea

L'advocat de la demandant ha criticat, arran d'aquest procés judicial, les greus demores que presenten els jutjats d'Eivissa per als processos en què hi ha menors pel mig. El cas, a més, va plantejar al principi, l'any 2020, un conflicte de competències entre els jutjats de Madrid, Alcalá de Henares i Eivissa, ja que Maria estava empadronada a la capital, cosa que va demorar dos anys més l'inici del procediment en algun d'aquests jutjats.

Finalment, van ser els jutjats d'Eivissa els que van decidir fer-se càrrec del cas, el maig del 2022, encara que immediatament després el procés va quedar, durant un temps, “totalment paralitzat”. “Ell ja havia reconegut que era el pare del nen o nena que naixeria per correu electrònic, cartes, fotos; també hi havia testimonis, amics de la parella que havien estat amb ells...”, assegura la representació legal de Maria. A això se li va sumar, després del naixement del nen, la “innegable” semblança que aquest guardava amb ell.

Quan el jutge el va citar per a les proves de paternitat, el multimilionari d'origen belga va decidir recórrer a un laboratori extern, perquè, segons Osuna, li interessava “alentir el procediment”. En aquell precís moment, Maria tenia dos treballs temporals de poca durada. “Pel que fa al pare, gaudia d'un habitatge a Eivissa tan sols quatre o cinc mesos a l'any, com a segona residència, i la resta residia a Bèlgica”, continua la defensa. Un habitatge, ubicat a Brussel·les, on Maria havia estat diverses vegades.

Per això, van sol·licitar una vista per mesures cautelars perquè el belga es fes càrrec d'una pensió d'aliments per al menor, en què la part demandant va sol·licitar 1.400 euros. Al final, el jutge li va concedir 400 euros temporals fins a la resolució del judici, dut a terme al Jutjat de Primera Instància.

Saturació crònica als jutjats

Continuaven, quan es va sol·licitar la vista, esperant perquè l'àrea de forensía dels jutjats d'Eivissa els enviés el document de les taxes per fer la prova de paternitat. A principis del 2025, el demandat va anar voluntàriament a fer-se la prova a l'Institut Nacional de Toxicologia de Barcelona i va llançar un 99.999% de coincidència genètica amb el menor.

Dos mesos després s'ha celebrat el judici definitiu, mitjançant el qual es va confirmar que el belga era el pare i se li ha sol·licitat una pensió d'aliments de 975 euros cada mes amb caràcter retroactiu des de la data en què es va presentar la demanda. També s'han reconegut els drets hereditaris del nen en el futur.

La Justícia ha confirmat que el belga és el pare. La defensa ha sol·licitat una pensió d'aliments de 975 euros cada mes amb caràcter retroactiu des de la data en què es va presentar la demanda. També s'han reconegut els drets hereditaris del nen en el futur

Osuna explica que, de moment, desconeixen si el demandat recorrerà davant del jutjat la resolució de la sentència, cosa que no el preocupa. “L'única cosa que podria recórrer és l'import de la pensió i, en tenir un poder adquisitiu tan alt, amb propietats a Eivissa ia Bèlgica i una flota de cotxes de luxe, entre d'altres… no crec que hi hagi canvis”, afirma.

D'altra banda, el lletrat ha posat èmfasi en la mala situació del funcionament dels jutjats. “Aquest assumpte s'ha prolongat cinc anys en total, quan el més normal hauria estat que s'hagués resolt en un any i mig, més o menys”, denuncia el lletrat en conversa amb elDiario.es. Osuna acumula al seu currículum alguns dels casos de demanda de paternitat més coneguts del país, com el del fill del torero Manuel Benítez 'El Cordobés' i una jove cambrera, que es va allargar gairebé mig segle.

Els casos acumulats a cadascun dels òrgans judicials d'Eivissa duplicaven, fa tot just un any, la càrrega màxima establerta per Justícia, com va publicar en aquell moment Diario de Ibiza. És a dir, tots els jutjats de l'illa es feien (i encara se'n fan) càrrec d'una mitjana de 2.100 expedients, quan no haurien de superar els 1.000.

Mesos després, el març de l'any passat, es va posar en marxa un sisè jutjat de Primera Instància, una reclamació feta durant anys, que de mica en mica s'ha anat fent càrrec d'alguns d'aquests assumptes que saturaven el sistema judicial pitiós. Tot i que la incorporació no ha estat suficient per pal·liar aquesta sobrecàrrega, que va continuar al llarg del 2024 i perdura encara avui, com ha confirmat el jutge degà d'Eivissa i Formentera, Sergio González, a elDiario.es. De fet, el representant dels jutges ha assegurat que la “litigiositat va, any rere any, en augment”. Mentre que, per altra banda, els mitjans humans amb què compten són exactament els mateixos, lamenta González.