Bancs i fons d'inversió deixen 526 pisos buits a les Balears mentre els preus es disparen

A la comunitat amb el segon preu de l'habitatge més car d'Espanya -només darrere de Madrid, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística del primer trimestre del 2024- i els lloguers més elevats -segons dades de l'INE del 2022-, el 10% del mercat del lloguer està controlat per grans tenidors. Entre ells, bancs i fons d'inversió que mantenen habitatges desocupats, una estratègia especulativa per vendre els pisos a un preu superior al que van ser adquirits al mercat.

En el cas de Balears, aquestes grans empreses tenen 452 pisos a Mallorca, 59 a Menorca i 15 a Eivissa que fa almenys dos anys que estan desocupats, segons el registre d'habitatges desocupats de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat del Govern, sol·licitat per la diputada d'Unides Podem, Cristina Gómez. En aquest sentit, fonts del grup parlamentari assenyalen a elDiario.es que exigiran “l'expropiació d'ús al Govern com permet la Llei d'habitatge balear”.

El document, al qual ha accedit elDiario.es, destaca entre les immobiliàries Promontoria Coliseum Real Estate SL, filial de Cerberus, amb 101 habitatges desocupats; Divarian Propietat SA, també filial de Cerberus, que manté 71 pisos buits i LivingCenter Activos Immobiliarios, SA, filial de Caixabank, que disposa de 31 immobles sense ocupar. Entre la resta d'empreses hi ha Global Licata SA (Cerberus), amb 26; Inversions Immobiliàries Limara SL (Blackstone té el 51% de les accions i Banco Santander el 49%), amb 23; Ginmer New ITG SLU amb 20; Alixville Invest, SL (TMF Group), 19; Caixabank, SA, amb 16; Stonington Spain SL (Banc Sabadell), amb 15; Banco Santander, SA, amb 13; BTL Spain Residential Acquisitions SL, amb 13; Global Pantelaria SA (Cerberus), amb 13; Gramina Homes, SL (Lone Star en té el 80% i Caixabank el 20%), amb 13; Promontòria Coliseum Residential, SL (Cerberus), amb 12; Coral Homes SLU (Lone Star en té el 80% de les accions i Caixabank el 20%), amb 11; Sareb, amb 11; Promontoria Modelo, SA (Cerberus), amb 2.

Els noms de les empreses van variant, però a la cúspide de la piràmide acaben apareixent alguns dels fons d'inversió més potents, com Cerberus i Blackstone o, en el cas dels bancs, Banco Santander i La Caixa.

Contra l'especulació immobiliària

La lluita per l'accés a un habitatge digne s'està intensificant els darrers mesos, amb moviments socials cada cop més organitzats. A les manifestacions contra la turistificació que va haver-hi a finals de maig, les reivindicacions al voltant de l'habitatge es van situar al centre de les protestes. En el cas de Palma, per exemple, un 37,6% dels habitatges es lloguen il·legalment a turistes, segons va publicar elDiario.es. En els casos d'Eivissa i Formentera -solen portar la davantera en els processos de turistificació balear- proliferen cada cop més els assentaments amb autocaravanes, infrahabitatges o tendes de campanya sobre sòl rústic, que es lloguen a 700 euros mensuals. És un preu similar al que pretén obtenir un empresari holandès per llogar habitacions d'un vaixell que allotjaria fins a 500 treballadors a la Pitiüsa del nord, però que no compta amb els permisos necessaris per fer-ho.

La Llei d'Habitatge estatal defineix com a “gran tenidor” les persones físiques o jurídiques titulars de més de deu pisos en zones urbanes d'ús residencial. En aquells municipis, províncies o comunitats autònomes amb un mercat residencial tensionat, es pot redefinir un “gran tenidor” com aquell que és titular de cinc habitatges o més en sòl urbà d'ús residencial. Així, l'article 18 de la normativa especifica quins són els criteris i les condicions que ha de complir un territori per declarar-lo com a zona de mercat residencial tensionat.

El requisit principal és que hi hagi “un risc d'oferta insuficient d'habitatge per a la població”, en condicions que la facin assequible per a la població. Abans de la declaració, la comunitat autònoma ha de presentar informació relacionada amb la situació del mercat. En aquest cas, els indicadors dels preus de lloguer i venda de diferents tipus d'habitatges i la seva evolució en el temps i els indicadors de nivell de renda disponible de les llars residents i la seva evolució en el temps -que, juntament amb els preus d'habitatge, permetin mesurar “l'evolució de l'esforç econòmic que han de fer les llars per disposar d'un habitatge digne i adequat”-.

Pel que fa als grans bancs i fons d'inversió, l'article 19 de la Llei d'Habitatge indica que els grans tenidors tenen l'obligació de col·laborar amb les administracions públiques competents en matèria d'habitatge. A efectes pràctics, això significa que els governs autonòmics els poden exigir, en aquelles zones on el mercat residencial estigui tensionat, col·laboració i subministrament d'informació sobre l'ús i la destinació dels habitatges de la seva titularitat -en aquestes zones de mercat residencial tensionat- . Per tant, les comunitats autònomes poden establir fórmules de col·laboració amb els propietaris a fi d'afavorir l'increment de l'oferta de lloguer assequible a la zona.

Què diu la Llei d'Habitatge balear

La Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, aprovada durant el primer Executiu progressista de Francina Armengol, permet a l'article 28 a les administracions -en l'àmbit de les seves competències- crear “programes específics de cessió d'habitatges per incentivar els propietaris d'habitatges desocupats a posar-los al mercat de lloguer a preus assequibles mitjançant la cessió temporal de la seva gestió a l'administració pública amb les condicions i els requisits que s'estableixin reglamentàriament”. Es podran subscriure, a més, convenis per gestionar els programes de gestió d'habitatges amb els consells insulars, ens locals “o amb entitats privades especialitzades en la matèria”.

L'article 30 permet tancar convenis de col·laboració amb grans tenidors per tal d'incrementar l'oferta d'alternatives d'habitatge que permeti donar una resposta adequada a la necessitat d'allotjament. Els convenis de col·laboració poden incloure altres prestacions “de naturalesa econòmica o financera, dirigides a incrementar l'oferta d'alternatives d'habitatge, o l'accés a aquestes, a càrrec de les entitats que els subscriguin”. I el següent article torna a incidir en el mateix: les administracions competents impulsaran polítiques orientades a erradicar les situacions de sobreocupació i d'infrahabitatge, “i a potenciar la incorporació al mercat dels habitatges desocupats”.

Els grans 'propietaris' de Balears

Un total de 2.334 habitatges dels 22.103 que hi ha llogats a les Illes Balears són propietat de 'megatenidors' privats, és a dir, entitats que acumulen més de 50 contractes d'arrendament, segons revela una investigació de Civio (a partir de les dades de l'Institut Balear de l'Habitatge -Ibavi-) de juliol del 2023. És a dir, més del 10% del mercat del lloguer reglat està en mans de bancs o fons d'inversió com Blackstone (que opera a través de filials com Testa Residencial Socimi, SA) amb 961 habitatges llogats a Balears; Caixabank, amb 558 pisos llogats (a través de filials com ara Buildingcenter SAU o entitats absorbides com Bankia SA); Cerberus, que posseeix 197 habitatges al mercat del lloguer (a través de filials com Promontoria Coliseum Residential S.LU., Global Licata SA o Divarian Propietat, SA); el grup immobiliari alemany Domus Vivendi, amb 114 habitatges llogats o Banc Sabadell, amb 103 propietats de lloguer.

Un total de 2.334 habitatges dels 22.103 que hi ha llogats a les Illes Balears són propietat de ‘megatenidors’ privats, és a dir, entitats que acumulen més de 50 contractes d'arrendament

“La lògica del capital és la tendència a l'oligopoli: a la concentració de la propietat dels mitjans de producció en cada cop menys mans”, analitza elDiario.es José Mansilla, doctor en Antropologia Social, professor universitari i expert en antropologia urbana que investiga la relació entre el turisme, els conflictes urbans i l'exclusió social. Aquesta realitat s'explica, segons Mansilla, per les dinàmiques pròpies de l'economia capitalista.

“Aquests grans fons d'inversió no són d'una sola propietat, sinó d'un sol gestor” que mobilitza “grans quantitats de diners i diversifica les inversions fins i tot en companyies que competeixen entre elles”, afirma Mansilla, que indica que aquestes operacions “no produeixen res: obtenen plusvàlua per moure els diners d'un lloc a l'altre”. L'antropòleg assenyala que és el mateix procés que passa, per exemple, amb les botigues de barri, que van desapareixent a favor de grans marques o centres comercials. “Amb l'habitatge passa exactament el mateix”, afirma Mansilla.

De les dades publicades per Civio es desprèn que el Govern és el propietari més gran de l'arxipèlag balear amb 1.981 habitatges llogats a través de l'Institut Balear de l'Habitatge -Ibavi-. Al costat dels 227 de l'Ajuntament de Palma sumen un 49,17% del total dels llogats per megatenidors, encara que per població només suposen poc més de 0,2 habitatges públics llogats per cada cent habitants de les Balears.