La portada de mañana
Acceder
Sánchez rearma la mayoría de Gobierno el día que Feijóo pide una moción de censura
Miguel esprinta para reabrir su inmobiliaria en Catarroja, Nacho cierra su panadería
Opinión - Cada día un Vietnam. Por Esther Palomera

Zarzuela concedeix el títol de 'Reial' a una entitat que nega la unitat del català

elDiario.es

26 de abril de 2024 16:25 h

0

La concessió, per part de la Casa Reial, de l'estatus de 'Reial' a una entitat que defensa que el “balear” és un idioma diferent del català ha fet ressorgir una vella polèmica a l'arxipèlag entre dos sectors: el que defensa, conforme el consens lingüístic i l'Estatut d'Autonomia, que són una mateixa llengua, és a dir, que a les Balears es parla català; i un grupuscle que sosté, en contra del criteri general, que són dues llengües diferents.

Segons publica aquest dijous el diari Última Hora, el rei Felip VI va atorgar a l'Acadèmi de sa Llengo Baléa (Acadèmia de la Llengua Balear) el títol de “Reial”. És a dir, ara el nom de l'organisme serà 'Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléa', tal com ha traslladat l'entitat al Parlament balear.

“És un fet que desconeixem, però el posicionament del Govern és respecte a l'Estatut d'Autonomia i unitat de llengua”, ha sentenciat el portaveu de l'Executiu balear del PP, Antoni Costa, preguntat sobre això pels mitjans de comunicació a una roda de premsa.

Així, ha reiterat que la informació que tenen sobre aquesta qüestió és “mínima”, per la qual cosa no ha pogut avançar si tenen pensat realitzar qualsevol acció relacionada amb aquest tema. El que sí que ha afirmat Costa és que “aquí hi ha una llengua pròpia, que és el català, pròpia de Balears, i el Govern no discuteix què disposa l'Estatut ni tampoc la unitat de llengua”.

“És donar un Nobel a un curandero

“Avui ha entrat això al registre del Parlament. La Casa Reial ha concedit el títol de 'Real/Reyal' a l''Acadèmi de sa Llengo Baléa, un grupuscle d'apologia de la incultura i del negacionisme acadèmic i científic de l'altura de Millán Astray. Els Borbons fent de Borbons”, ha comentat a X (abans Twitter) el líder de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia. “Ja tinc un argument més per ser republicà”, dit Josep Castells (Més per Menorca).

“El secessionisme lingüístic, la pretensió que les diferents variants del català són llengües diferents, ha estat una eina per dividir, enfrontar i desapoderar els parlants. Tot i ser acientífic i contrari al consens filològic, s'ha practicat al País Valencià, on s'ha explotat la denominació històrica de valencià per promoure la divisió”, comentava en un fil la Plataforma per la Llengua.

Per la seva banda, el PI ha defensat aquest divendres que atorgar el títol de Reial a l'Acadèmi de sa Llengo Baléa “és com donar-li el premi Nobel de Medicina a un curandero”. Així ho ha afirmat el conseller insular de la formació Antoni Salas, que ha afegit que institucions com aquesta provoquen vergonya.

“No s'entén com la Casa Reial ha pogut atorgar aquesta distinció a una associació que s'ha inventat la grafia d'una llengua”, ha afirmat. Salas s'ha preguntat qui ha assessorat la Casa Reial per atorgar aquesta distinció entenent que davant de qüestions com aquesta alguna universitat o institucions s'haurà de pronunciar.

“Estem davant d'un grup que fomenta la incultura i va en contra dels acadèmics i estudiosos de la nostra llengua”, ha explicat. Salas ha insistit que el mallorquí és el català de Mallorca i el menorquí el de Menorca i que tot és la mateixa llengua amb diferents dialectes.

El gonellisme

L'Acadèmi de sa Llengo Baléa, fundada el 1992, pertany al moviment conegut com a “gonellisme”, que va néixer d'unes cartes en què un magistrat defensava un català estàndard que protegís més les variants mallorquines i que ha derivat en una defensa -sense base acadèmica- que el català i el balear són idiomes diferents. Arran de l'auge de Vox a les institucions de Balears, el moviment ha aconseguit fer-se més fort.

“El seu objectiu, deixem ara si amb bona o mala intenció, és desfer bona part del que s'ha aconseguit en la construcció de l'estàndard relativament unitari que tenim i que, malgrat algunes dificultats, permet al català funcionar com les llengües de cultura normals, totes dotades d'un estàndard potent”, comenta el filòleg Gabriel Bibiloni sobre aquest moviment.

“Tres circumstàncies bàsiques són les que van empènyer la creació de l'Acadèmia de la Llengua Balear: el canvi d'ús del mallorquí a principis del 1900 per part dels intel·lectuals baleàrics, la necessitat d'una entitat reguladora de la gramàtica del balear i la creació d'entitats que avalaven postures catalanistes”, diu l'entitat a la seva pàgina web, escrita en aquest pseudoidioma “balear”.