Com va aconseguir el propietari-pirata d'Eivissa cobrar desenes d'arrendaments il·legals sense que ningú el frenés

El dia que David Fechenbach aconsegueixi portar Antonio Cardona als tribunals intentarà acusar-lo d'“engany bastant”. L'advocat que representa unes setanta persones desnonades del poblat barraquista de Can Rova, el desallotjament va deixar al carrer més de 200 llogaters, considera que el copropietari de la finca és responsable d'un delicte d'estafa. “Era coneixedor de la data de l'alçament”, diu Fechenbach, “i en comptes d'informar els inquilins que els desallotjarien va continuar cobrant arrendaments il·legals. Aprofitant que hi havia diverses famílies vivint a la finca va fer córrer la remor que no es procediria al desallotjament pel sol fet que hi havia menors d'edat. Òbviament, vam veure que no va ser així”. Fechenbach va aterrar a Eivissa l'endemà del desnonament. No tornarà a Alcalá de Henares –on té un despatx i exerceix com a tresorer del col·legi d'advocats de la ciutat– fins que s'acabi l'agost.

“La feina que tenim per fer és ingent”, explica, “i no està sent gens senzill de dur-la a terme. Estem estudiant la viabilitat d'una acció penal contra la persona que s'ha aprofitat del cobrament d'aquests lloguers, però encara no podem moure res: és molt més urgent aconseguir l'assistència bàsica per als llogaters que van ser desallotjats i que no tenen una alternativa residencial. Conec bé el mercat immobiliari eivissenc però mai, ni aquí ni en un altre lloc, m'havia trobat amb una situació ni de lluny semblant. La meva idea és reunir un grup d'afectats que realment vulguin plantejar una batalla legal, però no és fàcil quan el consistori que hauria d'atendre aquestes persones els paga bitllets d'avió perquè marxin de l'illa”. Ja se n'han anat set desnonats.

Entre un i sis anys de presó. I una multa que, depenent de la solvència econòmica del condemnat, oscil·laria entre els 2 i els 400 euros diaris durant un període de sis a dotze mesos (146.000 euros com a màxim). Són les penes a què es podria enfrontar Antonio Cardona si aquest drama social acaba en judici. Les detalla Jorge González Lage, un advocat penalista aliè a la causa, però expert en assumptes immobiliaris: “L'engany força, efectivament, és una bona via per acusar-lo. Serà determinant, no obstant això, que es pugui demostrar que els estafats no sabien que els terrenys no eren aptes per arrendar-se”.

Entre un i sis anys de presó. I una multa que, depenent de la solvència econòmica del condemnat, oscil·laria entre els 2 i els 400 euros diaris durant un període de sis a dotze mesos (146.000 euros com a màxim). Són les penes a les quals podria enfrontar-se Antonio Cardona si aquest drama social acaba en judici

“Poso un exemple [prossegueix]: si creus en el tarot, no pots denunciar que t'han estafat per llegir-te les cartes. L'amo és clar que coneix la situació, però el seu defensa podria aprofitar-se que els inquilins de la finca no van anar a parlar amb l'advocat municipal per a informar-se. Però cal tenir en compte la situació d'emergència que existeix a Eivissa amb l'habitatge. Si prospera una acció penal contra aquest individu. La pressió social seria necessària. Afecta als tribunals”. Per a González Lage, el paper fonamental el juguen els germans d'Antonio Cardona. L'amo-pirata a penes posseïa el 17% de Ca Rova. “És important esclarir, com sembla, si s'ha fet passar per propietari ple”, comenta el penalista, “i per això el tindria pitjor que l'ataquessin els seus germans per una estafa impròpia. És la més fàcil d'acreditar i aquesta acusació s'acumularia a la dels inquilins que han estat desnonats”.

És una possibilitat que sembla remota.

“Estem satisfets que aquesta explotació s'hagi acabat i tot s'hagi resolt conforme a les aspiracions que tenien els meus clients. Una altra cosa és que siguem conscients del problema que això causa a moltes famílies… amb les quals els meus clients no tenien cap mena de relació contractual. Els sap molt mal que s'hagin vist damnificats, però el culpable és qui els va llogar parcel·les perquè poguessin posar un infrahabitatge. Fins a l'últim moment vam tenir esperances que no es produiria l'alçament, pensàvem que tothom abandonaria abans la finca. El desnonament, encara que no suposa cap perjudici per a la seva condició de propietari, sí que l'inhabilita com a posseïdor: el demandat no pot fer ús de la finca tret que la resta dels germans canviïn d'opinió i li ho permetin. Per això, fins on sé, no està en els plans dels meus clients emprendre accions penals contra el seu germà”, diu Mariano Ramón, representant dels propietaris del 83% del terreny.

Igual que el seu col·lega Fechenbach (i que González Lage), aquest advocat mai no s'havia trobat amb un assumpte comparable durant les dècades que ha exercit a Eivissa: “Problemes d'herències i comunitats de propietaris, molts. Com aquest, cap. He intervingut en altres desnonaments, però mai tan multitudinaris. No m'estranyaria, això sí, que tornés a passar una història així. Tenim uns problemes de habitatge gravíssims, i veiem que hi ha assentaments que no són tan grans com Can Rova, però que cada cop comencen a ser més semblants”.

S'inicia el procediment civil per sol·licitar el desnonament

Al despatx de Ramon van arribar fa dos anys els altres cinc germans Cardona. El 18 d'agost del 2022 li van enviar un burofax demanant “a l'ocupant que cessés l'ús que estava fent de la finca”. Tres mesos més tard, el 17 de novembre, van iniciar un procediment civil per sol·licitar el desnonament. L'Audiència Provincial de Balears va desestimar la demanda en primera instància (7 de desembre de 2023), però els va donar la raó el 8 de març de 2024. Un any i mig després de presentar-la. Antonio Cardona no va perdre el temps mentre la justícia complia els terminis. Va ser durant aquest període quan el campament va mutar a un poblat on van arribar a dormir més de mil persones. Així ho expliquen diversos inquilins que resistien a la propietat quan fa dues setmanes, el 31 de juliol, van entrar els antiavalots. “Una cosa és utilitzar la finca per viure, ús propi, amb això no hi hauria hagut cap problema, i una altra fer una explotació a esquena dels germans, il·legal i perillosa des de molts punts de vista. No es podia consentir més temps”, explica Mariano Ramón.

Com va poder el propietari-pirata de Ca Rova omplir de casetes de fusta, caravanes, furgonetes, carpes, tendes de campanya i fins a alguna embarcació en dic sec, que també servia de refugi per a temporers, 17.000 metres quadrats de sòl rústic sense que ningú li parés els peus?

La pregunta sembla tenir dues respostes. Cap senzilla ni curta; totes dues interconnectades.

La primera és la temeritat del copropietari que es va saltar la llei en prendre's la part pel tot. El relat el dibuixen diversos veïns de Ca Negre, el barri –meitat polígon, meitat zona residencial: naus industrials, tallers, cases de camp i cases pegades a la carretera– en el qual es troba aquesta antiga finca agrícola. Allí es van criar, diuen, els germans Cardona mentre els seus pares usaven els bancals per a sembrar cereal. En vida de la mare –com confirma l'advocat Ramón– es va signar un pacte successori en el qual es partia la propietat del terreny en sis trossos iguals. Una cosa molt típica a Eivissa, a l'ésser una particularitat del dret pitiús.

Mentre visqués la mare, ella es reservaria l'usdefruit. Quan va morir els cinc germans Cardona van veure com Antonio s'atrinxerava a la casa de Ca Rova. Diversos veïns expliquen que ja llavors la relació entre ells era dolenta. Fins al punt d'haver-lo apartat, anys abans, del dia a dia d'un hotel que la família posseeix a la platja d'es Canar. “Necessitava diners”, expliquen aquests veïns. “Nosaltres també hem vist que tenia problemes amb les drogues”, diuen diversos dels desallotjats que li pagaven lloguer. La bombolla immobiliària que sofreix la major part de la població eivissenca va fer la resta “perquè era molt més barat” abonar 400 o 500 o 600 euros al mes per un trosset de terra on acampar que mil euros per una habitació (o un llit) en un pis compartit.

Mentre visqués la mare, ella es reservaria l'usdefruit del terreny. Quan va morir, els cinc germans Cardona van veure com Antonio s'atrinxerava a la casa de Can Rova. La bombolla immobiliària que sofreix la major part de la població eivissenca va fer la resta "perquè era molt més barat” abonar 400 o 500 o 600 euros al mes per un trosset de terra on acampar que 1.000 euros per una habitació (o un llit) en un pis compartit

Possible prevaricació per part de l'ajuntament

“És una situació molt complexa, però es podria estudiar si hi ha hagut prevaricació per part de l'ajuntament. Si feien més de dos anys que tenien coneixement d'aquesta situació irregular, la pregunta és per què no va donar delictes d'estafa i dipòsits de residus tòxics i perillosos”, analitza González Lage oferint una segona resposta a la impunitat amb què va actuar Antonio Cardona. Com va reaccionar Santa Eulària davant del que estava passant? Per escriure aquest reportatge no ha estat possible entrevistar cap representant de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu. A través del gabinet de comunicació municipal, que ha enviat al llarg de les darreres setmanes mitja dotzena de notes de premsa explicant totes les mesures que han posat en marxa per donar suport als dos-cents desnonats, sí que va arribar una contestació per escrit que narra què va fer aquest ajuntament, governat per majoria absoluta pel Partit Popular, amb el poblat barraquista de Can Rova.

Un veí de la finca alerta la policia local de Santa Eulària. És el 9 de maig del 2022. Encara que els agents no poden entrar a Can Rova –les portes estan tancades– comproven que a dins hi ha aparcats camions i caravanes. Una empresa de grues confirma que té llogat el terreny com a dipòsit de vehicles. El 6 de juliol –gairebé dos mesos després– torna una altra patrulla. Els acompanya un tècnic de serveis territorials. Apareix Antonio Cardona. Xerren amb ell. Quan li demanen permís per entrar-hi reben un no per resposta. Hi ha “hostilitat manifesta” –com la que demostrarà dos anys després contra periodistes, càmeres i fotògrafs el matí del desnonament. Els empleats municipals constaten que hi ha construccions que podrien estar habitades. Igual que les caravanes i els camions que van veure a la primera visita. Els llogaters, que entren i surten, no volen parlar amb els visitants, diuen des de l'ajuntament.

El 9 de maig de 2022, un veí de la finca va alertar a la policia local dins hi havia aparcats camions i caravanes i una empresa de grues va confirmar que el terreny era llogat com a dipòsit de vehicles

Només passen dotze dies fins que un dron municipal sobrevola les gairebé dues hectàrees de Can Rova. Amb aquestes imatges zenitals, i les dues experiències prèvies, s'obre i es redacta un expedient. També s'informa els copropietaris, que un mes més tard enviaran el burofax i, al novembre, iniciaran la batalla legal per aconseguir el desallotjament. Fonts municipals al·leguen que no es va emetre una ordre d'execució per obligar el propietari-pirata que la finca tornés a ser un terreny rústic perquè no existia “una sentència en ferm” a la demanda. L'ordre, per tant, va arribar el març del 2024, amb la decisió judicial. “Quan els meus clients la van rebre”, especifica Mariano Ramón, “no se'ls podia considerar corresponsables de cap manera. Era evident que havien actuat a escala jurídica perquè aquell sense sentit acabés”.

“Si l'ajuntament hagués dictat una ordre quan va intuir el que passava a la finca, podria haver accelerat els tràmits”, opina González Lage. L'advocat penalista considera que la negativa del casolà-pirata que policies i tècnics entressin a Can Rova per comprovar si s'estava desenvolupant un negoci il·legal va ser un hàndicap, com assenyalen des de l'ajuntament, però desmenteix que la demanda de desnonament fos un fre: “Una cosa és que els propietaris vulguin desnonar algú i una altra cosa és que l'ajuntament hagi de complir la seva obligació de restaurar la legalitat vigent que ha quedat trencada amb l'actuació de l'altre propietari. L'incompliment d'una ordre d'execució faculta l'administració local a executar subsidiàriament, i per això pot sol·licitar [a la justícia] l'entrada a la propietat”.

–¿Quant de temps haurien d'haver esperat per actuar si haguessin emès aquesta ordre?

–De quinze dies a tres mesos.

Aigües residuals i vehicles abandonats: la realitat de Can Rova

El 10 de maig del 2022 –dos anys després de la trucada d'aquell veí, ja autoritzat el desnonament, i ja reportada l'existència del poblat a la premsa insular–, els tècnics municipals entren a la finca al costat de la Guàrdia Civil. Què hi troben? L'evidència que “el propietari cobrava per les parcel·les” i “un risc inacceptable per a la seguretat pública. Connexions elèctriques deficients, manca d'equips d'extinció d'incendis, quadres elèctrics instal·lats a la intempèrie als arbres, inexistència de posada a terra, connexions sense protecció amb un alt risc d'electrocució, bidons de gasolina amb sortidor, aigües residuals canalitzades amb canonades rudimentàries dirigides cap a algun lloc indeterminat, gran volum de vehicles abandonats amb la carrosseria rovellada, vidres trencats, ferralla, material de construcció, escombraries domèstiques, restes de poda, fustes i palets travessats per cablejat elèctric, enderroc d'obra, mobiliari, ampolles de diòxid de carboni al costat de quadres de llums, bombones de gas sense etiquetar, bidons d'oli industrial, barbacoes domèstiques o restes de fogueres a terra”.

A l'última nota de premsa emesa pel consistori, especifiquen que abans del desnonament es van atendre catorze famílies (suport en el procés de cerca d'un habitatge alternatiu, informació d'estrangeria, escola d'estiu per als menors d'edat, aliments, tramitació de la targeta sanitària…) i que després del desallotjament la xifra va pujar gairebé a cinquanta (allotjament temporal al poliesportiu d'una escola, diners per pagar l'entrada de quatre lloguers, psicòlegs per als nens que van patir l'impacte d'un desnonament en què hi va haver violència, dos trasters, llençols, tovalloles, matalassos, bosses d'escombraries, aigua i gel de dutxa…).

Fechenbach: “Només hem rebut promeses”

David Fechenbach ho veu d'una altra manera: “Estem decebuts perquè només hem rebut promeses de l'ajuntament. No compromisos, que obliguen, sinó promeses. Continuo sense entendre per què, si ens asseguren que van donar seguiment al tema, no van posar en contacte els llogaters amb l'escola d'advocats d'Eivissa, que els hauria d'haver assignat un advocat d'ofici. Aquest representant hauria d'haver interposat un requeriment de vulnerabilitat davant del jutjat per evitar el desnonament. Diuen que s'ha fet en el moment més idoni… un 31 de juliol! Al mig de la temporada! Qui troba un habitatge en ple estiu a aquesta illa!” La possibilitat que la defensa dels llogaters de Can Rova interposi una demanda per responsabilitat patrimonial contra l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu és ara sobre la taula.

L'entrada principal de la finca sembla una barraca-pilot. Al costat de la porta, una cuina de diversos focs, una nevera, diverses taules i cadires, algun cartell demanant habitatge digne. Ha passat una setmana des del desnonament i diversos són els desnonats que hi continuen dormint. A la intempèrie i, literalment, amb el cap enganxat al mur que els separa del terreny on van tenir la seva llar. Aquest dimecres al matí –6 d'agost– en són molts més. Mig centenar de persones. Algunes, menors. Als més petits se'ls sosté de la mà o se'ls guarda a la falda. Per segona vegada des de les càrregues dels antiavalots de la Guàrdia Civil que van agilitzar el desallotjament –a cops de porra–, podran entrar, per torns, a recollir part de la vida que se'ls va quedar enrere. Fins i tot treure cotxes i roulottes que plantaran a un altre descampat.

No es poden anar de l'illa. Queda temporada turística al davant, i la majoria treballa darrere de la barra d'un bar o tallant la bardissa del jardí d'una vila o empalmant els cables pelats d'una discoteca oa la coberta d'un vaixell de xàrter. Diversos es recorden, irònicament, dels contractes de lloguer que van signar amb Antonio Cardona. Li pagaven, diuen, a la mà oa través de bizum. De 500 a 500 euros fins a sumar quantitats que oscil·laven, depenent del mes, “entre els 40 i els 90 mil euros”. “Són les xifres”, explica David Fechenbach, que ha arribat amb la moto i es mou entre els clients preguntant-los com es troben, “de les quals ens han anat informant les persones desallotjades. També hi ha contractes amb professionals de la construcció per fer servir la finca com a magatzem”. No nega l'advocat de seguir el rastre d'aquests diners, comprovar si es va declarar a Hisenda, pot ser una altra manera de “caçar” el casolà-pirata i, potser, “de comprovar si actuava en solitari o formava part d'una possible organització” .

Hi ha dits que assenyalen tímidament una rotllana de tres homes. Estan una mica apartats. Fumen, parlen entre ells sense alçar gaire la veu, esperant que una agent de la Guàrdia Civil autoritzi els vigilants de seguretat que ara patrullen els 17.000 metres del terreny a obrir la porta.

–Bon dia. Volia preguntar-li si vivia a Can Rova

–Bon dia. Sí, i vós sos?

–Sóc periodista. Estic escrivint un article sobre el desallotjament

–Macanud

–M'han comentat que vostè és una de les persones que ajudaven el propietari a cobrar els lloguers. És cert això?

–No tinc res a comentar