Un conseller del PP a Balears va contractar amb diners públics detectius per buscar micròfons al seu despatx

Esther Ballesteros

Mallorca —

0

El conseller balear d'Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro (PP), va contractar el mes de setembre passat una empresa de detectius privats per revisar si a la Conselleria hi havia instal·lats possibles sistemes d'escolta o micròfons, encara que finalment no es va trobar cap artefacte.

L'assumpte ha sortit a la llum després que Més per Mallorca sospités d'una factura de 4.235 euros abonada per la Conselleria a l'empresa de detectius tot just dos mesos després que el PP, amb el suport de Vox, comencés a governar l'Executiu autonòmic.

“El mateix conseller que elimina 400.000 euros en inspectors de treball es gasta 4.235 euros públics en detectius privats. Es veu que veia més probable tenir micros al despatx que el fet que un hoteler exploti els seus treballadors”, assenyalen des de la formació ecosobiranista.

Per la seva banda, el portaveu de Més, Lluís Apesteguia, ha recriminat els fets en aquests termes: “Tenim un conseller que s'ha gastat 4.235€ públics en un detectiu privat perquè busqués si l'anterior Govern havia deixat micros al seu despatx. Ens governa la política freaky”, ha posat de manifest en un missatge publicat a 'X' -abans Twitter-.

En aquesta línia, el diputat de Més Ferran Rosa ha criticat: “4.235 euros públics tirats a la paperera perquè un dia t'aixeques i se t'acud que els altres fan el que fan els teus. No han trobat ni micros ni al conseller”.

Fonts properes al conseller detallen que la contractació es va dur a terme el mes de setembre passat, poc després del canvi de Govern, tal com ha avançat aquest divendres el diari 'Última Hora'.

Les mateixes fonts destaquen que és pràctica habitual que les administracions contractin aquest tipus de serveis per revisar, per exemple, micròfons o ordinadors intervinguts.En aquesta línia, citen casos com els de l'expresident de l'Autoritat Portuària, Juan Gual de Torrella, que gràcies a això va localitzar unes càmeres al seu despatx, o el del Consell d'Eivissa, que va contractar detectius per investigar festes il·legals.

Recomanació policial

Per la seva banda, el portaveu del Govern, Antoni Costa, ha negat la contractació de detectius per buscar possibles micròfons o escoltes en altres Conselleries, al·legant, a més, que la relativa a la Conselleria d'Empresa va estar motivada per recomanació policial “perquè es fes aquesta tasca”. “No consta que a cap altra conselleria s'hagi fet aquesta tasca d'investigació”, ha matisat.

Les conclusions es van abocar en un informe intern “que va determinar que en aquell moment no hi havia micròfons, però sí que hi va poder haver”, ha finalitzat Costa.

Després de la compareixença del portaveu, Més per Mallorca ha registrat una bateria de preguntes amb sol·licitud de resposta escrita sobre la contractació de detectius privats per part de la Conselleria, 16 d'elles relatives als contactes amb els contactes amb la Policia Nacional en aquest sentit. En concret, volen conèixer quan i com es va originar aquest contacte, quina era la recomanació concreta, per què aquesta tasca es va encarregar externament en lloc de deixar-la en mans de qui ja coneixia el cas, si es va donar trasllat de la contractació de investigadors privats a la resta del Govern o si l'afirmació que podia haver-hi hagut micròfons es basa en una possibilitat concreta o aleatòria.

El diputat Ferran Rosa ha mostrat la seva “preocupació” per aquestes afirmacions: “Si el Govern tenia coneixement de la possibilitat que hi hagués micròfons en el despatx del conseller d'Empresa, per què no l'havien fet públic?”, ha qüestionat.

Amb tot, la formació també ha sol·licitat saber si va ser la Policia Nacional la que es va dirigir al Govern o a l'inrevés, si es va donar trasllat de la recomanació a la resta de l'Executiu i, en cas que així fos, en quina data i per què no es van seguir els mateixos passos en la resta de conselleries, per què no es va requerir aquesta actuació als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, així com quina és la justificació de la Policia Nacional per a recomanar l'actuació d'un detectiu privat.

Igualment, i en relació amb les declaracions que “podia haver-hi hagut micròfons”, Més per Mallorca pregunta quins són els indicis, si el Govern ha remès aquesta informació als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat i si considera que, després de l'informe, seria recomanable que les altres Conselleries contractessin detectives.

Els detectius privats defensen la seva labor

En paral·lel, l'Associació de Detectius Privats (AEDP) ha assenyalat aquest divendres que l'Administració Pública és un client recurrent d'aquesta mena de despatxos per a diferents tipus de recerca, incloent-hi la detecció de micros o cambres.

En un comunicat, la AEDP ha expressat la seva sorpresa pel fet que sorgeixin notícies sobre aquest tema, argumentant que els despatxos de detectius privats “són una activitat empresarial que compleix requisits, paga els seus impostos, genera ocupació i, per tant, no es mereix l'atac ni l'al·lusió en mitjans sempre que realitzin les seves activitats professionals”. Els detectius insisteixen que les seves activitats estan supervisades per la Direcció General de la Policia i els despatxos habilitats tenen entre les seves competències les recerques tècniques de cerca de material que intercepti comunicacions.